PELANT BASTONS

Revenuts en aquest relat. La història de les històries petites, històries que emocionen...

Descansa en pau, amic Ton!

Es precios

per aquest relat tan colpidor que et fa valorar la infantesa.

És un crim arrabassar-li la infantesa a un nen, robar-li els jocs, els temps amb els amics, les descobertes, els somnis. Perquè la infantesa defineix la personalitat i l'actitud enfront la vida per la resta de l'existència. Un crim que fa que al Ton no se li acudeixi explicar cap fet feliç de la seva infància, que segur que en va tenir.
Però bé, si pot anar a la classe del seu besnét, alguna alegria haurà viscut.

En la manera d’expressar-te deixes anar tendresa, sensibilitat i calidesa. Enhorabona! M’ha agradat el teu relat.

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “El cicle de la vida” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ EL CICLE DE LA VIDA, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2015 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

I tant que volem que ens expliquis coses com aquestes! Les històries dels avis sempre m'han atret, perqquè parlen a poc a poc, clar i amb un català envejable. Se'm cau la baba escoltant-los. I com que jo també he pelat bastons, d'avellaner i castanyer, el comprenc i sé que és molt distret. Tal com m'has distret tu, Enriqueta. Una forta abraçada i molt bon Nadal!

Aleix

Continues escrivint, al meu mode d’entendre, de manera fluida, de manera planera; la vista es passeja lleugera per tot el relat i voldries llegir més. L’últim paràgraf crec que és força aconseguit.
—Joan—

El ritme narratiu és intens i ens el fas viure, el neguit de l'avi. No puc dir gran cosa més que no sigui que dóna gust fer-ne un parell de lectures més, un cop acabada la primera vegada.

Molta sort!


Ferran


PS
Prefereixo no dir d'on he tret el meu relat, però hi ha alguna cosa de certa en la història. Però el final és feliç, cap germà del nen va acabar a la gola de cap lleó, els pares varen morir de vells i els fills han estat uns bons pares, bé, alguns encara ho són, per allò que jo sé.

M'ha agradat molt el teu relat. Cada temps i cada entorn té unes vivències o unes altres que marquen la vida dels infants. I, aquesta n'és una, trista però molt ben explicada i deixant aquest regueró d'una vida viscuda i prenyada de pobresa.
Una abraçada,
Materile

Ai, senyor, quina infància més regalada hem viscut! I en canvi hi han hagut tants Tons abans que nosaltres...Una meravella com ho expliques i agraiment per explicar-ho.

Si en Ton llegeix aquest relat, estarà molt orgullós de tu i de l'amor que se'n desprèn. Enhorabona per haver fet poesia de les vivències d'una infantesa que s'allunyava molt del que hauria tocat que fos. Ets una crac!

M'ha agradat la manera com planteges la història: com un senyor gran que pensa com explicarà la seva infantesa a la classe de la seva bésneta, m'ha semblat molt original aquesta mena de plantejament. Per no parlar de la història que ens expliques, una infància dura, marcada per la història de la posguerra que tan ben ens coneixem. Felicitats pel relat!
Edgar

Als teus peus! Meravellós. No tinc paraules! M ha agradat molt. els entesos de per aquí ja sabran posar-hi paraules més adequades les quals ja d'antuvi subscric.