De com m'he pogut estalviar 500 segles de netejar peroles al purgatori amb una mica de sort i rebolicant

quan anava llegint el relat, se m'anaven acudint tot de coses a comentar... observacions absolutament pertinents, alguna fins i tot incloent-hi una bona crítica constructiva d'aquelles que diuen que s'han d'oferir als autors a qui hom aprecia i per als quals desitja el millor, altres elogiant el teu sentit de l'humor innegable que pràcticament resulta mític ja en aquest web que ens ofereix espai a compartir i que aprofito per aprendre de tu a partir de les mostres amb que ens obsequies generosament, i bla, bla, bla, bla, bla...

però tot just quan em disposava a redactar el completíssim comentari que ja tenia mig estructurat al cap, he pensat que potser era més urgent anar a disposar la meva Darrera Voluntat ( a veure si encara que sigui per una vegada els de casa em fan cas ) i si arriba el moment definitiu em pot estalviar un mal tràngol com el de netejar peroles durant segles i segles...

i de pas, he pensat que també estaria bé posar-me alguna cosa a sobre... no fos cas que... és que tot llegint el relat, m'han agafat uns riure, i he acabat estossegant i tot de les riallades... i ara em noto el cor un xic força accelerat... i a pesar d'anar així, nueta, sento com una calor una mica asfixiant... i no voldria que, mentre sóc a la cua, fos de les que esperen despullades, tu!

Així que apel·lo a la teva comprensió i veterania i deixo que t'imaginis el comentari tal com a tu més t'agradi, i jo vaig ara mateix a dedicar-me al que em sembla més peremptori, d'acord?

Ah, si, t'envio una abraçada profundament agraïda, per fer-me veure que hi ha coses que s'han de prevenir quan encara som a temps, en lloc de perdre el temps amb literatures,
Unaquimera

en bonet i tu heu aconseguit el que fa segles i segles que busca la humanitat, una utopia, un miracle digne d'aparèixer als llibres d'història i de fer-ne rondalles en tots els idiomes perquè tothom ho sàpiga!
Quan el cigronet sigui més gran no dubtis pas que els contes que li explicaré seran els teus! Cada dia estic més convençuda que amb aquest humor el món giraria més fi del que ho fa ara i no grinyolaria tant ;-)))

Un petonarru estiuenc!!!

Leela

Avui m'he aixecat amb el peu esquerre. Per sort, se m'ha acudit llegir el fòrum de RC i el teu bon dia m'ha animat. He clicat al teu nom i m'ha atret el títol del relat.
Tens una habilitat enorme per a fer sortir la rialla per més amagada que es porti, i mira que jo avui l'hi havia perdut el rastre per complet.

I quan acabes de llegir.....trobes la cirereta del pastís, el dibuixet.
Quín parell més gran!

Gràcies a tots dos per aquestes estones.

Una abraçada.

un bon parell d'artistes

i molt enginyós!!!
En fas una escena genial de tot allò que no sabrem mai fins que ja no puguem tornar per explicar-ho...o si? Que amb els avenços que hi han, ves que no haguem de fer cua en alguna nova secció: infància, joventut, gent gran, post mortem...això sí...trucar al 012 per més informació!

En Màndalf i en rnbonet són uns artistes com el Sant Pere de la porta, Amén!

Gràcies, d.

ets el millor i el més divertit dels relataires.
No t'havia llegit cap relat, crec ara, però et vaig seguint dels reptes i penso el que dic, si més no, ets el rei de la conya.

una abraçada del vallès estant.

Ferran

feia segles que estava desconnectada d'aquest món.. nhe triat un de complicat que m'absorveix el temps, la vida..

Però avui t'enyorava (com tants altres dies), avui volia sentir-te a prop i fer-te una abraçada gegant d'aquelles que ofeguen..

Per seu el millor pare del món, pels teus somriures, per la teva dolçor..

Cuida't,company!

No te coneixia, però el primer que m'ha cridat l'atenció és que siguis de la Ribera d'Ebre (jo també ho sóc), i després m'he llegit el relat i m'ha fet molta gràcia!

M'aniré llegint els altres, i te poso a la llista dels meus preferits!

Fins aviat!

...l'eslògan funciona! Aquí tens un comentari. Més que res perquè tinc curiositat de saber quin és "l'especial" que t'ha promès la Txurri si arribes als 500 comentaris!!!

Per cert, el relat és boníssim, quasi tant com l'espot publicitari!

Una abraçada!

per la dedicació.... i per fer-me riure. Que l'humor -el bon humor- sempre s'agraeix.
(Aquesta temporadeta la porte una mica 'fluixa'). Peò avant, continuem amb...
Salut i rebolica!