Moriré imaginant que moro

Un relat de: angie

Cal crear un caos dins nostre per posar en el món una estrella dansarina" (Nietzche)


Sóc vell i tu encara ets una noia jove
que s'enfonsa en les nits d'insomni.
Si perdés la memòria, tu sempre hi series,
en la foscor dels records
m'ensenyaries noves profecies,
versos lligats amb nusos no molt forts,
enxarxaries pedaços d'altres vides.

Musa del meu món paral.lel,
mirall que trenca reflexes de nines,
tot el caos cap dins la teva mirada.

Adoro aquests teus ulls,
sagetes incandescents,
fulgurants centelles.
Agonitzo plaent
esperant el teu alè
amb gust metàl.lic
de conquesta.

I quan arribi l'hora de marxar,
seré el teu amant més apassionat,
moriré feliç de fer-ho,
imaginant

Comentaris

  • I si un no veu aquella estrella, cal sacrificar-s'hi?[Ofensiu]
    Pols glaçada | 10-07-2010

    Jo no crec en aquesta mena d'imaginació, almenys al complert, però potser un dia em trobo en el final d'aaquest vell, vés a saber.

    Sembla que parles d'un savi pretenciós de la seva pròpia saviesa, amb això si que no m'hi sento gens identificat, encara que crec que és necessari, i bastant, saber, doncs s'ha de tenir l'arma de la saviesa i l'experiència per ressucitar en moments de derrota.

    Ah, la frase de Nietzsche sona molt bé, però... jo un dia vaig començar a crear un caos dins meu i l'estrella dansarina no hi és, i si algun dia hi és, potser mai tindré l'oportunitat de veu-re-la. Si el meu caos ha de ser un turment per a mi i regalar una diversió al món, des d'aquest punt de vista, ho trobo molt bé. Però si el meu caos no para i a sobre em persegueix i jo no trobo diversió en la meva vida, de què serveix regalar una estrella dansarina al món? A mi de res, però és que per a més confusió, a sobre, jo no sé ni si estic creant aquesta estrella.

    Vaja, angie, feia temps que no et comentava, espero que estiguis gaudint de la vida!


    Sergi ( sóc el sergi elias bandres, m'he canviat de nom! )

  • La musa, la nena, o la puta?[Ofensiu]
    Bonhomia | 18-05-2010 | Valoració: 10

    La musa que contempla el vell en la foscor i la soledat a les portes de la mort? O tal vegada el desig d'aquella bellesa jove de l'eterna nostàlgia tan infinitament anhelada, fins al punt de sacrificar tots els luxes patrimonials per tenir uns minuts de boja joia, i al despertar veure com ha fugit la nena i enclaustrar-se en l'absoluta misèria i en l'atordiment i el ferro mental que transita per les neurones abandonant-les al dolor infinit? O el vell que es gasta uns diners preciosos en la puta trista?


    Sergi

  • moro jo també[Ofensiu]
    Marc Freixas | 31-03-2010 | Valoració: 10

    moro jo també
    imaginant una mort dolça...

    aquella que viu i perviu
    per dins de tota ànima bona,
    que no ens ofega les penes
    ni maltracta els records més vius


    moro jo també
    imaginant una mort dolça


    una abraçada... bon poema angie

  • El poder de la musa[Ofensiu]
    Bonhomia | 31-12-2009 | Valoració: 10

    És molt bo estimar la teva musa i que ella t'estimi. Penso que dóna molta força a l'esperit, i també que alegra la vida en moments tristos, i en bons moments, és clar, és una flor meravellosa que neix i neix una i altra vegada.


    Sergi

  • Apassionant.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-12-2009 | Valoració: 10

    M'ha encantat, realment. Tens molta imaginació.

    Espero que la teva musa t'agraeixi aquest relat. Per a mi, ha estat realment maco.

    En quan a la frase inicial del caos i l'estrella danzarina, de Nietzsche, és una frase que jo ja conec de fa temps. En aquells temps, Nietzsche era un filòsof que apreciava molt; però el pas dels anys se m'hi ha deixat fer notar.

    Qui dia passa, segle empeny!!

  • Miro d'entendre[Ofensiu]
    T. Cargol | 07-12-2009

    El primer que veig és un "meua" en lloc de meva que em sorprèn gratament. Però desprès,...noto com un desig d'immortalitat o de negació de la separació definitiva i desig, consegüent, de fusió de amb les persones estimades, d'identitat personal complexa o caòtica, aleshores; de domini - il·il·lusori - del que vindrà per la imaginació,... però també de voluntat i esforç de reeixir,...

  • Brutal![Ofensiu]
    copernic | 29-10-2009


    És increïble el que has obtingut forçant la imaginació al màxim en un exercici d'introspecció de resultats brillants. És com si ens haguéssis obert la teva ànima i ens haguéssis mostrat el contingut. Les belles imatges, la inseparable presència del record, de la joventut. Preciós!
    Un petonàs!

  • És molt bo!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 25-10-2009 | Valoració: 10

    Em sembla un relat molt bonic i simpàtic, i m'ha emocionat i tot. És com un vas de bon vi: al principi potser no et sembla molt bo, però quan te l'has begut del tot et sembla deliciós.

    El teu relat es deixa llegir amb fluidesa i amb agrat, i quan s'acaba, t'adones que en voldries més... Coses de la literatura.

    Ens anirem veient per aquí, Angie. Salutacions!!

  • i després de morir .... renàixer[Ofensiu]
    4punts | 22-10-2009 | Valoració: 10

    Després de morir, reneixo llegint i rellegint un bell poema.
    gràcies

  • Mirar el caos[Ofensiu]
    franz appa | 19-10-2009

    Com serà aquest instant final, aquesta llinda de la vida, l'últim pas? un exercici de la imaginació, una retroprojecció de la nostra memòria més íntima, com hi ha qui assegura, una projecció de la memòria de l'espècie, amb imatges arcanes que ens aquietin l'angúnia de la dissolució? O serà aquell instant etern del qual parlava Aldous Huxley, on les dimensions de temps i espai queden anorreades en un moment sense fi?
    Aquest poema teu aposta per la força creativa individual, la imaginació, o sigui, la capacitat per bastir móns paral·lels on mutipliquem, com miralls trencats, la realitat que copsen els nostres sentits.
    Sospito que en aquesta immersió en el caos, aquest caos que el vell narrador del poema teu atrapa en una sola mirada, hi ha una drecera cap a realitats que d'altra banda se'ns escaparien.
    Una abraçada,
    franz

  • Òndia, recollons i panderetes!!![Ofensiu]
    rnbonet | 28-09-2009

    Quin poema, xicona!
    Poema, dic? Un tractat de filosofia en versos curts, i trencats, i certs i avassalladors -existeix el mot?- i exactes!!!
    Que sí, xicona! Que cal un cant a la vida i al plaer, morint-se i tot. Que per quatre dies 'malcomptats' dels quals gaudim -alguns, no tots- no els veiem entelats en tristors i 'punyetes àsperes'!!!

    És per això, xicona, que no mai pararé de dir:

    Salut i rebolica!

  • El poder de la imaginació [Ofensiu]
    Xantalam | 25-08-2009

    és il·limitat, i el de les paraules també.

    Molt bon poema, angie, merescut guanyador del repte. M'agrada molt el final, que sembli incomplet, que ens haguem d'imaginar les darreres paraules!

    Que passis unes bones vacances, bé el que resta d'elles, un petó,

    Xantalam

  • Fenomenal!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-08-2009 | Valoració: 10

    M'agrada molt aquest relat, la menció a Nietzsche, la passió amb que el vell veu que el jove heretarà la seva passió i la seva causa...

    Crec que és un relat molt emotiu, així l'he sentit jo. Una gran veritat en poques paraules.

    Es veu que t'hauré de seguir llegint... Vinga, una abraçada!!

  • Si la frase del Nietzche és certa [Ofensiu]
    Màndalf | 29-07-2009


    jo conec algú que posarà tota una galàxia ballant el porompompero.

    Però analitzem el teu poema.
    Amb el primer vers hi estic totalment d'acord, és una veritat meridiana, com un temple.
    Arribat aquest punt, i per tal de no fer malbé la cosa per manca de memòria, imaginem que anem de pet a l'últim i darrer, curtet, potent, intens i somiador.
    És fantàstic!

    Molts petons de bonanit, tu sí que ets una crack

    M

  • Només el títol ja és genial![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-07-2009 | Valoració: 10

    Et felicito per oferir-nos un poema que traspua sensibilitat i mestria. El cant del poeta vell a la musa que li dóna vida, és un cant d'amor i d'agraïment per tot allò que ella li ha proporcionat.
    L'enhorabona per l'art de saber expressar la teva idea i molts petons

  • un títol[Ofensiu]
    ANEROL | 11-07-2009 | Valoració: 10

    que se'm repeteix al cap només acabada la lectura d'aquest poema que et transporta a... no sé on però amí ma'grada i em confon
    Lorena

    Musa del meu món paral.lel

  • Carn entre mots[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-07-2009 | Valoració: 10

    El teu relat m'inspira sexe, no sé si per la teva bellesa, el teu morbo, la descripció poètia o... més que segur les tres coses a la vegada.
    M'agrada perque amagues en les paraules el desig, satisfet o no, perque amagues en les paraules, la carn, posseïda o no.

    Un petó on tu vulguis, angie.


    Sergi

  • Títol...[Ofensiu]
    Ariadna Garrido | 04-07-2009

    molt suggerent... aquest poema em transporta a un temps on les diferències entre amants no existeixen, ni per edats, ni per religió, sexe... trobe que està molt bé!
    continua per ací i et seguiré la pista... kiss

    Amira

  • Quina sort, dona...[Ofensiu]
    Bonhomia | 15-06-2009 | Valoració: 10

    Tanta sort tens, amb els amants, que t'inpiren tan bella poesia? Jo, si vols que et sigui sincer, no. Em fa falta la poesia però no per celebrar, sinó per oblidar i enfortir el cor.

    Petons, angie!


    Sergi

  • Imaginació[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-06-2009

    Jo havia vingut fins al teu espai per llegir un relat teu en prosa, l'anterior a aquest, que tenia pendent, però en veure el títol del nou poema, l'atracció ha resultat irresistible!
    Té un encant aquest "Moriré imaginant que moro" que resulta seductor, ben sostingut pels versos interiors, escrits amb mots no massa forts ni carregats, que deixen anar missatges suggestius, que provoquen imatges captivadores com
    "... aquests teus ulls,
    sagetes incandescents,
    fulgurants centelles."
    causa d'un allau de sensacions intuïdes a partir de les metàfores ben emprades.

    Em queda un dubte, però: el poema és sencer, angie?
    L'absència de punt i final i les possibilitats de joc del darrer mot m'han fet pensar, per un moment, que podrien faltar un parell de paraules... "que moro", per exemple.

    Hauré de tornar a passar, però la visita d'avui ha estat una delícia!

    T'envio una abraçada bona,
    Unaquimera

  • Té una certa lògica....[Ofensiu]
    llamp! | 06-06-2009

    "Morir imaginant que mors" és tenir una imaginació molt enfocada a la mort. Però...

    Entre

    "Morir matant, o bé, matar mentre moro" (J.Sabina)

    i

    "Morir si et mates amb mi
    o matar-me amb tu si et mors"(J.Sabina)

    em quedo amb:

    "de molt descansar no va morir mai ningú"

    i així viurem uns anys més.

    Ara, troba les 7 diferències entre la teva frase:

    "Quina és la major força de l'ésser humà? T'equivoques si penses que és la ciència o la tecnologia. La seua arma més potent és la imaginació!"

    i la meva:

    "Les més grans fites assolides pels humans no es troben en la precisió de la seva ciència, sinó en la perfecció del seu art".

    M'agrada pensar que hi ha gent que se les pensa totes.

    Salut i llamps centellencs!

  • Vas guanyar el RPV 87 amb aquest poema i el comentari va ser...[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 05-06-2009

    Al teu poema sembla parlar l'home que contempla amorosit la jove heroïna. I en aquest monòleg adreçat, això sí, a un tu poètic, hi ha versos exquisits i subtils ("versos lligats amb nusos no molt forts", "tot el caos cap dins la teva mirada"). Poema d'amor i de mort, i també d'allò que resta en aquest món intermedi que anomenem imaginació, com ara adorar una musa en un món paral·lel. Sense allunyar-te de la imatge, hi vas molt més enllà i crees no sols una història d'amor (al cap i a la fi la darrera estrofa és la projecció d'un desenllaç), sinó un retrat íntim de com podem usar l'altre, o l'altra, per a activar-nos i crear.

  • I ja ho he dit alguna vegada![Ofensiu]
    rnbonet | 05-06-2009

    Els haikus 'enganxen'! Almenys i afortunadament, més de certs productes americans com la "Coca-Cola". Llàstima que el consum no siga equivalent!!!

  • Difícil, xicona, ...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-06-2009

    ... posar-se en la 'pell' d'uns quants anys en avant. Per tu, molts encara per viure!

    I ho sé perquè de vegades, parlant amb el fill major -40 anys, crec que aproximadament la teua- no té massa clares les idees respecte als pensaments, possibilitats, idees,... del seus pares.

    Bon poema. Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276024 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com