Llicència per riure’m de tothom

Sóc un docte ignorant cercant la credulitat
En la desesperança dels temps presents,
Commogut pel vol de l’ocell
I l’avió que solca els aires.

Sóc somiador de la braçada l’ornitorrinc
I contemplo la bellesa del món com un koala.

Malgrat que no he après mai a ser exacte,
M’agrada la inexactitud de la tradició oral
Perquè em permet fer un aprenentatge autodidacta
Del món amb tota la seves imprecisions.

El món imperfecte no és fruit de la casualitat,
No és fruit del caprici d’un home amb toga,
No és el producte d’un mal comportament.

Ans la inèrcia, el fregament i l’òrbita dels astres
És el que ens fa seguidors de l’horòscop,
Que ens ajuda a intuir per on van els trets.

M’agradaria llicenciar-me en ciències risibles,
Perquè abunden les risoteràpies arreu,
Però no coincideixen amb la meva agenda,
Motiu pel qual encara hi estic més interessat.

Cal obtenir llicència per riure-se’n dels altres?
007 se l’havia tret per matar.
Però als cristians no ens deixen matar...
Per tant, haurem de llicenciar-nos en riure, que és molt més sa.

Llicenciar-se, tot rient, hauria de ser una teràpia freqüent.
Aconsello la pràctica de la llicenciatura,
Donat que proporciona un coneixement magnànim
I permet la relaxació dels muscles facials,
La distensió del cos i la relaxació de la ment.

Reblanir les disputes per ofegar l’agressivitat
No ha de confondre l’esperit en la cerca del detall.

Tanmateix, jo ho diria.