REMORS

Un relat de: Núria Niubó

A recer del vent i el mal oratge
interpreto sons de frec de fulles.

El vol escadusser d'un passarell
esmaperdut entre les branques.

No es reconeix la cadernera,
la veu del vent ofega el seu lament.

Es l'olivera, tendra en balandreig,
la dansa de mil fulles sense vels.

El jardí es torba en l'hivernatge,
s'assequen humitats que verdejaven,
i el vent, que es aliè al seu paissatge,
regira, enlaire, cabdella i descapdella,
xiulant, entre els arbres i matolls,
remors d'enyor que em duen a la mare.

Es aquella estremença que sentia
quan m'abraçava i dolçament em deia...
Escoltem, filla, la frisor del vent.

.........

Comentaris

  • És molt agradable[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 27-03-2014 | Valoració: 10

    És esplèndid i meravellós, sentir el vent i sentir-te amb molta delicadesa... m' ha agradat moltíssim... Núria ets molt bona escribint... Així és... un abraç de Rafael Molero

  • La dansa de mil fulles sense vel[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-01-2014 | Valoració: 10

    El vent! Quin fenomen atmosfèric més especial! Es sent a l'oïda, al rostre, als cabells... Té un so xiulador i una presència que allunya els objectes del lloc on estaven. Produeix canvis en el metabolisme i provoca maldecaps i canvis d'humor. Remoreja per entre els arbres i les fulles cauen per la seva empenta.
    Però, per una altra banda, neteja l'aire de pol·lució i deixa el cel net com una patena. I s'emporta els ensurts, com diu un amic comú.
    M'ha encantat el teu poema tan ventós, tan xiuxiuejant...

  • Correcció gramatical[Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-01-2014

    Perdoneu, on hi diu : "descapdella" hi ha de dir "descabdella"

    Ho vaig revisar i revisar, però... Ai, els meus dits i el meu cap!

    Gràcies companys pels vostres comentaris.
    Una gran abraçada a tots.
    Núria


  • Escoltar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Escoltar en silenci i conèixer el nostre entorn. No cal un paisatge sublim. Aquest matí, passejant per Collserola reconeixia el meu entorn amb el silenci. Si a més, el silenci és vent i ho explica la mare, imagino dos ullassos rodons ben atents, ben vius i amb una retentiva per sempre. Un poemàs Núria. Una abraçada.

    Aleix

  • Saber escoltar[Ofensiu]
    rautortor | 26-01-2014


    A recer del món, a prop de la mare, un aprèn a escoltar. En silenci, amatents, parant bé l’oïda... ho sents, fill?

    Així sabem que les fulles parlen, que els passerells i les caderneres ens poden descobrir tants de secrets!

    És l’olivera, tendra en balanceig, la dansa de mil fulles sense vels. Quin homenatge més poètic a l’arbre estimat, el millor símbol de la constància, serenor i fecunditat de tot un poble!

    Al capdavall, tot ens retorna a l’inici, a la mare. El vent, que és aliè al seu paisatge, regira, enlaira, cabdella i descabdella.... És l’amo de tot. Ell fa i desfà al seu albir. Nosaltres sempre a recer, sempre amatents... i l’aire sempre fidel, sempre amic, malgrat que no ho sembli.

    Un bell poema, Núria. Quants de records m’ha desvetllat, de debò.

    Raül

  • Josep Ventura | 26-01-2014 | Valoració: 10


    Que ens atura i trontolla com el passerell i la cadernera
    quines imatges mes boniques les d’aquest poema, sentir la força
    del vent i poder ficar-se a recer.
    Salutacions
    J

  • tot un vent evocador...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-01-2014 | Valoració: 10

    que ens fa estremir, entre records dolços i sensacions a flor de pell

    ets una de les meves mestres núria, ja ho saps ;-)
    un petonàs, gran, gran !! ;-)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1119 Comentaris

169894 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC