Perquè em vaig cruspir la caputxeta

una manera de reescriure els contes molt original.

Sempre m'han semblat unes bledes les heroínes dels contes. És clar que vènen de l'època en que vénen.

Com seria un conte ara?

(des del dia 7 de juny que no valoro els relats. Demano que tampoc s'em valorin els meus)

que no s'en penedeix de menjar-se els personatges del conte. Per què sempre hem de buscar lo que és políticament correcte? El llop ha de fer el seu paper i reafirmar-se com a tal! Enhorabona per aquest relat que m'ha divertit!

no paris d'escriure amb aquesta paraironia que et surt del teu melic o... ves a saber d'on, he, he...
El cas és que espero que t'acabis de cruspir l'any que se'n va i que tinguis un molt Bon Any Nou amb ganes de devorar tot allò que et posin pel davant.
Una abraçada infantileta, de caputxeta, però de les fermes, val lupus?
Mercè

jajaja, m'agradat molt, i sobretot el final! jaja, un petonàs!

Vinc fins a aquest relat super-mega-destacat a desitjar-vos a tots tres unes Bones Festes!
Unes festes en què l'activitat principal serà cruspir i cruspir...

Bé, a tu {Mäàándäáálf} ja te les he desitjat individualment, així que el missatge ara va dedicat fonamentalment als altres dos... és clar que al llop no sé si dir-li gaire cosa, no sigui que decideixi fer-me també de despertador a cops de mossegadetes ( si puc triar, prefereixo que em despertin a força de petonets )... total, que li desitjo el millor a la remenudeta suculenta, i ja posats, per aprofitar el viatge ( vull dir el comentari ) a tu t'aconsello que siguis prudent aquest dies amb les postres i amb la congruència, que de vegades ens poden portar a rebentar o a ficar-nos en un bon me...enrenou, respectivament.

I dit això, només em queda enviar-te una abraçada fresqueta com una bola de neu, per fer ambient de conte nadalenc,
Unaquimera

he rigut moltíssim amb el teu relat, a més, trobo que és molt originial, el conte de la caputxeta des del punt de vista del llop... si és que tenia gana el pobre! s'ha d'entendre...
El final és boníssim també.

Fins aviat!

què més afegir al que ja t'han dit els/les altres. Simplement que m'he fet un tip de riure amb el teu conte i sobretot amb el final.

Ara, per mi falla una cosa: com és que l'àvia li obre la porta, si mai havia aconseguit enganyar-la?

Bé, ja suposo que deu ser un parany divertit que hi has posat perquè el/la lector/a reflexionés, per no donar-li-ho tot mastegat ;-)

...que vaig començar a fer-te el 24 "del anterior mes de noviembre". La contestació al títol -que no és exactament una pregunta, sinó una afirmació- està ben clara. És allò que els sociòlegs anomenen 'atac de fam inminent en temps de crisi'. Potser un concepte nou, però farcit d'exemples al llarg del temps: sempre els llops s'han cruspit les caputxetes. I sols en algunes civilitzacions han hagut caçadors amb prou c------ (1/o, 2/l, 3/l, 4/altra vegada o, 5/n i 6è./s) per obrir-li la panxa al llop i posar-hi pedres. 'Ergo, considerando..." (seguirem)
Salut i rebolica, mentrestant!

Ja saps que sempre em fas riure amb els teus relats, carregats al màxim d'una ironia àcida. Aquest és trepidant, des del principi fins al final i és d'aquells relats que t'ho passes pipa escrivint-los. Esbojarrat fins al deliri, ens sorprens amb una versió divertidíssima del conte clàssic amb un final que és una delícia de cirereta a sobre del pastís. Seria una injustícia que el to i la temàtica dels teus textos s'agafés frívolament, perquè l'humor i la ironia no poden amagar que hi ha un bon escriptor, dominador de la tècnica literària però que, mentre els altres patim, tu t'ho passes teta, o això és el que sembla, és clar.
Rep una abraçada!

...je je je!!! Molt ben trobat, m'agrada aquest to irònic i simpàtic en els teus relats, les paraules justes i els missatges clars, arrencant somriures a qui ho llegeix. Podries fer nous relats amb noves versions d'altres personatges de conte, no?

Una abraçada!

que es titula "contra la caputxeta" i apareix a un recull "Contes per explicar en un minut" de Victoria Bermejo i Miguel Gallardo , pensat per pares apressats, però la veritat és que la majoria són molt bons: histories plenes de bon humor, com la teva.
En aquell cas es tractava de carregar-se la caputxeta per capsigrany, en aquest, riure'ns del "conte més llegit del món" donant-li la volta i veient-lo des dels ulls d'un altre del proitegonistes. ´

Ens llegim.

i apte per tots els publics!

Trobo que escrius pocs relats, però els que escrius, de veritat que pagan la pena.

Des de el teu humor caràcterístic fins al teu estil personal, el ritme l'ambientació ...i aquesta ànima bestial de Llop que tens, que espera la menor oportunitat per per continuar la fraternal i amorosa...

CADENA ALIMENTÀRIA!!!

Segueix així. Es molt possible que també fcis carrera política. Hi ha massa Xai. També van molt bé els llops, per mantenir un saludable ecosistema.

hem de reconèixer que els contes, quasi bé tots els que ens havien ensenyat de petits, són un pel macabres. Imagino que el fet que el menjar fos escàs hi debia tenir la seva influència perquè molts d'ells tenien a veure amb l'alimentació (el de la caseta de xocolata n'és potser la mostra més cruel). Aquest, que has sabut capgirar amb simpatia i originalitat, m'ha semblat divertit i sorprenent.
Una abraçada

Un canvi de protagonista, una visió diferent, cruel pels humans, però bé aquest clàssic infantil és també molt cruel (que mira que obrir-li la panxa al llop i posar-hi pedres...).
Segur que t'ho has passat molt bé en la pell del llop i això es transmet...

Una abraçada, et continuaré llegint,

Xantalam

Coincideixo a assenyalar que els llops tenen els seus drets. M'ha agradat llegir aquesta nova versió i m'he rigut entre dents. El to i els arguments lògics del protagonista, el que més m'han agradat.

Mändalf! I que bé q m'ho he passat ensumant, jalant i maleïnt els sonotones amb aquest senyor llop! i pels comentaris veig que has escrit altres històries amb aquest estil...Així que tafanejaré els teus relats pq a mi...també se m'ha obert la gana...

Perquè s'ha suïcidat el capitalisme? Per congruència! Perquè l'escorpí pica a la granota que el porta a l'altra banda de riu?, perquè li mana la pròpia naturalesa, encara que s'enfonsi i s'ofegui. O sigui, que estava cantat el que dius, però mai ho havíem explicat des del punt de vista del llop, mai ens compadíem de la naturalesa exigent i fins i tot, potser, útil, en alguns casos, del llop.
De fet es va escriure el conte de la caputxeta perquè algun Mandalf el podés explicar a l'inrevés: està en la teva naturalesa!

L'antic Mandalf -ara /Män..fald?), recollons que no ix!- de nou a l'atac. I amb un atac ben 'sui generi' -o no es diu així? El llatí, oblidat, la cacaua, funcionant ara sí i ara no...)
Seguirem...

Totes les realitats tenen interpretacions diferents segons el punt de vista des d'on es mira.

El conte de La Caputxeta que, normalment, estàvem acostumats a explicar-lo utilitzant un narrador en tercera persona i prenent la Caputxeta com a protagonista. Un conte molt tradicional però amb totes les versions possibles, segons el grau de sensibilitat del narrador i de l'oient del relat:
·El llop es menja la Caputxeta i l'àvia
·El llop es menja la Caputxeta i l'àvia però, quan arriba el caçador el mata i li obre la panxa i surten les dues víctimes ben vives (segurament li aprofitaren la cicatriu que tenia de les Set Cabretes)
·El llop fuig esperitat abans de poder-se endrapar les dues víctimes en sentir uns trets de caçadors.
·...

Però en aquest cas ens hem trobat amb un narrador en primera persona que és el propi llop. Autèntic!

Un relat amb poca sensibilitat cap als humans, però amb una ironia i un humor molt simpàtics. Segurament a més d'un nen li agradaria més aquesta nova versió! A mi, com a adulta, m'ha semblant sorprenent!

Núria Gausachs i Cucala

Un conte trencador!

Amb el teu llop daltònic i consumidor de cirurgia estètica has trencat esquemes.

M'ho he passat molt bé.

Una abraçada,

Joan

Un conte molt "particular" i que podria servir d'exempleals caçadors. Caçar per menjar i al bestiar que el deixin tranquil, quina altra no en seria si la pobreta ossa del pirineu no s'hagués trobat amb un caçador "dolent". Un relat molt Ecologic, naturista i conservador. Salutacions.