De com m'he pogut estalviar 500 segles de netejar peroles al purgatori amb una mica de sort i rebolicant

Un relat de: Màndalf

El següent! -diu Sant Pere amb veu potent.
Els reflexes de la seva corona m'enlluernen. Tot just acabo de sortir d'una gran foscor i encara no estic acostumant a tanta lluminària.

Encara no sé com m'ho faig, però batego les ales que m'han sortit amunt i avall, com si fos un colibrí, i avanço al·lucinat ... És fabulós! Per fi puc volar! M'he hagut de morir per aconseguir-ho! Mort però content. Geni i figura fins més enllà de la sepultura.
- Servidor -responc, frenant com un mestre a un pam del santíssim escriptori.
- Nom?
- Manel -la primera pregunta me la sé.
- Sexe?
- Àngel -la segona em surt automàtica, sense pensar.
- Val, no discutirem sobre això... vull dir abans dels fets...
- Abans dels fets? Era un home... em sembla...
- Li sembla? No n'està segur?
- Bé, el meu nom és d'home...i de pixar recordo que pixava dret... -dic una mica avergonyit. Tots els de la cua estan a l'aguait, semblen divertir-se. La iaia japonesa que va darrera meu fa com un riure burleta.
- Molt bé... posem home. Com es declara?
- Agenollat? -es nota que sóc novell, semblo un gallec responent amb preguntes.
- No sigui carallot... Culpable? Innocent? Té dubtes?
- Molt innocent, sense cap dubte.
- Té alguna prova?
- Prova? Fa falta? -això no m'ho esperava pas.
- Si no en té cap haurà de passar cinc-cents segles al purgatori netejant peroles.
- Recollons! Esperi! A veure si hi ha sort i la dona m'ha fet cas per una vegada... no sé si em va posar el que li vaig dir a la butxaca...
- Espavili que tinc cua.

Una mica nerviós, busco per tots els racons del vestit del casament. Em va una mica estret, però suposo que la família l'ha volgut aprofitar. Estic orgullós d'ells, menys mal que no vaig despullat com uns quants que tinc al darrere. Per fi trobo el que buscava.

- Aquí està! -li dono la prova acompanyada d'un ampli somriure.
- A veure -ell s'ho mira i també somriu, ja el tinc al pot, penso.

Espero aletejant. Els meus peus s'eleven un metre sobre el blanc vapor...és meravellós! Em sento com en un núvol...
Ell es remira el paper que li he donat sense presses, cada cop més entusiasmat.

- Buf! Amb això en té de sobres...passi!! -sentència finalment fent un gest ampul·lós amb la mà- Nivell vint-i-tres, tercera glòria... allí li donaran la corona, la túnica i les instruccions... el següent!
- Escolti, que no em torna la prova? -reclamo jo. Aquell m'ha pres tot el meu patrimoni!
- Les proves me les quedo jo des del principi del segles. Que potser hi té alguna cosa a dir ara vostè? -es posa serio com un titot i la corona se li torna vermellosa.
- Jo? Valga'm Déu! Ca home ca! Faltaria més!-qualsevol li diu alguna cosa ara que ho tinc tot de cara. Però de cop em surt una pregunta de la boca- Que me la deixaria veure una estoneta per darrer cop?
No s'ho pensa gaire, en el fons és un bon jan.
- Clar que sí, home. Me la torna d'aquí a deu segles. Tingui.


*
*
*
*
*
*
*
*

Photobucket

Comentaris

  • Unaquimera | 02-07-2009

    quan anava llegint el relat, se m'anaven acudint tot de coses a comentar... observacions absolutament pertinents, alguna fins i tot incloent-hi una bona crítica constructiva d'aquelles que diuen que s'han d'oferir als autors a qui hom aprecia i per als quals desitja el millor, altres elogiant el teu sentit de l'humor innegable que pràcticament resulta mític ja en aquest web que ens ofereix espai a compartir i que aprofito per aprendre de tu a partir de les mostres amb que ens obsequies generosament, i bla, bla, bla, bla, bla...

    però tot just quan em disposava a redactar el completíssim comentari que ja tenia mig estructurat al cap, he pensat que potser era més urgent anar a disposar la meva Darrera Voluntat ( a veure si encara que sigui per una vegada els de casa em fan cas ) i si arriba el moment definitiu em pot estalviar un mal tràngol com el de netejar peroles durant segles i segles...

    i de pas, he pensat que també estaria bé posar-me alguna cosa a sobre... no fos cas que... és que tot llegint el relat, m'han agafat uns riure, i he acabat estossegant i tot de les riallades... i ara em noto el cor un xic força accelerat... i a pesar d'anar així, nueta, sento com una calor una mica asfixiant... i no voldria que, mentre sóc a la cua, fos de les que esperen despullades, tu!

