Segur que al planeta Froguis no hi ha verdura

Un relat de: Màndalf

Aquest és un conte especial. Ai no, espacial volem dir. Comencem.
El Mateu va anar a la seva habitació i va repassar de nou el pla. Voltat de naus, avions, enginys voladors, astronautes, aliens i altres bestioles que tenia escampats pels prestatges, per la taula i pel terra (això no li agradava a la mama), va agafar l'agenda del "cole" per enèsima vegada. Allí ho tenia tot apuntat: les coses que necessitava, la nota per casa, el pla per introduir-se a la nau espacial i tot el que volia fer quan arribés al planeta Froguis. Ah! També tenia una nota pel seu germà petit, que quan podia mossegava a tort i a dret totes les joguines que trobava. Li encantava el plàstic. "Estes, estes!" deia als extraterrestres clavant-los-hi les seves escanyolides dents.
"Et deixo mossegar tots els estes mossegats fins que torni (mama, explica-li això a l'Oriol que no sap llegir)" deia la nota.
La Quincalla XII era una nau d'exploració de les que s'envien primer per veure què renoi hi ha als planetes. Aquest cop s'enviaven dos mones com a tripulants, la Mocos i la Guapura. Deien que aquelles mones eren més espavilades que moltes persones.
Els alumnes d'una sola classe d'un únic "cole" serien els afortunats de visitar la nau unes horetes abans del seu enlairament. Per sort el director del col·legi era amic del cosí del cunyat del director del Projecte Quincalla XII, així que el col·legi del Mateu va ser l'escollit per fer la visita. També per casualitat a la seva classe hi ha el nebot del director del col·legi, així que... bingo! Li va "tocar" de ple! Ja ho deia el seu padrí: "Per tenir sort has de ser al lloc oportú en el moment oportú".
"Vull veure els extraterrestres", pensava el Mateu, "segur que no mengen verdura". Ens hem deixat de dir que el Mateu la verdura no la volia ni veure, se la menjava a la força. I a casa deien que era mooooolt sana... així que... apa verdura!
Li va ser fàcil posar-se entre els de la classe un cop el Pedrusco havia comptat quants anaven a la sortida. Al profe Pere li deien Pedrusco perquè tenia la mollera molt dura, un cop li va caure la foto d'un rei al cap i no es va fer res. Molt dura.
-…33 i 34! N'hi ha 34! -va dir el tossut convençut
A l'autobús va tornar a comptar, però el Mateu ja m'havia amagat sota els seients del darrere de tot… quina pudor de peus, una mica més i es mor intoxicat!
-…33 i 34! Ja hi som tots! Marxem! -va tornar a dir el Pedrusco innocent.
El pla va funcionar a la perfecció. Mentre visitaven la Quincalla XII, que era enorme, el Mateu es va entaforar dins del vestit espacial de reserva de la Guapura i allí es va quedar menjant xiclet de maduixa tranquil·lament. Com que tenia set anys i encara era petit de mida, el vestit li anava clavat.
Renoi quina sacsejada quan es va aixecar aquella "mole", els calçotets se li van enganxar al cul i gairebé es traga el xiclet.
Va estar quatre dies sense sortir del vestit, que estava penjat del sostre. Les necessitats d'evacuació (fer pipi i caca volem dir) s'eliminaven soletes i al moment, quina delícia. Les seves reserves de pipes, chococrispis i xuxes li anaven la mar de bé. A dins del casc fins i tot tenia un canut pel que es podia xuclar un líquid que semblava taronjada.
Al tercer dia va veure venir una mona pel corredor. Flotava com una ploma i anava de pèl a pèl (i en tenia molts). Ai no!... del tot despullada no anava... portava una gorra amb unes lletres brillants que hi posava "Guapura"! Ai, ai, ai que s'apropava la Guapura! Quan la mona va mirar a dins del vestit espacial i va veure el Mateu, se li van arrissar tots els pèls del cos (a la mona). Va girar cua (encara que no en tenia, portava el cul pelat) i va començar a córrer com als dibuixos animats, perquè feia anar les cames i no avançava. El Mateu va treure un braç com va poder i li va donar un caramel a la mona, que feia cara de menjar molta verdura. Renoi com li va agradar el dolç a la Guapura! Es van fer amics i al cap de poc ja jugaven a fet i amagar i a donar giravoltes pel corredor. Aviat s'hi va afegir la Mocos i quan tots tres es van cansar de flotar van continuar jugant al parxís. Que si en sabien? Si es menjaven totes les fitxes!
D'aquell parell li agradava tot menys que endrapaven molta verdura: que si una pastanaga, unes fulles d'enciam, uns raves... el Mateu es preguntava com podien sobreviure amb tot aquell verd.
Un dia la Guapura va portar al Mateu al lloc on era el vestit i amb l'idioma internacional li va senyalar que es posés a dins (o sigui, agafant-lo pel clatell i posant-li el cap a dins). Què passava? Havien arribat a Froguis? Per fi veuria algun froguinés o alguna froguinesa? Com serien?
Quan van aterrar, el Mateu va treure el cap per la porta i va cridar a tota la gentada que hi havia a baix el que tenia apuntat:
- Bon dia froguinesos! Som de la Terra i venim en so de pau!... Una cosa... aquí mengeu verdura?
Però quan va mirar millor va veure que aquella colla no semblaven extraterrestres, sinó més aviat de la Terra. I fixant-s'hi bé... el Pedrusco què hi feia allí? I els seus papes?? També hi eren!! Ostres, ostres! Però això què era?
- Tu! Pocasolta! Com se t'ha acudit això? -li va dir el papa com si estès enfadat- Han hagut de fer tornar la nau! Au, cap al "cole" immediatament!
- Mateu! Fill meu! Has tornat! Dóna'm una abraçada! -deia la mama amb llàgrimes als ulls- T'he fet un pastís de verdura per celebrar-ho!

***

Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • quina imaginació que tens punyetero !

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

  • m'ho he passat pipa![Ofensiu]
    Xantalam | 26-09-2010

    Divertidíssim, tots els viatges valen la pena, però aquest del Mateu cap nen no voldria perdre-se'l.

    Moltes felicitats, una abraçada,

    Empar

  • panxample | 25-09-2010 | Valoració: 10

    Sí que ho és especial aquest conte,
    et felicito.
    Avant

  • Ai.... jo que odio les verdures[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-09-2010

    M'has recordat els mals trangols.... molt bo.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: