"Com arribar a ser un/a escriptor/a bo/na i famós/a" - Pròleg del llibre pel mateix autor, o sigui servidor.

Un relat de: Màndalf

En principi podria semblar d'una immodèstia inaudita el fet que un relataire com jo, desconegut i fins i tot mediocre, vulgui donar lliçons sobre maneres d'expressar-se literàriament fins a arribar a ser un escriptor meravellós. Àdhuc podria establir-se un paral·lelisme amb els vidents incapaços d'encertar la primitiva. El lector, amb molt bon criteri, es podria qüestionar que si sóc tan espavilat, per què no m'aplico jo mateix el conte. Doncs bé, m'alegra que em feu aquesta pregunta perquè té fàcil resposta i la tenia preparada: jo no he dit que vulgui ser bo i famós. El llibre va dirigit als escriptors i escriptores que vulguin ser-ho. No és el meu cas i punt. I per si no es veu el punt, aquí en torno a posar un altre i llestos.

Precisament les característiques esmentades que conformen la meva personalitat, vulguis que no, són les que avalen la credibilitat de l'obra. I a continuació argumentaré el perquè.

Un escriptor bo i famós no pot parlar objectivament de com ha arribat a ser-ho, doncs el seu criteri resultaria completament esbiaixat al formar part ell mateix de l'assumpte a tractar. És com si un relataire es volgués valorar els seus relats; no seria ni objectiu ni just (això que alguns ja ho han provat). Per altra banda, un que no ha escrit mai, està clar que tampoc es pot posar a parlar d'un tema que desconeix, seria un suïcidi literari. Com si un relataire de prosa valorés un poema. No es pot fer, és una injustícia a part d‘una salvatjada.

Mira que poso exemples per tal que es puguin entendre fàcilment i clara. Doncs encara em vindrà algú amb que no s'entén res.

La conclusió final de tot aquest enrenou que he desenvolupat per culpa vostra és que qui millor por tractar l'assumpte que ens interessa és un neòfit: servidor. És d'una claredat meridiana sense fissures ni discussions.

Arribats a aquesta conclusió, si volem tocar de peus a terra, hem de parlar de diners. Sempre acabem igual, fixeu-vos sinó en la gigacalçotrobada. Els aspectes crematístics són farragosos i de mal gust, però no podem obviar-los; cal plantejar-se la viabilitat econòmica de l'obra. Per cobrir els costos d'edició són necessàries al menys 300 persones interessades en adquirir el llibre. Així doncs, aprofitant els fantàstics recursos d'aquesta extraordinària web, podeu fer la sol·licitud a través del meu correu electrònic dient quants exemplars voleu del llibre "Com arribar a ser un/a escriptor/a bo/na i famós/a" al mòdic preu de 20 euros cada un. Confidencialitat absoluta, ningú sabrà que heu demanat el llibre. No us oblideu de les deu xifres del número de compte.

Nogensmenys, aprofitant la meva condició de desconegut, altrament dit incògnit, i emparat també en la no menys important característica de mediocritat, que fa que em prengui les coses sense ambició ni agosarament, si no s'arriba a les sol·licituds esmentades, he determinat que no penso escriure ni una punyetera paraula més del puto llibre.

Comentaris

  • Genial.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-12-2009 | Valoració: 10

    Aquesta també és una forma de fer literatura: pur i simple metallenguatge, que fa que com dir molt, però que en el fons no diu res.

    El relat és molt bo i té molt d'enginy en diversos punts.

    Felicitats.

    Salut i república.


    PD: Jo sí que crec que hi ha formes bones de millorar l'escriptura, però, desgraciadament, com també dius, depens tant de les ventes... ho dic com a escriptor que encara ha de publicar el seu primer llibre.

  • Qüestions d'interés per a la introducció, el pròleg, la història i l'autor de tot plegat:[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-03-2009

    D'això... que som la introducció i el prefaci d'un altre relat que hem vingut de visita amistosa... ja se sap que aquestes coses es fan entre veïns de bon rotllo i tal... amb nosaltres venia un pròleg que hem trobat pel camí, però quan hem arribat a les portes i ha llegit el que posava aquí a fora... bé, ha canviat de color tot posant-se vermell, ha començat a balbotejar i a cridar:
    - Nosaaa??? que nosaltres feeemmm nosaaa???
    i, esbufegant, ha marxat tot enrabiat...
    El que ens preocupa és que a més ha dit quelcom que sonava així:
    - Ja li explicarem la nosa que fem! ja li introduiremmm...
    El final de la frase no l'hem copsada massa clarament, però el to era... amenaçador.
    En fi, que la introducció, la història i el que les va parir a totes dues ja estan avisats!

    Que nosaltres marxem, que tenim altres visites a fer i tal... i que molt de gust!

    De part de l'autora a qui li hem pres el nick temporalment, una abraçada a l'autor aquest "desconegut i mediocre" ( són paraules d'ell ), que a ella li sembla "tan divertit i genial" ( són paraules d'ella, que repeteix bavejant admiració i deixant-ho tot perdut de babes d'adoració incondicional i sempiterna),
    Unaquimera

  • amic Mandalf[Ofensiu]
    Vincent | 27-02-2009

    el teu somriure ja val l'edició d'un llibre.

    (eh, que no sóc gai, malpensats...)

    V.

  • Bon dia[Ofensiu]
    ESTEL | 27-02-2009 | Valoració: 10

    L´encant de riure de tot fins i tot de la nostra ombra. I saber-ho fer.
    Conta amb mi, ja et passaré el compte bancari per mail.
    Trobo molt interessant aquest llibre, el saber sempre té un lloc, no per fer-me una bona escriptora, la veritat , conec les meves limitacions, però si per saber com un es pot fer famós ¿?, perquè quan penso com "jo" he anat a parar un parell de vegades al ranking dels més valorats, m´agafa una esgarrifança!!!, la primera vegada no sabia si riure o plorar. Però en fi, pot ser el teu llibre m´aclarirà la incognita.
    Una gran abraçada i sempre és un goig passar per aquí

  • Ens has demostrat...[Ofensiu]
    Gess Artré | 25-02-2009 | Valoració: 10

    una vegada més, que no cal tenir preparat un guió convencional per escriure bé, i que el sentit de l'humor es pot fer visible, fins i tot amb imatges, en un relat com ara aquest teu.
    A mi em passa com al Calderer, eh? que ara mateix no tinc el número de compte, però compta-hi!
    Una abraçada

  • Jo, m'apunto ara mateix...ja et falten menys per 300[Ofensiu]
    Calderer | 25-02-2009


    El número de compte te'l dono un altre dia que ara no el tinc a mà.

    Una curiositat. El llibre tindrà un capítol tipus "Com escriure bé per arribar a ser un escriptor famòs" o no cal escriure bé per aconseguir-ho?

    Salutacions

    Lluís

  • Com arribar[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 24-02-2009

    Quanta veritat! El relat, la idea estan collonudament bé. M'he rigut mentre el llegia, afffff!!!! La pátina irónica li dona qualitat.

  • Ai, recollones, amic![Ofensiu]
    rnbonet | 24-02-2009

    Com hem coincidit en la mateixa idea, noi? El que passa és que "l'enfocamenta" ha estat diferent: tu has començat amb vent de garbí, per la introducció i jo estava per aquell moment amb vent de llevant a popa, començant pel darrer capítol. M'ho veia més faciló, això de tenir el 'FI' a tocar de mà, veus?
    Si vols,anem a mitges. Els guanys,dobles; doncs 300 exemplars teus i 300 meus... O seria igual? Quin embolic!
    Bo, quan acabem els respectius assajos amb consells i tècniques, els intercanviem. O els mesclem els dos: de segur, un 'best-seller coctel molotov'!
    Salut i rebolica!

  • En la teva línia[Ofensiu]
    T. Cargol | 24-02-2009

    Mordacitat i bon humor, sí, però, on és l'índex de l'obra? Només hem sentit a parlar de la introducció, dels prolegòmens, però és això suficient prova de la qualitat i la quantitat de la cosa introduïble?

    De totes maneres, avui dia el servei postvenda és nogensmenys - com tu dius - essencial; si hi ha un bon capítol al respecte: massatges al clatell del client/clienta, tallat d'ungles dels peus, etc., podria valer la pena.

    (P.S. tractant d'un autor de per allà baix, no puc sinó fer un incís i recomanar l'excursió Miravet Benifallet, ara que el riu està crescudet. En arribar a Benifallet, podeu dinar de fàula a l'Hostal Pepo.
    De tornada cap a l'urb no deixeu de pasar el riu amb barca sense motor a Miravet per 2,5 €)

  • Quants camins[Ofensiu]
    Xavier Valeri | 23-02-2009

    Publicar una obra en paper no vol dir res. Ara un llibre ja no és el que era fa 70 anys. Però és una cosa que fa il.lusió, si algú té una il.lusió i disposa dels diners doncs, per això són. Ara no es pot lligar publicar amb ser un escriptor famós o solament una mica reconegut ., Publicar de la manera que dius és com aquell que es compra un cotxe que no necessita però li fa il.lusió.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: