Enmig del camp de blat

Un relat de: Màndalf

Quan sigui gran faré carreteres. Se’m dóna bé. Només cal veure com ha quedat aquest caminet tan pla entre el marge i el bell mig del bancal de blat. Clar que això no ho sap fer qualsevol, requereix la seva tècnica. Cal ajupir-se, reptar com una sargantana i a mesura que avances aplanar les tiges amb els colzes i els braços sense massa terrabastall. Crec crec, crec crec. El cos i les cames van al darrere i acaben d’aplanar el camí, que queda com una catifa plena d’espigues i granets. Quina oloreta que fan! També has d’aixafar algun terròs i treure alguna pedra. I anar amb compte de no punxar-te amb algun card o xafar alguna caca de qualsevol animaló, ecs! No és tan fàcil tot plegat, no.

A mi no em veuen el grans, sóc baixet i no sóc ruc, vaig al bancal quan el blat és ben alt i estirat. De quan en quan m’aixeco i trec el caparró, més que res per veure si m’ha descobert algú i arrencar a córrer, els peus em tocarien al cul i no m’agafarien. També miro per comprovar que vaig per bon camí, no sigui cas que caigui a dins de la sèquia com el Ramón de Cal Monjo... ahahahah!. He de fer algun giravolt perquè si fos massa recte em podrien veure des del marge i no vull que em vegin. Em vull amagar i estar un ratet sol, que m’agrada de vegades.

Quan arribo al mig faig com una placeta. Que sigui prou gran com per estirar-me cara amunt i veure com corren els núvols pel sostre del meu amagatall. Un dia la ratlla d’un avió a reacció va travessar com un coet d’una espiga a l’altra. Qui hi ha allà dalt? A on deu anar? Jo quan sigui gran vull ser aviador. Voleu jugar a saber quin és l’ocell que passa volant pel sostre?... Mireu aquell!... quin era? un pardal?... un tord?... un lluer?... eh?

El temps també passa volant al meu amagatall i sovint arribo tard a casa.

- Què tens fill meu que et rasques tant?
- Em pica, mama
- On has estat?
- Jugant a futbol

No ho puc dir, si ho digués ja no seria un amagatall.

Comentaris

  • Invitació "El cicle de la vida"[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del V Concurs ARC a la Ràdio 2014-2015
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "El cicle de la vida"

    T'esperem el dissabte 31 d'octubre de 2015, a les 11 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)




  • Candor[Ofensiu]
    reusenca | 29-12-2014

    Molt bonic!!! quina infantesa més candorosa i fantàstica tota plena de moltes coses que semblen oblidades… Fantàstic! Enhorabona per haver estat seleccionat.
    Una abraçada

  • Quins records tan bonics![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 27-12-2014

    Felicitats per la selecció, si no hagués estat per això m'hauria perdut aquest relats i aquests records entre espigues tan entranyables.
    Espero tornar-te a llegir, Màndalf.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Somiar i amb el somni[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-12-2014

    créixer.

    Què bé que ho has explicat! No puc per menys que veurem un xic retratat de quan jugava a amagar-me a prop dels marges del riu que passava pel costat de casa.

  • Amagatall[Ofensiu]
    aleshores | 17-12-2014

    des d'on es pot observar. Molt propi d'altres èpoques en que es podia pensar, i estar sense fer res, per voluntat pròpia o per què no hi havia distraccions. Fer apunts de tot allò que es veu i no es pot processar però queda emmagatzemat per a posterior repàs, com l'avió desconegut i intrigant que circula d'una espiga a una altra.

  • Has plasmat...[Ofensiu]
    deòmises | 15-12-2014

    ...en aquestes línies tot un Univers infantil ric i clarivident, fresc també. Aquest to que es va perdent amb els anys: sembla que l'edat ens tregui l'entusiasme...


    d.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: