Ek

Ets la màgia en paraules! I has fet una descripció tan sublim d'una cerimònia tan sorprenent que m'hi has traslladat immediatament. Estic com assegut, observant el xaman, sentint el seu alè i escoltant els seus rots. Una reflexió també sobre el turisme i els turistes nosaltres. Fantàstic! Una abraçada Maite.

aleix

Altre cop jo, ara per comentar la teva opinió sobre el meu conte "Un viatge sorpresa".

Aquest conte està inspirat en la telepatia que teníem la meva tia i jo. Ella era així, tal com la descric i la descrius. El lloc on passen els fets és a prop de Ripoll. La meva tia vivia en una colònia i jo hi vaig viure pràc ticament tota la meva infantesa i part de la meva adolescència.

No, no he llegit la novel·la "Olor de colònia". Fa temps que penso a comprar-me-la. Conec la vida dels habitants d'una colònia fabril perquè jo hi vaig viure: la colònia de Santa Maria del Roig.

Per cert, si no m'arribes a dir que havies comentat aquest conte, no ho hauria sabut perquè no em/va arribar cap notificació.

Rep una abraçada embolcallada d'admiració.

Materile

Impactant. Un viatge ple de sorpreses: sorpreses esperades i d'inesperades. Tot país exòtic ens atrapa amb la seva màgia que tu saps transmetre tan bé. Aquesta excursió nocturna, ja era excitant pel fet de ser nocturna, la seva arqueologia, les seves llegendes.

El peu, el xamant i la seva cura han donat un toc d'excitació inexplicable.

La teva riquesa lèxica dóna vida i veu a aquest relat que et fa sentir el patiment del protagonista.

Felicitats per tots els teus premis, i ben merescuts.

Una abraçada,

Materile

en un món màgic i místic, val ha dir que el fet que la màgia vagi disfressada d'espectacle i que el relat estigui escrit en present i primera persona contribueix enormormement a aquesta inmersió en l'escenari, i un cop em tenies enganxat el sanador gargall m'ha despertat sobtadament del meu estat oníric amb una mescla a parts iguals de fàstic i sorpresa, l'últim paràgraf molt encertat sense grandiolqüències, només la simple constatació de que el remei ha funcionat, és vera la màgia. Fantàstic en el doble sentit!!!!!

per recomenar-me alguns dels teus escrits. M'ho passo tan bé amb ells! No en va et tinc entre els meus autors preferits. Jo no sé fer tan bé com tu la crítica constructiva, però aquest relat m'ha semblat fantàstic en tots els seus aspectes.
En plan viatges jo et recomano, modestament, llegir el meu relat "Una nit màgica". I com que veig que t'agraden les mostres de sensibilitat, també: "Xupatarrenco".

que transporta al món dels poders ocults...
abraçada
joande

si el guariment venia del xaman o per la influència de l'entorn i la suggestió, però sigui com sigui, la teva protagonista va poder seguir a l'endemà sense dolor, i en definitiva crec que això és el que compta. Des de les primeres línies, ens transportes directament als llocs que descrius i ens deixes veure les imatges en llocs d'antigues litúrgies on s'adoraven déus a qui oferien sacrificis. Al marge del bon to literari i de la correcció del llenguatge, que sempre són presents en els teus relats, hi destacaria la senzillesa amb la que pas a pas ens guies per aquesta aventura que resulta entretinguda, interessant i molt amena.
Ja saps que a mi també m'agraden els relats que deixen petits detalls a l'imaginació de lector, i tu ho fas sovint :-)
Una abraçada ben gran, Unaquimera!

Aquest Ek ja es veu que deu estar fet un bon "borinot". En general els espectacles organitzats expressament per a turistes inspiren l'escepticisme de tothom, com un "tablao flamenco" a la Costa Brava. Però al ritual que descrius en aquest relat has sabut donar-li un toc d'autenticitat que fa tota la història més interessant, efecte que es reforça amb aquest final: una guarició miraculosa que la protagonista accepta sense qüestionar-se raons.
En relació al dubte que exposes en el teu comentari, el títol fa referència a aquestes entitats espirituals que ens influeixen i ens inspiren, i poden ser de polaritat masculina o femenina.
Una abraçada amb ales …de borinot,
Quim

He deixat passar uns quants dies per a fer-te una crítica ferotge, ja saps que les meves crítiques sempre ho són.
A més a més de deixar passar uns quants dies, a causa de la meva ignorància supina, he hagut de fer diverses consultes... cosa que de vegades és d'agrair. Ja saps que a mi m'agrada la lectura directa fàcil, entenedora... cosa que en aquesta ocasió m'ha fascinat, m'ha atrapat, es deixa llegir i les paraules llisquen suaument submergint-te dins la pròpia narració.
Una abraçada!
-Joan-

reprenc així les lectures i comentaris que entre nos tenim establerts; no se quants dies de festa em donaran els meus fills de l'estressant i imposada feina d'avi cangur; però siguin els dies que siguin, els aprofitaré en part per escriure i posar-me al dia en la lectura dels meus autors preferits de RC.
Ara ja anem directes al teu relat. M'ha agradat el viatge per aquets monts de Deu i més concretament a la península Mexicana del Yucatán per la que m'has acompanyat durant la lectura.
La acurada descripció del ambient d'aquelles contrades selvàtiques, humides i xafogoses. Les dificultoses caminades pels empinats corriols embarrancats, potencien la idea del patiment que li provoca el dolorós turmell del que relata un viatge amb forta càrrega esotèrica culminant amb el guariment del dolor, seguit del oblit de les bruixeries i del retorn al hotel per seguir l'endemà amb un viatge ja més agradable i turístic.
M'admira el resultat tan bo que has aconseguit tenint en compte les traves que imposen les normes d'aquets reptes als que en general els relataires en sou tan adeptes.
Una abraçada

J. Lluís

Enhorabona per guanyar els dos darrers reptes, Unaquimera!
Aquest text l'he trobat deliciós. Sé que és un dels teus temes més estimats, però no ho tenies fàcil i, malgrat les condicions que imposava el jutge, te n'has sortit de manera brillant.
Molt ben portat i amb un reguitzell de detalls que el fan revelador i proper.
Una abraçada, campiona!

he pensat que es gaudeix més dels viatges quan ben còmoda al sofà de casa, veus la pel-lícula i les fotos dels dies de vacances sense esgotament ni patint les inclemències del temps.
Un relat excelent, màgic i misteriós. No vas preguntar al xaman què dimonis havia menjat o begut perquè la seva saliva tingués aquests poders miracolosos?
Sense ànims d'embafar-te sinó tot el contrari, t'envio una altra abraçada.
Nonna

Terror, històrica, biogràfica, viatges, fantàstica, això promet m'he dit jo!!
I si, un relat excepcional, que reuneix tots els ingredients. Ens has submergit dins un univers màgic a l'altre banda del món. He gaudit molt amb aquesta historia plena d'elements desconeguts per mi. Gracies per fer-me viure un viatge tan màgic i original.

Una forta abraçada

que es deix entreveure. Molt bo tot el relat.

Cendra

que es deix entreveure. Molt bo tot el relat.

Cendra

Un relat per llegir i rellegir, interessant i màgic.

No té res a veure amb un relat de turisme, és una veritable història que atrau i fascina pel seu misteri. Endinses el lector dins d'un món força desconegut que l'enriqueix culturalment.

He vist que RC ha destacat un dels teus relats; t'ho mereixes, Maite. Felicitats!

Pilar

... arribo tard als teus relats i, un cop llegits, voldria dir-te... però ja t'ho han dit els altres companys que m'han avançat...
Oh, com m'agradaria viure algun fet semblant com el que narres!

No pots menjar quan vols, ni beure, ni descansar ni visitar el servei. Però és sempre una experiència engrescadora i educativa. Diuen que viatjar t'allibera de l'"aldeanismo".
Deixant de banda aquestes consideracions generals, el teu relat és, com sempre, una obra d'art literària pel seu interès, suspens i mestria terminològica i sintàctica. I aquest punt de màgia que hi has introduit s'escau molt bo en un relat que està situat en una terra amb tantes deïtats com és Mèxic.

Unaquimera, sempre és un plaer llegir-te. El teu nom ja és garantia d'exit.

L'atmosfera que presenta li resulta propera i creïble al lector -saps fer anar les paraules per aconseguir un bon resultat-, però a més, i com aquell qui res, li saps donar un toc al relat que li treu tota relació amb un relat turistic i el converteix en una història. La interacció entre la descripció de l'ambient i el patiment del personatge amb el turmell, que culmina amb el tractament del xaman, transforma el que podria ser un relat convencional en una història un bon xic misteriosa. El narrador en segona persona és un encert ja que arrodoneix la sensació força intangible que amara tota la història.
Shaudin

Les experiències de viatges exòtics són fabuloses i si s'expliquen de la manera que tu saps fer-ho esdevenen un autèntic gaudi.
De fet amb el teu relat aconsegueixes mostrar un món extraordinari i que ens hi trobem. Conec bastant aquells indrets i sé veure reflectida l'atmosfera de llocs i persones. L'última vegada que vaig viatjar a Mèxic, no estava muntat cap espectacle de cara al turista; o potser vaig anar a d'altres indrets.
Un relat engrescador i amb el punt final molt suggerent.

per l'avís, guapíssima! Acabo de veure-ho.
No entenc què ha passat, ni sé si puc fer quelcom per arreglar-ho.
Un bon misteri, en efecte!
Aprofito per enviar-te una altra abraçada agraida,
Uq

Unaquimera! A la pàgina d'inici hi ha el mateix relat, amb el mateix nom Ek, pro no té autor ni autora, no surt teu ni de ningu, quin misteri!
Una llepadeta misteriosa,
Tina

Felicitats, crees una atmòsfera que em fa recordar els moments que vaig ser-hi. És ofegant, però àgil i amb estil.
T'he trobat a rel d'un comentari que has fet a un dels meus contes, te'n llegiré més, és clar. Per unes lectures ben gratificants

Encetes el relat amb l'estil que et caracteritza. Segueixes entre mites, déus i sacrificis fins arribar al xaman. Un viatge enriquidor, pulcra, inodor, asèptic.
Descrius paisatges, imatges, sensacions en espais concisos i breus, amb precisió i mestria. Fruit de la imaginació, de la pràctica i la intenció.
El xaman ha fet la seva feina: guarir, sense pensar en l'opinió particular. Fa i prou. La nostra cultura extremadament racional, ens inclina a un gest d'incredulitat, desconeixent què hi ha rere una imposició de mans, ignorant una tradició tan antiga com complexa.
El resultat és que deixes de maleir, "el teu turmell lesionat, dolorit, inflat ja fa dies", ha deixat de ser una preocupació.
"Escèptica per curiosa" afegeixes. Acabes deixant dins del pou les certeses i el dolor junt amb l'escepticisme. Tot plegat a mans del xaman o d'EK, el déu que l'afavoreix.
No t'impliques, i el teu relat resulta impecable. En el doble sentit, que no pot pecar, i el de ser perfecte.
Que t'hagin destacat un relat és el just reconeixement a la teva tasca. Moltes felicitats!

Una abraçada amb imposició veraç
Joanalvol

al tzenot sagrat, porta de l'inframón dels maies, i on descansen infinitat d'esperits de joves verges i guerrers guanyadors del cel, la Xib'alb'a guaridora dels malsons indígenes. Els sacerdots d'aquells pobles tenien coneixements que s'han perdut en la foscor del temps, i tot aquest misteri sembla que vol ressuscitar, perquè allò que sabem d'ells, sovint està mal interpretat.
Però has creat una bona ambientació en el teu relat, no sé jo si algú es pot banyar en aquell pou, quan hi vaig ser jo no deixaven, ara potser sí. Però has desenvolupat un relat creïble i ben compassat, amb el teu estil pulcre i detallat que et caracteritza, i amb un final obert, misteriós, com demana el tema.

Sent una mica egoista, et diré que fan bona parella amb el meu "La veu dels arbres".

Felicitats per tot, aniversaris, llibres i etc...

Ferran

Misteris.xamans, peus en alt a l'hotel, còctels, homenets, serps, sacrificis... Tota una mitologia equatorial ben trabada, ben mesclada.
Molt lluny de la llum mar blava, tan nostra

"que envolta de misteri els llocs i l'acció en uns indrets desconeguts" no sé que ha passat.
Perdona el despiste, és cosa de la crisis, hehehe!

Com m'ha agradat el teu relat!
Has fet un treball boníssim de descripció i creació de l'atmosfera que envolta de misteri els llocs i l'acció indrets.
Has aprofitat el tema i li has donat el teu toc personal.
Jo et dono una llepadeta personalitzada i espero donar-te una sorpresa... ... Ja està, ja l'he enviat!!!

Molt bon relat i ple de moments de molts colors.
M'agrada molt el terme moment... és una expressió de present viscuda.
El teu relat recull molts moments i en alguns d'ells m'he sentit molt participatiu.

He deixat un regal escrit sota l'arbre del vent.
Sé que vius envoltada de vent, que ets una barreja d'optimisme i realisme i que col.leciones -o col.leccionaves- frases i he trobat oportú el regal segons la celebració.

Veig també que saps de bruixeria i bruixots, paraules prohibides però molt presents en el teu relat i els teus escrits -no és el primer que et llegeixo on hi parles.
Endavant, amb el realisme màgic de la literatura per vela!

...i a ra que l'he tornat a llegir m'ha tornat a encisar.
Les descripcions són precises i magnífiques, de gran força, de gran poder. I dins la història hi ha tot un univers amagat, que manté tancat el seu misteri.
Per molts anys per aquest relat i pel nou any que has compert, que espero que sigui profitós i excel·lent, tal com tu et mereixes.

Un relat engrescador des del començament, en que la protagonista sembla voler passar inadvertida tot fent-nos una detallada i explicita descripció de lloc i de la màgia que l'envolta. Anem seguint el fil de la narració preocupant-nos per la soferta turista que en estar àvida de coneixements i misteris ho aguanta tot. Ens sorprens al final amb l'aparició del xaman, amb una barreja de sensacions per entrar en l'escepticisme del màgic guariment . Però aquí està la màgia del relat.
M'ha agradat molt , has aconseguit que veies l'escena i m'has fet recordar un viatge a Paris en que vaig anar a tot arreu amb un dit del peu trencat i et ben asseguro que puc entendre a la protagonista.
Una llarga i càlida abraçada
Núria

o bruixeria!
No sé què és, sé que encanta, que embruixa, que confirma les certeses que tinc i em transporta lluny, lluny...
Gràcies pel viatge!

Quines ganes de llegir-te, doncs t'he de dir que m'agrada la història pel ritme i sobretot pel tema tractat, tan poc comú per a mi. No conec gens la cultura indígena americana. I quan dic gens, justament vull dir això... m'ha semblat una proposta interessant la teua.

T'envie besets i porte penjat aquell collar que em regalares fet d'abraçades.

;) Continua escrivint!

Encara estaria a l'hotel prenent-se una margarita amb el peu en alt.
M'has de donar l'adreça d'aquest xaman a veure si té algun remei pel lumbago (que no sigui amb moltes escopinades, plis).
I després d'aquestes dues bajanades ja m'he quedat bé.

Me n'alegro molt que estiguis als destacats, el que em sorprén és que sigui la primera vegada com dius. Potser el xaman que fa anar la roda d'RC no es tira els rots com déu mana, l'haurem de revisar.

T'hi has fixat que si haguessis eliminat un parell o tres d'adjectius el protagonista hagués quedat neutre i universal?

El relat és magnífic.

Petons Quim

Molt encertat l'ús del (fals) present que permet seguir el relat, la descripció de la davallada als móns màgics, amb la mateixa celeritat que exigeix l'obligada brevetat del relat -ja que es tracta d'un relat encabit en un repte amb paraules màximes-.
I paraules prohibides. Com prohibida és la mateixa tesi interna del relat, la seva textura oculta, la densitat d'imatges d'un m´´on irracional que ens assalten quasi sense adonar-nos, com ho fan al viatger atuït pel dolor que experimenta les sensacions descrites amb ràpids i enèrgics mots des d'un estranyament i atabalament del qual ens fa sàviament partícip -ell, o més ben dit la narradora que ens parla a través d'ell-.
Descobrim que el present és fals quan saltem al dia següent i, sobtadament expulsats de l'esperiència màgica, descobrim alleujats que, com va dir el gran bard, hi ha més coses al cel i a la terra que les que ens revelen els nostres sentits.
I molt bo i encertat el títol, irònicament onomatopeic.

Una abraçada!
franz

Relat ple de màgia, màgia que resulta de la tradició antiga.
La visita al Yucatan i al pou resulta ser una visita a un món desconegut.
m

el relat i magnífica l'ambientació!
El xaman fa màgia amb les mans i la saliva, i tu també amb les teves paraules i la manera de retratar la situació.

Molta sort si t'enfrentes amb les bruixes i els bruixots que n'hi ha per tot arreu,
Txell

Maite!
M'ha agradat moltíssim el teu relat, sobretot per les descripcions i per l'atmosfera que regalima tot el misteri i la magia d'aquells indrets (supose, doncs jo no he estat). Es nota que tu vas aprofitar força al teu viatge, com diu la Mercè.
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Aquests dies he estat capficat amb l'edició del meu llibre, que ja tinc pràcticament enllestit.

M'he endinsat en el món de les tribus i del xaman gràcies a la teva habilitat creant ambients únics, màgics, misteriosos. Si aquesta curació de la turista en mans ( o en la saliva) d' Ek és biogràfica t'he de dir que deuries quedar d'una peça.
Un text molt agradable, es llegeix d'una tirada i molt ben escrit, amb un vocabulari acuradíssim.
Prenc nota del teu viatge, Unaquimera. Sempre és profitós viure noves experiències, nous costums. Crec que cada viatge s'ha d'aprofitar al màxim ( si fa no fa com la protagonista malgrat l'esgotament) perquè de retorn a casa portem la motxilla més plena de saviesa.
T'envio una abraçada màgica i et felicito per ser la guanyadora d'aquest repte embruixat, hehe!

Mercè