Cercador
Nàdia
Un relat de: Frèdia- Compartir:
I vam retornar Nàdia al seu llogaret, a la llar familiar, per tal que oblidés les vexacions viscudes. Mai no podré oblidar el rebuf de son pare tot dient que ja ens la podíem endur aquella mala filla que havia emporcat el seu nom, que no la volia pas, sota el seu sostre, una puta prenyada. Va ser aquella reprovació la que va despertar en mi, pacífic com sóc de mena, una fúria desconeguda. La sort va fer que el guardaespatlles estigués distret i que jo, en comptes de la càmera, tingués a mà un fusell ultramodern.
Comentaris
-
Un tall brutal[Ofensiu]franz appa | 29-03-2013
Un dels debats que sovint sacseja la professió de reporter és la influència que pot tenir el periodista en la realitat que pot descriure. Com hi interacciona, com la seva mateixa presència pot alterar la seqüència dels fets, la conducta de les persones que vol contemplar, retratar i passar al sedàs tan atzarós i voluble dels mitjans d'informació. En un sentit o altre, el periodista afecta el que vol retratar.
També hi és el debat de l'objectivitat, i, més enllà, de la neutralitat. Molts periodistes ho han explicat, o també s'ha tractat des de la literatura, com per exemple ho va fer Graham Greene en la meravellosa "L'americà tranquil", la mostra de com és difícil -impossible?- mantenir-se al marge d'allò que vols contemplar, especialment quan la realitat és crua, violenta i turbulenta.
En aquest relat, la brutalitat es passeja davant dels nostres ulls i es talla brutalment en el punt de decisió, el punt en què la implicació amb la realitat s'acara de manera directa al protagonista.
Probablement cal una visió molt més àmplia i serena de la realitat, una mirada que fugi de l'emoció immediata, una resposta que no s'empari només amb la sort del moment.La sort de tenir una arma a la mà.
I aquí ja entraríem de ple en el debat sobre el control d'armes que també sacseja sovint societats com, sobretot, la nord-americana. -
Justícia[Ofensiu]Materile | 20-02-2013
M'ha agradat molt la teva "ira", Frèdia. Una bona història, una bona trama i una bona aventura que posa la pell de gallina només de pensar com es juga la vida la gent. La falta de justícia i la incomprensió de la família.
Una abraçada,
Materile -
Cru i despietat[Ofensiu]allan lee | 19-02-2013
aquest relat que ens parla de realitats que passen en molts llocs del món. La ira, sigui deguda a una causa de compassió, de desig protector, com és el cas, troba el mateix viarany per desfogar-se que si és producte de l'obcecació o l'egoisme: violència extrema. Ben trenat i esfereïdor. Una abraçada
a -
Realitat salvatge[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-02-2013 | Valoració: 10
Un breu relat de crueltat salvatge. No ens podem enganyar; hi ha tanta salvatgina escampada arreu! M'has fet posar els pèls de gallina llegint-lo. Un món que, malgrat tot, ens acompanya bèstia. Una abraçada.
aleix
-
M'ha agradat![Ofensiu]M.Montserrat Medalla Cufí | 18-02-2013
M'ha agradat, Frèdia.
Com ho has fet per portar-lo al facebook? ÔÔ (a veure si puc portar-hi el meu...)