Frèdia

53 Relats, 624 Comentaris
94474 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91

Últims relats de Frèdia

  • Gymnopédie

    Frèdia - 18-02-2014 - 1346 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Història d'amor amb el so d'un piano de fons. més

  • Primavera

    Frèdia - 28-01-2014 - 1466 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ja ho diuen les dites populars: «la primavera, la sang altera». més

  • L'amant

    Frèdia - 15-01-2014 - 2049 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    D'amors, n'hi ha de moltes maneres. Alguns són reals i d'altres absolutament platònics. Alguns et fan reviscolar, d'altres fan perdre el seny. Hi ha tants amors com amants. Fins i tot hi ha amants metafòrics. més

  • Virus

    Frèdia - 07-12-2013 - 1324 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquest relat vol explicar una situació catastròfica que està a punt de succeir. Preneu bona nota, perquè aquestes paraules són gairebé profètiques! I ja posats, que concursi pels microrelats de color groc. més

  • Pluja

    Frèdia - 16-11-2013 - 2335 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La pluja i un camí erroni poden tenir conseqüències imprevisibles. Relat per participar en el Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio. Color Vermell. més

  • Lady Shadow

    Frèdia - 09-05-2013 - 1717 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L’escriptura és una mena de dimoni interior que ens tempta fent-nos creure que podem ser altres persones i viure en altres mons presents, passats o futurs... Com que som pecadors incorregibles, caiem a la temptació i escrivim, i cap pecat ens fa sentir tant bé com aquest. més

  • Hope

    Frèdia - 19-03-2013 - 2353 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La mandrosa Liza Lay, sempre ajaguda a la chaise longue, acaba per casar-se amb lord Spark. Un fet que Hope no esperava. Per pecar d'enveja, un bocí d'història victoriana. més

  • Nàdia

    Frèdia - 18-02-2013 - 1224 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La ira és la indignació sense control. Quan algú s’indigna i sap contenir-se, resulta ser assenyat; però, quan la indignació es desborda, llavors es comet un pecat capital. Ara bé peca capital o mortalment qui provoca la indignació? més

  • Conte d'hivern

    Frèdia - 27-12-2012 - 2455 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Aquelles coses que imaginem que ens farien feliços, potser no ens en farien si passessin de debò. més

  • Variables

    Frèdia - 10-12-2012 - 1316 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Relat per participar en el concurs de microrelats ARC a la Ràdio pel pecat capital de l'avarícia. més

  • Xahrazad

    Frèdia - 19-10-2012 - 1948 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Heus aquí la història de una jove esposa i del seu afany per a cuinar tota mena de plats, des del més senzill al més exòtic. Per participar al concurs de Pecats Capitals: Gola. més

  • El vell Jan

    Frèdia - 24-09-2012 - 2201 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La nostra és una llengua extraordinària que permet escriure textos fent servir únicament mots monosíl·labs. En llegir aquests textos en veu alta, hom pot apreciar que posseeixen una gran musicalitat. Aquesta història breu té un total de 311 paraules, però n’hauria pogut tenir moltes més. més

  • El catàleg

    Frèdia - 18-09-2012 - 1494 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 18 minuts

    Hem d'anar ben en compte de no llençar res a les escombraries fins a estar-ne segurs, perquè un catàleg ens podria canviar la vida. Aquest és un consell de part de la senyora Aurora, la protagonista d'aquesta història. més

  • Tant l'estimava

    Frèdia - 17-05-2012 - 1838 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Hi ha una dita popular que diu que a la tercera va la vençuda. Serà veritat? més

  • El futuròleg

    Frèdia - 01-05-2012 - 1262 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Al llunyà planeta d'Òmicron, els éssers que hi viuen tenen la capacitat de veure el futur. El futuròleg que ha anat més lluny en el temps i en l'espai té visions sobre què passarà a la Terra. més

Últims comentaris de l'autor

  • Frèdia | 24-11-2021

    Només soc capaç d’expressar-te, allà on siguis, la meva gratitud per tots els trossets de vida que has compartit en aquesta pàgina, per la teva ploma subtil i delicada, per una manera d'escriure que és una alenada d’aire fresc. Gràcies per fer-nos, quan calia, de mestra de la llengua catalana que tant t’estimaves. Gràcies per la teva humanitat. Gràcies per regalar-nos el teu temps, per ser-hi. Et trobarem a faltar. Molt. Descansa en pau, Pilar!

  • Frèdia | 28-01-2014

    Poema de gran bellesa que insinua, que llisca com una gota d'aigua sobre la pell, que acarona i et fa sentir l'alè, la humitat, el tacte de vellut, tot un viatge al món de la sensualitat. Un poema preciós, Empar! D'uns imatges molt ben trobades. Erotisme subtil, que és el millor.

  • Frèdia | 28-01-2014

    I terra sagrada en un llit vell, en una casa de finestres blanques, a la sorra, amb remor de rems i barques... I una ferida que no es cura. Amb aquests elements tan simples en aparença, crees uns haikus curulls de sensualitat, magnífics! Guardaré "tantes nits" a costat de les meves estimades "arrels de lliri", tot esperant que es nuin sota l'aigua. La meva admiració, estimada silv!

  • Frèdia | 28-01-2014

    "Vine, corre, anem, tenim una horeta!", diu el poeta conscient que el temps vola. Una hora és un tresor que cal invertir bé. Hi ha tot un seguit d'imatges ben dibuixades: el llamp que anuncia la tempesta, la pluja que esclata, el tren que xiula, els jocs dels dits i els llavis. Imatges que també deixen en el lector "ganes de mossegar". I és que condensada en aquest poema hi ha una gran història que incita a viure el moment, aquesta "màgica horeta". M'ha agradat moltíssim. Felicitats, Aleix!

  • Frèdia | 20-01-2014

    juntament amb el cop de colze pot destrempar qualsevol, tan bé com s'ho estava passant el protagonista d'aquesta història. Molt bo!

  • Frèdia | 19-01-2014

    I quan un es dedica a una feina tan seriosa i on no es pot fingir per més que es vulgui sinó que cal complir en el moment precís no es pot estar per punyetes d'escrits que parlen de desitjos ocults, perversos, d'aquells que només es fan realitat a les pel·lícules i mai a la vida real. Per això en Natxo Vidal està pel que ha d'estar: per actuar, o no. Tal vegada més que un bon actor, el que és en Natxo Vidal és un home que fa les coses ben fetes, amb responsabilitat. Molt bona idea, Joan! I aprofito per dir-te per molts anys tot i que amb retard, però com diu el refrany més val tard que mai. Una abraçada!

  • Frèdia | 19-01-2014

    La descripció d'aquesta trobada al passeig, a l'habitació de l'hotel, d'aquests instants d'intimitat. Poètica i gairebé màgica, amb tota la llum condensada en la pell de la dona, amb la qual ell en fa una pluma per acariciar-la. M'ha agradat molt, Marta! Té el que indica el títol: llum.

  • Frèdia | 19-01-2014

    Com el sol d'agost, així d'enlluernadora és aquesta història. Tendre, amable, sensual, molt positiva, així és la noia que enamora el protagonista i també els lectors. Assenyat, somiador, amb ganes de viure malgrat el problema de la immobilitat física, així és el protagonista masculí que ens arriba el cor. Són aquests personatges tan rodons, amb tanta força, els que converteixen una història senzilla en una gran història, de les de treure's el barret. Gràcies per explicar-nos-la, Carles!

  • Frèdia | 16-01-2014

    L'ésser humà no s'acontenta mai, potser això és el que el fa humà. És molt interessant l'evolució de la protagonista. De la compasió passa a l'anhel al qual no li posa nom. De l'anhel al plaer. Del plaer als jocs salvatges. Amb un amant ja no n'hi ha prou... De la luxúria viscuda a l'enamorament. I aquesta història (desvari) és la que ens agradaria llegir per saber més de l'Aimée. Un relat que es llegeix amb ganes i encara queden ganes de més.

  • Frèdia | 04-12-2013

    Sí, el temps sempre passa de pressa, fuig esperitat, sobretot a mesura que se'ns va envellint la maquinaria, la del nostre rellotge vital. Un flash ben curt, perquè estalvíem temps! M'ha agradat molt.

  • Frèdia | 16-11-2013

    Vols dir que el teu protagonista no tenia ja el desig de morir? Només li faltava una excusa, una petita empenta: la premonició de la gitana. O tal vegada era un tipus presumptuós, d'aquells que vol tenir sempre la raó i s'avança ell, no fos cas que hagués de donar la raó a la gitana... Sigui com sigui, és un relat que fa pensar, que té més d'una lectura i un final ben resolt.

  • Frèdia | 16-11-2013

    El que més m'agrada de tot és com has fet lligar la neteja amb el terror. I és que pensant-ho bé tanta por fa un lloc lúgubre, fosc, desgavellat com aquells llocs blancs, blanquíssims, immaculats, sense cap destorb visual. Segurament, aquests causen molta més angoixa. Com aquesta "higiene" que ens has mostrat amb tan poques paraules. Felicitats per lligar-lo tan bé!

  • Frèdia | 16-11-2013

    Estic d'acord amb el comentari precedent. És un immens cant a la vida ple de passió. Reconforta l'esperit.
    M'ha agradat molt, franz!

  • Frèdia | 24-11-2012

    Encara sort que després d'aquesta mostra de possessió luxuriosa, al teu protagonista no li ha agafat cap atac de gola. De sobte me l'he imaginat cruspint-se una cama de la finada. Uis! A aquestes hores, la imaginació juga males passades. Potser és producte d'una bona història tan intensa com breu. M'ha agradat molt.

  • Frèdia | 30-09-2012

    Quina declaració de principis tan aferrissada, quin entusiasme traspua, quin cant d'amor tan dolç... Tot això en aquest poema tan breu com magnífic. La meva sincera enhorabona per cantar aquesta llengua nostra com ho fas tu. Una abraçada.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor