Al meu pare

Un relat de: Marc Freixas
Ets el cos de fusta
damunt la tassa de cafè
que has begut tendrament d'un sol glop...,
ets el taller, el martell, el ribot
que frisa per deixar sense esquerdes
una porta oberta de proporcions exagerades.
La teva consciència
és la casa infinita contemporània
que ratlla la perfecció justa
després de fer art amb les mans
mentre enllesteixes cada feina...,
consciència de treballar amb amor
durant tota una vida sencera
dins el cos de fusta ferm, i ara
tornes a fer un cafè
perquè preval la calma
i repasses sense pressa
tota mena d'experiències.

Marc Freixas, a vint-i-dos d'octubre de dos mil tretze

Comentaris

  • M'ha emocionat[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 05-08-2014 | Valoració: 10

    perquè el meu pare també era fuster. Dic "era" perquè va morir molt jove i no va poder gaudir dels moments de calma que ofereix el record i l'experiència de la feina ben feta.
    Un poema, com tu dius, molt íntim, que no deixa de ser un homenatge al pare que va treballar la fusta amb les seves mans.

    M'encanta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

768264 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.