Tant l'estimava

Un relat de: Frèdia
Havia estat casat dues vegades amb mala fortuna. La primera esposa no entenia que volgués criar cavalls en comptes de dedicar-se al negoci familiar que els assegurava una vida pròspera i acomodada, però acabà embolicada amb un genet. La segona, ai la segona, el va titllar d’heretge des que va dir que no creia que hi hagués vida més enllà de la mort i, per retornar-lo al camí de la fe, va instal•lar a casa un clergue barbamec a fi que es retractés d’aquella infàmia a Nostre Senyor, com si les altres infàmies, com ara posar les banyes, no comptessin. Per això havien fracassat els seus matrimonis. Però amb ella tot seria diferent, perquè ella era dolça, discreta, comprensiva, generosa, sense indicis de patir cap greu beateria, sense ànim de viure a costa seva; sí, ella era una dona com cal: independent, d’economia folgada, una advocada brillant, respectada a l’àmbit de la judicatura, un pèl idealista potser, però en aquest món cal que hi hagi gent defensora de causes solidàries. No, no s’havia precipitat gens ni mica fent-li entrega de l’anell de compromís de la mare. De cap de les maneres. Feia exactament quatre-cents dies, que desitjava proposar-li que es casessin. Però si l’estimava des que es van conèixer en aquell sopar benèfic! Primer, en silenci. Després, amb paciència i respecte, fins que ella l’acceptà i el va convertir en l’home més feliç d’aquest món. Però ja no en tenia prou. Necessitava veure-la vestida de núvia i dormir cada nit al seu costat i formar una família nombrosa: dos nens i una nena, una nena que seria tan preciosa com ella. I tan lleial. Un any sencer portava investigant-la, un any sencer que algú l’havia seguit arreu i no tenia cap motiu per sentir gelosia. «Està neta com una patena», li havia dit el detectiu, i era dels que no errava: si hi havia proves, les trobava. Ja ho havia fet abans. Per això sabia que serien feliços tota la vida, perquè ella no s’assemblava gens a aquelles donotes que havien gosat trair els seus nobles sentiments.

Comentaris

  • No és de les dones[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-12-2012

    la culpa . Jo diria que ,quan cercaven la felicitat en altres homes , era perque el marit s'ho mereixia. Quan la tercera s'adonés de com era el seu marit , faria com les dues primeres.
    No saps com em va alegrar poder parlar amb tu directament i confirmar la idea que m'havia format de tu.
    Una forta abraçada , estimada Frèdia.

  • Uix, quin home[Ofensiu]
    Naiade | 17-07-2012

    Feia dies que no em passava pel teu raconet i com sempre m’he trobat una exquisida historia ben trenada. Has creat un personatge egocèntric que cerca la perfecció tan sols per a ell. No crec que a la tercera ni a la quarta trobi el que busca, ja que no existeix. Potser li caldria mirar-se al mirall i jutjar-se ell mateix.
    Una forta abraçada guapíssima!!

  • Quin iuiu...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-06-2012

    que em fa aquest home de la teva història! :-) Realment un tarannà d'allò malaltís. Cercar perfeccions no m'ha semblat mai que sigui la manera de compartir absolutament res, i si a més hi afegim la manca d'ètica, a mi em sembla que el tercer intent seria un fracàs sonat. Però, principalment, crec, perquè quan hi ha un egoisme tan exhacerbat no hi ha la capacitat d'oferiment. I si només es reclama però no s'és capaç d'oferir res, al menys res que pagui la pena, com un ara un sentiment net que neixi de dins, sense condicionants, tot apunta a que la tornarà a pifiar. Tot i que, probablement, ell seguirà dient que ha tingut mala sort.

    Com sempre, Frèdia, una narració acurada i molt amena. Vaig una mica endarrerida de lectures, però en el teu cas hi vaig més aviat en comentaris perquè de tant en tant faig una ullada al teu racó, que seguiré visitant
    Una abraçada, guapa!

  • Agressor. [Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-05-2012

    La història d’un monstre egoista i prepotent, convençut del seu dret a controlar i manipular. Un agressor, que no dubta en envair la vida de la noia. Els fracassos anteriors no l’eximeixen, segur que en té part de la culpa, encara que no sàpiga reconèixer-la. Un ésser menyspreable. I no pas escàs.
    Una abraçada

  • A la tercera, diria,[Ofensiu]
    allan lee | 18-05-2012

    que no va la vençuda. Dubto de si ho interpreto bé. En tot cas, ha estat un treball de camp: me l'he hagut de llegir tres vegades. Com que la teva prosa la trobo soberga, encara ho llegiré més cops. No sé si vaig errada, però quelcom em diu que el fat d'un home no canvia, ni al tercer intent: el duu a sobre, posat. Un plaer, sempre, llegir els teus escrits. Un petó

    a

  • Molt bon retrat psicològic...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 17-05-2012

    d'un personatge que no vol tornar a passar per una darrera frustració amorosa. Quan s'adona que ha trobat l'amor de la seva vida se n'assegura. No és que estigui gaire d'acord amb el seu mètode furtiu, però se li perdona. Ell cerca, de totes totes, la felicitat, d'altra banda, ben merescuda.
    Molt ben trobada aquesta història tan humana, Frèdia! I, com sempre, de la mà d'una mestra de l'escriptura.
    Petonets, guapa!

    Mercè

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: