Cercador
Vinga tornem-hi!
Un relat de: FrancescEsgotat, el noi s'estira al costat de la noia. Estan cansats a més no poder, i suats, una suor calenta que cobreix tots i cadascun dels racons dels seus cossos. Han acabat exhaustes, com sempre. De mica en mica les respiracions es van calmant, la suor es va refredant.
-Ha estat un final frenètic!- diu el noi tot somrient en el moment en que ha recuperat la parla. - Algun dia d'aquests acabaràs amb mi; definitivament, no estic al teu nivell.
-Au va, no exageris, que ho has fet molt be.
-Deu ser cosa de l'edat, ja no tinc tanta energia com abans!
Ella no diu res, somriu lleugerament. Al cap d'una estona gira lleugerament el cap i es queda mirant al noi. -Li ho as dit ja a la teva dona?
L'expressió de la cara del noi ha canviat de cop. -No, no he trobat el moment- contesta seriós, amb un to de veu que delata que no li agrada que hagi tret aquest tema.
- Doncs ho has de fer! no podem continuar més temps així!- li retreu ella mentre s'incorpora lleugerament.
-Ja ho se, però no saps com es ella, aquestes coses se les agafa molt malament.
-Mira, les coses van com van, i la situació es aquesta. Ho sento, però no li queda més remei que acceptar-ho.
- Si però...
-Mira que arribes a ser ruc!- li diu ella amb cara molt seriosa. De mica en mica
al seu rostre es va dibuixant un somriure. -Que, vols tornar-hi?
-Altra vegada? Ja et dic jo que acabaràs amb mi en quatre dies! No em deixes ni tan sols una estona per recuperar-me!
-Vinga tornem-hi! abans no ens refredem i agafem mandra.- i s'aixeca, quedant-se quieta al seu costat esperant que ell faci el mateix. - Au, aixeca't, rondinaire! Que ara ens ho agafarem amb més calma. Amés, ja no ens deuen quedar més de cinc quilòmetres, i aquests son de baixada. I fes el favor de dir-li-ho a la teva dona, que estarà molt orgullosa que ens hagin seleccionat per a la final, ximplet!
-Però es que no se com dir-li! Li havia promès que aquell cap de setmana aniríem a esquiar, i no saps la il•lusió amb que ho espera.
-Jajaja, mira que arribes a ser ximplet! Jajaja
I es posaren a córrer de nou, a entrenar per la gran final dels 10.000 metres.
-Ha estat un final frenètic!- diu el noi tot somrient en el moment en que ha recuperat la parla. - Algun dia d'aquests acabaràs amb mi; definitivament, no estic al teu nivell.
-Au va, no exageris, que ho has fet molt be.
-Deu ser cosa de l'edat, ja no tinc tanta energia com abans!
Ella no diu res, somriu lleugerament. Al cap d'una estona gira lleugerament el cap i es queda mirant al noi. -Li ho as dit ja a la teva dona?
L'expressió de la cara del noi ha canviat de cop. -No, no he trobat el moment- contesta seriós, amb un to de veu que delata que no li agrada que hagi tret aquest tema.
- Doncs ho has de fer! no podem continuar més temps així!- li retreu ella mentre s'incorpora lleugerament.
-Ja ho se, però no saps com es ella, aquestes coses se les agafa molt malament.
-Mira, les coses van com van, i la situació es aquesta. Ho sento, però no li queda més remei que acceptar-ho.
- Si però...
-Mira que arribes a ser ruc!- li diu ella amb cara molt seriosa. De mica en mica
al seu rostre es va dibuixant un somriure. -Que, vols tornar-hi?
-Altra vegada? Ja et dic jo que acabaràs amb mi en quatre dies! No em deixes ni tan sols una estona per recuperar-me!
-Vinga tornem-hi! abans no ens refredem i agafem mandra.- i s'aixeca, quedant-se quieta al seu costat esperant que ell faci el mateix. - Au, aixeca't, rondinaire! Que ara ens ho agafarem amb més calma. Amés, ja no ens deuen quedar més de cinc quilòmetres, i aquests son de baixada. I fes el favor de dir-li-ho a la teva dona, que estarà molt orgullosa que ens hagin seleccionat per a la final, ximplet!
-Però es que no se com dir-li! Li havia promès que aquell cap de setmana aniríem a esquiar, i no saps la il•lusió amb que ho espera.
-Jajaja, mira que arribes a ser ximplet! Jajaja
I es posaren a córrer de nou, a entrenar per la gran final dels 10.000 metres.
Comentaris
-
Caram... quin final!!![Ofensiu]Marc Freixas | 26-01-2013 | Valoració: 10
jejeje... pensava que anava de sexe, però resulta que s'estaven entrenant per la gran final dels deu mil metres!!--que bo, ben trobat, ben treballat i molt ben acabat!!
Vagi bé Francesc!! -
M'ha agradat molt[Ofensiu]allan lee | 07-03-2012
el meu fill també practica aquest "esport". Molt bona l'escena i resolta amb brillantor. També he llegit l'história de viatges, i l'he trobada molt bella: quelcom m'imaginava, als pocs renglons, però en aquest cas la sorpresa no te tan pes com la bona narrativa. Felicitats!
a -
Sorprenent[Ofensiu]Carles Ferran | 07-03-2012
Un relat escel•lent, que ens porta enganyats fins al final, ben sorprenent. Felicitats.
l´Autor
7 Relats
7 Comentaris
5843 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25
Biografia:
Hola a tothom.El cert es que no havia escrit mai res, fins ara, i es que m'ho he passat tan bé al descobrir aquest web i llegir els vostres relats, que m'he dit: perquè no provar-ho? I aquí estic, esperant aprendre i passar-mo be amb tots vosaltres.