Cercador
Crueltat
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
La malaltia dels morts
que ens cauen al damunt
és com els dies inservibles
d'una tristesa que dura sempre :
eterna, transparent, inacabable... insuportable.
Passen les hores
per entremig de cors i ànimes, i passen
per milions de cossos destrossats
amb un vessament de sang que no té justificació
en plena innocència de qui no té la culpa de tanta crueltat.
Marc Freixas, 26 d'agost de 2013
que ens cauen al damunt
és com els dies inservibles
d'una tristesa que dura sempre :
eterna, transparent, inacabable... insuportable.
Passen les hores
per entremig de cors i ànimes, i passen
per milions de cossos destrossats
amb un vessament de sang que no té justificació
en plena innocència de qui no té la culpa de tanta crueltat.
Marc Freixas, 26 d'agost de 2013
Comentaris
-
Els morts que ens cauen al damunt[Ofensiu]aurora marco arbonés | 27-10-2013 | Valoració: 10
I no solament als nostres ulls, sinó també a la nostra consciència com a éssers humans que som i que tenim la nostra part de responsabilitat amb allò que passa en el món.
Voldria afegir que és un poema de gran sensibilitat, dur però amb pinzellades líriques que el fa molt interessant. M'ha agradat força, Marc.
-
Sopar amb crueltat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 05-09-2013 | Valoració: 10
He optat aquest estiu no sopar amb la tele encesa, veient sang, sang i més sang a tota hora. És una llàstima que TV3 també s'hagi sumat a aques´ta línia de sang i fetge a l'hora d'omplir les notícies. Estic content de no treballar de periodista així. Molt millor llegir belles i dures paraules com les teves Marc. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872053 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.