Cercador
A la casa antiga...
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
A la casa antiga
que hi ha en alguna part del meu cor
hi penja de mala manera la roba foradada
-no em pregunteu perquè,
és així i no hi ha volta enrere-.
A la casa antiga,
hi tinc el record fosc i evocador
d'aquella preciosa música estripada...,
aquell esclat de violència
que em feia tocar la guitarra elèctrica
en plena efervescència adolescent,
enmig de tot i res, just uns metres enllà
de la porta que queda fora del taller de fusteria.
Tot això va passar
en aquella efervescència adolescent
durant bona part del temps que vaig viure al poble.
Tant se val
si repeteixo algunes paraules
en espais diminuts entre versos...,
no em preocupa en absolut
perquè la casa antiga que vull descriure
necessita irremeiablement
dir-vos aquesta efervescència adolescent
per tal de fer-vos entendre sense vergonya
tota aquella dimensió vital que vaig viure al poble.
Marc Freixas, a vint-i-set d'octubre de dos mil tretze
que hi ha en alguna part del meu cor
hi penja de mala manera la roba foradada
-no em pregunteu perquè,
és així i no hi ha volta enrere-.
A la casa antiga,
hi tinc el record fosc i evocador
d'aquella preciosa música estripada...,
aquell esclat de violència
que em feia tocar la guitarra elèctrica
en plena efervescència adolescent,
enmig de tot i res, just uns metres enllà
de la porta que queda fora del taller de fusteria.
Tot això va passar
en aquella efervescència adolescent
durant bona part del temps que vaig viure al poble.
Tant se val
si repeteixo algunes paraules
en espais diminuts entre versos...,
no em preocupa en absolut
perquè la casa antiga que vull descriure
necessita irremeiablement
dir-vos aquesta efervescència adolescent
per tal de fer-vos entendre sense vergonya
tota aquella dimensió vital que vaig viure al poble.
Marc Freixas, a vint-i-set d'octubre de dos mil tretze
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872657 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.