Cercador
La dimensió desconeguda
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Sota la cristallina llum
de les estrelles emmirallades
al cel que viu dins l'univers,
hi veig la veu ensucrada
d'una dolçor inequívoca als teus llavis.
L'infinit d'aquesta bellesa
és el record de passar per davant dels teus ulls
descobrint paisatges acrílics de pintura
que observava dins del quadre on tu habitaves.
La percepció que tinc de l'amor visual
que m'entregues amb el cor sencer a les mans
és com la d'una sirena misteriosa, que respira
en el cel d'altres planetes que no conec
i neda en una mar enlairada
perquè no hi ha gravetat
en el seu existir...,
i em regala
el somriure diferent
del seu rostre preciós i espectacular
com si es tractés d'un poema
de dimensions que encara no conec.
Marc Freixas, a deu d'octubre de dos mil tretze
de les estrelles emmirallades
al cel que viu dins l'univers,
hi veig la veu ensucrada
d'una dolçor inequívoca als teus llavis.
L'infinit d'aquesta bellesa
és el record de passar per davant dels teus ulls
descobrint paisatges acrílics de pintura
que observava dins del quadre on tu habitaves.
La percepció que tinc de l'amor visual
que m'entregues amb el cor sencer a les mans
és com la d'una sirena misteriosa, que respira
en el cel d'altres planetes que no conec
i neda en una mar enlairada
perquè no hi ha gravetat
en el seu existir...,
i em regala
el somriure diferent
del seu rostre preciós i espectacular
com si es tractés d'un poema
de dimensions que encara no conec.
Marc Freixas, a deu d'octubre de dos mil tretze
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
871315 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.