Un estudiant entra en una llibreria...

S'ha de reconèixer que el noi és tossut. Acabarà comprant L'Odissea d'Homer, però primer es patejarà unes quantes llibreries. Aquest noi promet.

Molt bo!

Això passa amb un infant. Però fa forces anys una dona que feia de bibliotecaria (que no ho era esclar) va comentar: Ahir vaig comprar un peix, i al obrir-lo tenia un petit dins, si arribo a saber que estava emberaçat no l'hauria comprat.
Coses així passen.
Molt ben escrit

M'has tret un bon somriure

Mira que era caparrut el xaval eh! Sempre n'hi ha algun que es pense que ho sap tot...

I el llibreter amb més paciència que Sant Job! No es diria pas David? :)

Esplèndida anècdota.
A classe meva ens va ocórrer quelcom similar.
El professor ens va demanar que duguéssim una calculadora científica, perquè havíem de fer topografia.
Quan va arribar el dia, tots la teníem menys un alumne.
El professor va preguntar-li per l'afer i el xicot va respondre.
-Jo ja ho vaig preguntar moltes vegades, però sempre em deien que de calculadores específiques no n'hi havia.

Salut, m'has fet riure i recordar, heheh

Certament, el teu relat m’és molt familiar. Et podria contar un munt d‘anècdotes dels meus anys de docent. Des d’aquell que en corregir-li un error en un exercici m’etzibà sense pensar-s’ho dues vegades, vols dir?. Fins aquell que, en un treball sobre l’heroi itaquès del teu relat, va convertir tots els Odisseu del text en “odissea” ja que el corrector ortogràfic li ho havia marcat. I es va quedar tan ample.

La forma de diàleg que has emprat atorga al relat una dinàmica i una profusió de detalls que difícilment s’hauria aconseguit en estil narratiu. A més a més, ens dibuixes de forma fefaent el caràcter displicent i deixat anar del xicot.
Voldria destacar, perquè toca un punt que defineix una actitud molt actual entre el jovent, el fet que consideri el FNAC com el sancta sanctorum de la cultura on tot s’hi pot trobar, com al Google.

Un relat simpàtic i entenedor que m’ha fet recordar els meus anys d’ensenyant.

Raül

Hi ha gent que no té vergonya i no té cap mania a l'hora de mostrar la seva incultura. La tele n'està ple d'aquests. I pel carrer, tots aquells que treballem cara al públic ho veiem cada dia. Un relat que fa riure i plorar alhora. Felicitats David! Una abraçada.

Aleix

Tal com molt bé anuncies en el títol sembla un acudit, i per tant, sí que fa riure, pel to distès i agosarat de la conversa, però en el fons fa molta pena el fet d'haver de suportar situacions com la que ens expliques a la llibreria. Suposo que aquesta deu ser una de les moltes anècdotes que tindries per explicar tractant en públic, oi?
Una abraçada.

Els joves i la seva mania de creure que la gent adulta mai s'entera de res. Molt divertit! M'hauria agradat poder veure-ho en directe!

Hi ha qui s'entossudeix en la seva imbecil·litat, fins al punt de fer-nos riure. Molt bon relat!

Ja es ben veritat que la realitat que la realitat supera a la fantasia.
Aquest pobre xicot potser no podrà llegir mai aquesta Odissea, però la seva també té el seu mèrit... Us imagineu que l’arriba a trobar?
Suposo que ho has fet expressament... El títol sembla fet en memòria de l'Eugenio
—Joan—

A l'FNAC, segur que tenen l'Odissea d'Ulisses i, també, la versió de "Cien años de soledad" escrita pel propi José Arcadio Buendia.
Que la lectura de Gabo ens acompanyi molts anys, David!

que fos un cas real, coses més estúpides que això he sentit com alguns companys de classe que situaven la meva ciutat a Andalusia quan li donaves un mapa. Hi ha massa ignorància, per desgràcia, en aquest món. Felicitats pel relat i bona sort :)
Edgar