    Així que apel·lo a la teva comprensió i veterania i deixo que t'imaginis el comentari tal com a tu més t'agradi, i jo vaig ara mateix a dedicar-me al que em sembla més peremptori, d'acord?

    Ah, si, t'envio una abraçada profundament agraïda, per fer-me veure que hi ha coses que s'han de prevenir quan encara som a temps, en lloc de perdre el temps amb literatures,
    Unaquimera

  • La parella perfecta!!![Ofensiu]
    Leela | 19-08-2008 | Valoració: 10

    en bonet i tu heu aconseguit el que fa segles i segles que busca la humanitat, una utopia, un miracle digne d'aparèixer als llibres d'història i de fer-ne rondalles en tots els idiomes perquè tothom ho sàpiga!
    Quan el cigronet sigui més gran no dubtis pas que els contes que li explicaré seran els teus! Cada dia estic més convençuda que amb aquest humor el món giraria més fi del que ho fa ara i no grinyolaria tant ;-)))

    Un petonarru estiuenc!!!

    Leela

  • Quín parell![Ofensiu]
    bocidecel | 27-06-2008 | Valoració: 10

    Avui m'he aixecat amb el peu esquerre. Per sort, se m'ha acudit llegir el fòrum de RC i el teu bon dia m'ha animat. He clicat al teu nom i m'ha atret el títol del relat.
    Tens una habilitat enorme per a fer sortir la rialla per més amagada que es porti, i mira que jo avui l'hi havia perdut el rastre per complet.

    I quan acabes de llegir.....trobes la cirereta del pastís, el dibuixet.
    Quín parell més gran!

    Gràcies a tots dos per aquestes estones.

    Una abraçada.

  • ANEROL | 18-05-2008 | Valoració: 10

    un bon parell d'artistes

  • Divertidíssim[Ofensiu]
    perunforat | 19-04-2008 | Valoració: 10

    i molt enginyós!!!
    En fas una escena genial de tot allò que no sabrem mai fins que ja no puguem tornar per explicar-ho...o si? Que amb els avenços que hi han, ves que no haguem de fer cua en alguna nova secció: infància, joventut, gent gran, post mortem...això sí...trucar al 012 per més informació!

  • Relat a l'alçada del dibuixet[Ofensiu]
    deòmises | 13-04-2008

    En Màndalf i en rnbonet són uns artistes com el Sant Pere de la porta, Amén!

    Gràcies, d.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-04-2008

    ets el millor i el més divertit dels relataires.
    No t'havia llegit cap relat, crec ara, però et vaig seguint dels reptes i penso el que dic, si més no, ets el rei de la conya.

    una abraçada del vallès estant.

    Ferran

  • PARE!!![Ofensiu]
    Perestroika | 18-03-2008

    feia segles que estava desconnectada d'aquest món.. nhe triat un de complicat que m'absorveix el temps, la vida..

    Però avui t'enyorava (com tants altres dies), avui volia sentir-te a prop i fer-te una abraçada gegant d'aquelles que ofeguen..

    Per seu el millor pare del món, pels teus somriures, per la teva dolçor..

    Cuida't,company!

  • Hola![Ofensiu]
    marialluisa | 08-03-2008

    No te coneixia, però el primer que m'ha cridat l'atenció és que siguis de la Ribera d'Ebre (jo també ho sóc), i després m'he llegit el relat i m'ha fet molta gràcia!

    M'aniré llegint els altres, i te poso a la llista dels meus preferits!

    Fins aviat!

  • Clar de lluna | 03-03-2008

    ...l'eslògan funciona! Aquí tens un comentari. Més que res perquè tinc curiositat de saber quin és "l'especial" que t'ha promès la Txurri si arribes als 500 comentaris!!!

    Per cert, el relat és boníssim, quasi tant com l'espot publicitari!

    Una abraçada!

  • La prova [Ofensiu]
    Xavier Valeri | 19-02-2008

    Hauré de cercar alguna cosa per qua em toqui, Deixaré instruccions. Així vas capa dalt amb el vestit amb el que t'enterren i si et cremen ? aquests deuen ser els que van nus.

  • Moltíssimes gràcies...[Ofensiu]
    rnbonet | 18-02-2008

    per la dedicació.... i per fer-me riure. Que l'humor -el bon humor- sempre s'agraeix.
    (Aquesta temporadeta la porte una mica 'fluixa'). Peò avant, continuem amb...
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: