Com aconseguir més comentaris que "Les dones també ens fem palles"

Un relat de: Màndalf

Abans que res, permeteu que us digui que això d'escriure no és gens fàcil per a la majoria de nosaltres. N'hi han que l'escriptura els hi surt d'esma, han nascut per això i poden escriure fins i tot al paper de wàter mentre fan les seves necessitats, però per la major part requereix una acurada preparació. Així que, abans de posar-nos davant de l'ordinador, de la llibreteta o del full en blanc, farem una posta a punt que ens ha de permetre escalfar les nostres neurones, relaxar la musculatura i acumular el suficient estat d'ànim com per afrontar espais en blanc amb garanties. Totes aquests actuacions són bàsiques per a positivitzar l'entorn i aconseguir el nostre propòsit, són vitals.

L'error més comú a l'hora de posar-se a escriure és que sempre es realitza el mateix ritual, la preparació és idèntica, els passos clavats d'ocasions anteriors. Cras error. Per això els relats ens surten similars, del mateix estil, no acostumem a varia massa i els lectors ja coneixen de quin peu calcem només començar a llegir. No cal ser massa espavilat/ada per donar-se'n compte del què cal fer: preparar-se d'una manera diferent per escriure coses diferents. És així de fàcil. Això és el que farem aquest cop, ser originals.

En primer lloc, prendrem una bona dutxa.
Després, un massatge amb crema hidratant per tot el cos. Amb especial atenció als temporals, al front i a l'occipital, que es vagin escalfant. Si hi ha companyia i ens ho poden fer, millor, però també pot ser un auto-massatge; els "singles" no estan ni molt menys contraindicats.
Si sou del sexe masculí, no fa falta que us afaiteu.
Continuarem amb els estiraments digitals. Dits ben estirats i relaxats.
Ens posarem unes mitges de malla. Negres. Pantis no, mitges. Si tenim les cames tortes com el Jonh Wayne, perfecte.
Una faldilla escocesa de quadres verds i vermells. A sota res, a pèl, tot a l'aire, lliure i relaxat. Molt relaxat.
Una samarreta fúcsia de màniga curta, arrapada, amb aquella imatge a l'esquena tant clàssica i internacional del puny amb el dit del mig cap a dalt.
Si tenim "mitxelins", molt millor. I una panxa ben formada també ajudarà.
Unes sabates vermelles de tacó amb topets blancs tipus Fira d'Abril.
Unes arracades criolles elefantines.
Ens podem empastifar els llavis i posar una mica de coloret als pòmuls. Pintar-nos els ulls com el Tortell Poltrona. Servirà.
El toc de gràcia pot ser una pamela com les de la reina d'Anglaterra. Lligada al coll amb un vencill d'espart, molt millor.
Com a complement, en lloc de bossa de Christian Dior serà molt més apropiat un cistellot d'anar a buscar bolets. Omplim-lo d'espetec de Vic i si teniu un gall com a despertador, també el podeu posar a dins. Serà efectiu.
Avui no ens posem la capa de Dràcula que taparia el puny amb el seu dit, això no calia ni dir-ho.

Un cop preparats d'aquesta guisa ja ens podem posar davant la pantalla, llibreta o full corresponent, amb actitud positiva i pensadora.

Estem una estona.

Possiblement no se'ns ocorrerà res. Ens molestarà el vencill al coll. Serà molt més que probable.

Estem una estona més.

Ens desconcentrarà el càntic del gall. Se'ns enganxarà el cul a la cadira (per què hauré agafat una cadira d'eskay?, direu). Pot ser que en aquests moments, els vostres relaxats ditets escriguin sense voler: "Qui sóc? D'on vinc? A on vaig? Què hi faig aquí?"

Tranquils. Tranquil·les. És normal. No cal preocupar-se; passem al pla B.

Agafem el cistellot procurant que no s'escapi el gall i sortim de casa.
Si ens trobem les veïnes a l'escala o ascensor, potser ja rebrem els primers comentaris.
Al metro, déu n'hi do.
Quan arribem a les Rambles i anem remenant el cul relaxadament i compassada per davant de les floristeries, l'allau de comentaris pot ser aclaparador.
I quan ens acotem per intentar agafar els cèntims d'euro que ens tiraran els guiris ja serà el súmmum.

Jo encara no ho he pogut provar, m'he de comprar un kilt escocès.
M'agradaria contactar amb algú que ho provi, a veure què.

Comentaris

  • Caram dels recarams recaramsinsats![Ofensiu]
    Mena Guiga | 27-04-2012

    De debò, per escriure cal disfressar-se? Així, doncs, ja vaig bé.
    Crec que cal i s'ha de menester, sobretot, inspiració i un mateix adonar-se (més que adornar-se) de si allò rutllarà i té qualitat (veient-ho desde fora i, si cal, eliminar, fer una depilació sense llagrimetes).
    La inspiració és la que mena i mana. No falla. És autèntica. Després venen les paraules, el tipus d'escrit que reflecteix el tarannà tirorí tirorà de la persona i com se sent o què vol comunicar i tot això és despullat de disfresses, és una gran platja nudista.
    Havent dit tot això i amb gust de torrades amb all de l'esmorzar, vaig a controlar els cigrons a l'olla, culets petits bullint que en remull es tiraven pets com si em fessin burla. Contes de cigrons, també. En pots fer un. T'hi convido i RC ho espera, potser.

    Les avellanes són culets també, però torrats. El meu fill petit ho sap i jo prou que li ho recordo.

    I així implanto llavors poètiques i/o boges a una altra generació. La que ens ha de salvar...diuen. Que ho facin rient o somrient i si hi ha paraula que sigui bona i si duu a acció (que hauria) que ho sigui també.Espero i demano i no vaig a missa, tot i que l'olor d'encens està bé.

    Mena.

  • F. Escandell | 29-10-2009 | Valoració: 10

    M'encanta! Un títol cridaner que no té res a veure amb el text. La veritat és que llegint-lo m'han vengut ganes de seguir les teues instruccions a veure què passa, i qui sap? potser seria divertit.

    Una abraçada!

  • Bestieses divertides.[Ofensiu]
    rocaforta | 04-03-2009

    Cal superar el relat en qüestió però sense passar-se.

  • Bestieses divertides.[Ofensiu]
    rocaforta | 04-03-2009

    Cal superar el relat en qüestió però sense passar-se.

  • Bestieses divertides.[Ofensiu]
    rocaforta | 04-03-2009

    Cal superar el relat en qüestió però sense passar-se.

  • Bestieses divertides.[Ofensiu]
    rocaforta | 04-03-2009 | Valoració: 7

    Cal superar el relat en qüestió però sense passar-se.

  • I un més[Ofensiu]
    deòmises | 04-03-2009

    jej, he rigut amb aquesta poca-soltada teva, xato!

    Ja et faré l'autòpsia literària en una altra ocasió, vaig a eixugar-me els ullets ;)

    d.

  • Jo també hi col·laboro![Ofensiu]
    nuriagau | 04-03-2009

    Un relat molt divertit i suggerent,
    a veure si s'anima més gent!

    Felicitats, Mandalf per aquest relat i la seva iniciativa.

    Núria

  • Si em permets...[Ofensiu]
    Gess Artré | 27-02-2009

    com que tampoc disposo de kit escocés, faré com tu i esperaré a que algú provi totes aquestes iniciatives i m'expliqui els resultats. Mira, o també podem contactar amb gent interessada i després que facin un estudi de camp.
    M'he fet un far de riure amb les teves ocurrències, i de debó que m'agradaria que aquest relat assolís un nombre considerable de comentaris. Hi poso el meu granet de sorra.
    Una abraçada

  • És necessari[Ofensiu]
    CarlesRRPP | 27-02-2009 | Valoració: 10

    És necessari masturbar també la nostra autoestima, encara que sigui repetitiu.

    Si ho entens, m'ho expliques.

  • El comentari nº17[Ofensiu]
    Vladimir | 27-02-2009

    Bé, ja només te'n falten 215 amic [Mändâlf]. Aquesta és la meva modesta contribució a una causa justa i necessària. (i humanitària, sobretot). Però em mouen, perquè no dir-ho, motius egoïstes: quan t'enfilis al capdavant de la classificació (ja ho puc veure: [Mändâlf] - 233 comentaris) jo vull poder dir, si encara tinc tinc ús de la raó: "Jo vaig fer el comentari nº17!". És clar que potser aleshores el mític poema onanista ja anirà pel comentari 1232... i això em permetrà fer un comentari sobre la fugacitat de la vida -ja seré vell- i sobre la bellesa de perseguir objectius impossibles (i faré una referència a "El castell" de Kafka que sempre queda a mar de bé).
    Vladimir.

    Ah, i per cert!: el text és espaterrant!

  • molt bo![Ofensiu]
    Lior | 09-02-2009

    boníssim, només d'imaginar-me algú amb aquestes pintes... He hagut de fer un veritable esforç per aguantar-me el riure, perquè sóc a la feina...
    Moltes gràcies pel comentari que vas fer del meu "Paraules a la mar". Em va encantar.

    Fins aviat.

  • sols vull fer que puji el numerari[Ofensiu]
    riuvermell | 26-01-2009

    i sobre el bonet i allò de la boqueria, aquells deuen ser uns garrepes i careros si que ho son, no crec que et llencin cap tomata si no els hi pagues abans.

  • Ho he provat, amic,,...[Ofensiu]
    rnbonet | 26-01-2009

    ...seguint els consells savis que ens dónes. Només amb dues excepcions: m'he posat uns calçotets amb els colors del 'Barça' -púdic que és un!- i en comptes de Rambles ha estat a la plaça la Verge, a València. I no sols he arreplegat comentaris, no; més bé una allau de tomaques, naps, hortalisses i demés verdeures, pròpies d'una parada de la Boqueria.
    Hala, xicon! Salut i rebolica!!!

  • primer de tot[Ofensiu]
    ESTEL | 26-01-2009 | Valoració: 10

    jo no vaig comentar el relat de "les dones també ens fem palles", en sabia greu per l´autora, encara que ganes no em van faltar, però vaig deixar de banda la rebelia i vaig fer cas als seus crits de "no més si us plau". Llavors aquest el comento per participar en el joc, jejeje
    Caram, els preliminars si que semblaven que ajudarien a una relaxació, i tens raó si el cos està lliure i relaxat tot surt millor. He arribat fins a la faldilla i fins i tot he imaginat algun home vestit així i donava morbo, pero ja els talons i el cistell no sé que dir-te. La veritat vaig a entrar en algun relat més teu i si tots m´agraden com aquest entendré més aquesta manera d´escriure i pot ser la practico i tot.

    un petonet i vigila amb la faldilla que és temps de refredats

  • la meva...[Ofensiu]
    manel | 24-01-2009

    modesta col.laboració de tocaio a engreixar de comentaris aquest enginyós text.
    Només una pega..... en John Wayne no tenia les cames tortes!

    déuu!

  • Jo també hi vull col·laborar![Ofensiu]
    Queca | 22-01-2009 | Valoració: 10

    Si que és difícil escriure, sí... I més amb tanta preparació! Això sí, de ben segur que en sortiria alguna cosa ben diferent del que estem acostumats... I tens tota la raó, és molt probable que ens plantejessim què fem aquí, i amb aquesta fila...
    M'uneixo a Unaquimera i demano una alternativa a la faldilla i al gall.. No en tinc!

    Una forta abraçada!

  • Ostres,[Ofensiu]
    Leela | 21-01-2009

    fins avui no havia llegit la magnífica introducció al teu relat. Molt subtil i delicada la teva apreciació lingüística sobre el fet en qüestió. En el nostre cas, el de les dones s'entèn, no se pas quina evolució té la paraula en si... potser en faré un estudi i ho afegiré com apèndix a la tesi jajajajajaja!!!

    petonarru pre-calçotada!!

  • Com, eh?[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-01-2009

    Avui torno fins aquí, derrotada, buscant consol i resposta.

    He agafat la llibreta on havia començat a copiar la màgica recepta que ens ofereixes tant altruistament i allà on havia escrit "4.- Faldilla escocesa..." he anotat: missió impossible!
    I que consti que ho he intentat! Jo, per seguir els teus valuosos consells, faig el que sigui necessari, però... he anat de rebaixes, m'he comprat algunes cosetes que no em feien cap falta, ha baixat el saldo del meu compte corrent, m'he encostipat, ... però no he trobat cap faldilla escocesa ( al menys, de la meva talla! ) i ara mateix no sé que fer...

    Si et plau, estimat [Man]d'alf¨/, digues-me si hi ha alguna manera de continuar endavant i assolir la meta a pesar d'aquesta dificultat...
    He de dir-te que pamela, en tinc, i cistellot, també. Gall no, ho lamento. Val un hamster? Com que cap la mar de bé dins el cistell... a més, es diu Bolet.

    En espera ( ansiosa ) de la teva resposta, s'acomiada atentament i agraint per endavant l'atenció prestada,
    Unaquimera

  • Un comentari més[Ofensiu]
    ciosauri | 13-01-2009 | Valoració: 10

    per aconseguir l'objectiu. He rigut molt!

  • Per fi![Ofensiu]
    Unaquimera | 13-01-2009

    Només llegir el títol d'aquest relat, m'he entusiasmat: per fi!
    Després d'entusiasmar-me uns minutets, he decidit passarr a acció: he aconseguit fer fora a tothom que podia suposar una distracció ocasional, m'he assegurat que TV, ràdio i altres emissors d'estímuls distractorss fossin fora de servei; he parat el rentavaixelles i la rentadora, que feien la seva feina cadascú pel seu costat emetent sorolls font de destorb, he buscat una llibreta ( des que escrivim amb teclat, han anat quedant relegades... tant, que m'ha costat una bona estona trobar-ne una: està un xic florida, però suposo que valdrà igualment! ), he agafat un llapis ( aquest també ha quedat relegat a l'oblit, però en tinc uns quants en un pot per aquí i per tant ha estat més senzill de localitzar: una altra cosa ha estat recordar com es feia anar... ) i m'he disposar a endinsar-me pel teu genial manual d'instruccions on s'amaga el secret relataire més cobdiciat pels autors en exercici...

    He començat a llegir i he escrit al primer full de la llibreta: "escriure no és gens fàcil"; ho he subratllat. El mateix he fet amb "requereix una acurada preparació".
    Després he començat a sintetitzar: "Posta a punt amb actuacions bàsiques: positivitzar l'entorn, ser originals! 1.- prendre una dutxa..." En arribar aquí, he hagut d'anar cap al quart de bany, perquè no em podia dutxar davant la pantalla.
    "2.- massatge amb crema hidratant..." He tornat a anar cap allà.
    "3.- Mitges de malla negres..." Cap a l'habitació a obrir el segon calaix de la calaixera, cap problema
    "4.- Faldilla escocesa... " Aquí m'has matat! He perdut un munt de temps regirant armaris, calaixos i capses de disfresses i mal endreços, però no he trobat enlloc aquella faldilla que tenia jo, clavada a la que sembla que necessito per seguir-te! Bé, ja sortiré de rebaixes i si la trobo, tornaré per aquí i miraré d'acabar la lectura.
    De moment, la llibreta amb les breus anotacions que he pres fins aquest punt, la guardo en lloc segur.
    Agraeixo la teva generositat al compartir amb tots nosaltres el fruits del teus esforços d'investigació i experimentació i t'animo a continuar amb la mateixa línia enriquidora i suggerent.
    Entre tant, per si et ve de gust una lectura breu sobre el tema que tenim entre mans, a tu que ets poeta ( ho posa a la teva bio, no m'ho he inventat jo! ) t'ofereixo unes Joguines per entretenir-te mentre vaig i torno... Ja em diràs si et proporcionen noves idees!

    La teva agraïda comentarista,
    Unaquimera

  • Ahahahaà!!!! per molts anys de relats teus!!!.. el món seria millor ;-DDD[Ofensiu]
    Leela | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Aquest títol només podia ésser teu![Ofensiu]
    copernic | 29-12-2008


    Hahahaha! Un relat enginyós i satíric, apuntant directament a un fenòmen relataire ben conegut. Molt esbojarrat i disbauxat. El problema és que després la gent no se't pren seriosament, i pot ésser, mira, encara és millor així. Rep una abraçada!

  • Em falta la samarreta[Ofensiu]
    Magrat | 29-12-2008

    amb el dit aixecat, les sabates de "topos" ja les tinc. Si la trobo i ho provo, ja t'explicaré què tal... Com a tècnica per inspirar-se, no està gens malament... jeje! L'únic inconvenient que li trobo és la rasca que deu passar per sota de la faldilla escocesa; millor m'espero fins la primavera.

    Una abraçada i fins aviat!

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: