Tant l'estimava

la culpa . Jo diria que ,quan cercaven la felicitat en altres homes , era perque el marit s'ho mereixia. Quan la tercera s'adonés de com era el seu marit , faria com les dues primeres.
No saps com em va alegrar poder parlar amb tu directament i confirmar la idea que m'havia format de tu.
Una forta abraçada , estimada Frèdia.

Feia dies que no em passava pel teu raconet i com sempre m’he trobat una exquisida historia ben trenada. Has creat un personatge egocèntric que cerca la perfecció tan sols per a ell. No crec que a la tercera ni a la quarta trobi el que busca, ja que no existeix. Potser li caldria mirar-se al mirall i jutjar-se ell mateix.
Una forta abraçada guapíssima!!

que em fa aquest home de la teva història! :-) Realment un tarannà d'allò malaltís. Cercar perfeccions no m'ha semblat mai que sigui la manera de compartir absolutament res, i si a més hi afegim la manca d'ètica, a mi em sembla que el tercer intent seria un fracàs sonat. Però, principalment, crec, perquè quan hi ha un egoisme tan exhacerbat no hi ha la capacitat d'oferiment. I si només es reclama però no s'és capaç d'oferir res, al menys res que pagui la pena, com un ara un sentiment net que neixi de dins, sense condicionants, tot apunta a que la tornarà a pifiar. Tot i que, probablement, ell seguirà dient que ha tingut mala sort.

Com sempre, Frèdia, una narració acurada i molt amena. Vaig una mica endarrerida de lectures, però en el teu cas hi vaig més aviat en comentaris perquè de tant en tant faig una ullada al teu racó, que seguiré visitant
Una abraçada, guapa!

La història d’un monstre egoista i prepotent, convençut del seu dret a controlar i manipular. Un agressor, que no dubta en envair la vida de la noia. Els fracassos anteriors no l’eximeixen, segur que en té part de la culpa, encara que no sàpiga reconèixer-la. Un ésser menyspreable. I no pas escàs.
Una abraçada

que no va la vençuda. Dubto de si ho interpreto bé. En tot cas, ha estat un treball de camp: me l'he hagut de llegir tres vegades. Com que la teva prosa la trobo soberga, encara ho llegiré més cops. No sé si vaig errada, però quelcom em diu que el fat d'un home no canvia, ni al tercer intent: el duu a sobre, posat. Un plaer, sempre, llegir els teus escrits. Un petó

a

d'un personatge que no vol tornar a passar per una darrera frustració amorosa. Quan s'adona que ha trobat l'amor de la seva vida se n'assegura. No és que estigui gaire d'acord amb el seu mètode furtiu, però se li perdona. Ell cerca, de totes totes, la felicitat, d'altra banda, ben merescuda.
Molt ben trobada aquesta història tan humana, Frèdia! I, com sempre, de la mà d'una mestra de l'escriptura.
Petonets, guapa!

Mercè