Avui, la quietud...

Un relat de: Marc Freixas
Avui, la quietud
és aquella calma preferida
de qualsevol nit que fa un silenci pur.
-no comptes ni els segons,
ni els minuts, ni el pas
de totes les hores nocturnes-
Només la necessitat d'escriure
m'acompanya en aquest trajecte fabulós de plaer...,
un plaer, que ben mirat,
és del tot necessari
en moments com els d'ara,
i que no m'atreveixo pas a dir que és obsessiu, ni molt menys!
Però avui, la quietud, com he dit abans,
és aquella calma preferida
de qualsevol nit que fa un silenci pur, i si fos per mi
em posaria a parlar de la profunditat dels sentiments,
o de la filosofia que s'esdevé
de quan pensem en les imatges
que apareixen en les fotografies, i els records
ens evoquen a debatre dolçament
d'aquelles ulleres que portàvem,
de si llavors teníem una graduació ben diferent a l'actual,
o de si aquelles camisetes i aquells pantalons
ara ja no es porten... -de la fila que féiem, vaja...
En fi, ja ho veus estimat lector,
em posaria a parlar d'aquestes coses,
i també de la forma que tenen les estrelles,
i del llum encès de l'habitació, des d'on t'escric,
i de la màgia inacabable de les paraules,
de perquè em ve tant de gust
de fer trontollar les normes establertes amb els versos lliures...,
de fer que si milions de vegades amb el cap enlaire
clamant al cel que mai hi haurà cap raó
per fer callar la veu dels que tenen coses a dir,
clamant com avui, en plena nit i en aquesta quietud,
que jo també estimaré per sempre
a tots aquells que em llegeixin de cor.
Perquè sé que tot tindrà sentit
només si vosaltres m'acompanyeu
en aquest trajecte fabulós de plaer...,
només si enteneu
que tinc la necessitat imperiosa d'escriure-ho tot.

Comentaris

  • La gran necessitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-08-2013 | Valoració: 10

    La gran necessitat d'escriure, de dibuixar amb paraules tot allò que et rodeja. La força de les lletres, una al costat de l'altra. Un sentiment que n'acompanya un altre, un poeta que escriu i un altre que ho llegeix embadalit, senzillament. Què fem si escribim sols? Transmetre les sensacions arreu, escampar-les arreu. Un gran poema, de quietud i vibració interior. Una gran abraçada Marc i records al cant dels grills.

    Aleix

  • la quietud...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-08-2013 | Valoració: 10

    que et fa sentir pau i conhort i t'arrenca els pensaments a través de la paraula

    tot plegat una necessitat per a molts dels que estem per aquí
    salutacions, benvolgut Marc ! ;-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1413 Comentaris

746757 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.