Cercador
El llibre de poemes
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Vas obrir el llibre de poemes
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Rellegies
amb aquella intensitat
de quan les emocions
floreixen a la pell, i el tacte esdevé
la senzillesa d'uns ulls inquiets
que es preparen impacientment
per rebre la meravella de la paraula
mentre les mans acomoden tota la màgia
per tal de fer del tot verídic l'instant
de quan per uns bells segons
tot sembla indicar que protegeixes la lectura
amb una professionalitat incomparable, com si es tractés
de la feina més important que mai has tingut.
Vas obrir el llibre de poemes
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Ara, la raó d'existir
és molt més profunda, i la teva ànima
ha conquerit de bell nou
l'esperit de la bellesa
que passeja desmesurada
per qualsevol ésser viu
perquè ha descobert
aquells versos tant teus.
Marc Freixas, a cinc de novembre de dos mil tretze
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Rellegies
amb aquella intensitat
de quan les emocions
floreixen a la pell, i el tacte esdevé
la senzillesa d'uns ulls inquiets
que es preparen impacientment
per rebre la meravella de la paraula
mentre les mans acomoden tota la màgia
per tal de fer del tot verídic l'instant
de quan per uns bells segons
tot sembla indicar que protegeixes la lectura
amb una professionalitat incomparable, com si es tractés
de la feina més important que mai has tingut.
Vas obrir el llibre de poemes
per la pàgina dels versos
que més t'agraden. Ara, la raó d'existir
és molt més profunda, i la teva ànima
ha conquerit de bell nou
l'esperit de la bellesa
que passeja desmesurada
per qualsevol ésser viu
perquè ha descobert
aquells versos tant teus.
Marc Freixas, a cinc de novembre de dos mil tretze
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872668 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.