Un estudiant entra en una llibreria...

Un relat de: David Gómez Simó
- Tens un llibre?

El llibreter amb cara de sorprès, va mirar al noi que acabava d'entrar per la porta.

- Jo diria que més d'un. I bona tarda.

- El profe de lite ha dit que hem de llegir L'Odissea d'Ulisses. El tens?

- L'Odissea? Sí.

El llibreter va girar-se per mirar entre els llibres recomanats als instituts que tenia en unes estanteries a prop de la caixa registradora.

- Vols la versió sencera o una adaptació? Avui han demanat unes quantes vegades...

- El profe no vol que llegim resums, ens ha dit L'Odissea d'Ulisses, res de fer trampes.

Amb un gest una mica esgotat, el llibreter va ensenyar-li dues edicions diferents del llibre.

- En català o castellà?

- Català. Però no és aquest.

- No?

- No. Ens ha dit l'Odissea d'Ulisses i això és L'Odissea d'Homer.

- Ja, però Homer és l'autor, Ulisses és el protagonista de la història.

- Si home! Què ha dit ben clar L'Odissea d'Ulisses!

El llibreter va obrir el llibre per ensenyar-li els noms que hi havien escrits, però el noi no va mirar-los, es limitava a fer que no amb el cap.

- Ho veus? U-li-sses, protagonista. Ho-mer, autor.

- Què no! Ho ha dit ben clar: L'Odissea d'Ulisses. Ho he apuntat i tot - va obrir una llibreta amb unes notes il·legibles -. El tens o no?

- L'Odissea escrita per Ulisses, no. De fet, no existeix. L'Odissea va escriure-la Homer.

- Serà una de més nova, per això no la coneixes.

- Deu ser això. Que et sembla si fem una cosa: li demanes al teu professor l'editorial i l'any de publicació d'aquesta novetat – va dir el llibreter - potser el puc trobar.

– No cal, ja aniré al FNAC que segur que el tenen.

El llibreter va veure marxar al noi sense acomiadar-se i no va poder contenir la rialla que va fer girar sorpresos als clients que fullejaven els llibres.


Comentaris

  • gypsy | 22-12-2014


    S'ha de reconèixer que el noi és tossut. Acabarà comprant L'Odissea d'Homer, però primer es patejarà unes quantes llibreries. Aquest noi promet.

    Molt bo!

  • Infants i no tant infants[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 21-12-2014

    Això passa amb un infant. Però fa forces anys una dona que feia de bibliotecaria (que no ho era esclar) va comentar: Ahir vaig comprar un peix, i al obrir-lo tenia un petit dins, si arribo a saber que estava emberaçat no l'hauria comprat.
    Coses així passen.
    Molt ben escrit

  • Molt bona aquesta![Ofensiu]
    Màndalf | 21-12-2014


    M'has tret un bon somriure

    Mira que era caparrut el xaval eh! Sempre n'hi ha algun que es pense que ho sap tot...

    I el llibreter amb més paciència que Sant Job! No es diria pas David? :)

  • heehheeh[Ofensiu]
    matràfola | 25-09-2014 | Valoració: 10

    Esplèndida anècdota.
    A classe meva ens va ocórrer quelcom similar.
    El professor ens va demanar que duguéssim una calculadora científica, perquè havíem de fer topografia.
    Quan va arribar el dia, tots la teníem menys un alumne.
    El professor va preguntar-li per l'afer i el xicot va respondre.
    -Jo ja ho vaig preguntar moltes vegades, però sempre em deien que de calculadores específiques no n'hi havia.

    Salut, m'has fet riure i recordar, heheh

  • La gosadia de la ignorància[Ofensiu]
    rautortor | 29-04-2014


    Certament, el teu relat m’és molt familiar. Et podria contar un munt d‘anècdotes dels meus anys de docent. Des d’aquell que en corregir-li un error en un exercici m’etzibà sense pensar-s’ho dues vegades, vols dir?. Fins aquell que, en un treball sobre l’heroi itaquès del teu relat, va convertir tots els Odisseu del text en “odissea” ja que el corrector ortogràfic li ho havia marcat. I es va quedar tan ample.

    La forma de diàleg que has emprat atorga al relat una dinàmica i una profusió de detalls que difícilment s’hauria aconseguit en estil narratiu. A més a més, ens dibuixes de forma fefaent el caràcter displicent i deixat anar del xicot.
    Voldria destacar, perquè toca un punt que defineix una actitud molt actual entre el jovent, el fet que consideri el FNAC com el sancta sanctorum de la cultura on tot s’hi pot trobar, com al Google.

    Un relat simpàtic i entenedor que m’ha fet recordar els meus anys d’ensenyant.

    Raül

  • Ensenyar la tonteria[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-04-2014 | Valoració: 10

    Hi ha gent que no té vergonya i no té cap mania a l'hora de mostrar la seva incultura. La tele n'està ple d'aquests. I pel carrer, tots aquells que treballem cara al públic ho veiem cada dia. Un relat que fa riure i plorar alhora. Felicitats David! Una abraçada.

    Aleix

  • Increïble![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-04-2014

    Tal com molt bé anuncies en el títol sembla un acudit, i per tant, sí que fa riure, pel to distès i agosarat de la conversa, però en el fons fa molta pena el fet d'haver de suportar situacions com la que ens expliques a la llibreria. Suposo que aquesta deu ser una de les moltes anècdotes que tindries per explicar tractant en públic, oi?
    Una abraçada.

  • Quina mania!![Ofensiu]
    chusteriana | 22-04-2014

    Els joves i la seva mania de creure que la gent adulta mai s'entera de res. Molt divertit! M'hauria agradat poder veure-ho en directe!

  • mar - montse assens | 20-04-2014

    Hi ha qui s'entossudeix en la seva imbecil·litat, fins al punt de fer-nos riure. Molt bon relat!

  • Ja es ben veritat...[Ofensiu]

    Ja es ben veritat que la realitat que la realitat supera a la fantasia.
    Aquest pobre xicot potser no podrà llegir mai aquesta Odissea, però la seva també té el seu mèrit... Us imagineu que l’arriba a trobar?
    Suposo que ho has fet expressament... El títol sembla fet en memòria de l'Eugenio
    —Joan—

  • A l'FNAC, segur[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2014

    A l'FNAC, segur que tenen l'Odissea d'Ulisses i, també, la versió de "Cien años de soledad" escrita pel propi José Arcadio Buendia.
    Que la lectura de Gabo ens acompanyi molts anys, David!

  • No m'estranyaria...[Ofensiu]

    que fos un cas real, coses més estúpides que això he sentit com alguns companys de classe que situaven la meva ciutat a Andalusia quan li donaves un mapa. Hi ha massa ignorància, per desgràcia, en aquest món. Felicitats pel relat i bona sort :)
    Edgar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

90 Relats

457 Comentaris

116650 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares