Tots Sants

Un relat de: Marc Freixas
He de reconèixer que això de passejar-me per un cementiri el dia de Tots Sants no és una sensació gaire agradable, i menys encara, quan em sé del cert un intrús enmig de tanta parafernàlia de la qual ja fa molts anys que no me'n sento part. Vull dir que partint de la base de que no crec en cap de les religions existents, tot i respectar-les perquè cadascú té dret d'escollir el què vulgui en la seva vida, doncs com deia, vull dir que malgrat tot, he de confessar que si hi vaig anar, també va ser per demostrar-me a mi mateix que no tinc cap inconvenient per veure els éssers estimats que hi descansen -no sé si en pau o senzillament en silenci i sense fer soroll-.

Marc Freixas, a dos de novembre de dos mil tretze

Comentaris

  • Estic d'acord amb tu[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-11-2013 | Valoració: 10

    en que els cementiris no són el millor lloc del món per passejar-s'hi. Tanmateix, crec que el culte als morts no té res a veure amb cap religió en concret, sinó més aviat amb les tradicions ancestrals de tots els pobles de la terra. És va a veure els difunts per un esperit de pertinença a una família, a uns éssers que han format part de la teva pròpia vida. És un ritus que es compleix cada any amb més o menys bona disposició.
    Salut i força!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1413 Comentaris

746799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.