Virus

Un relat de: Frèdia
En el disseny del projecte, s’especificava que el virus havia de ser de transmissió ràpida, sense pràcticament període d’incubació i de cap manera letal. El temps corria en contra i calia deturar, com fos, aquella idea d’autosuficiència que s’escampava entre la població.
Ja existia un laboratori que havia trobat un virus amb les característiques sol·licitades. Els laboratoris tenen la virtut, o no, d’anticipar-se sempre a les necessitats dels éssers vius. Com s’ho fan seria motiu d’un extens estudi i no és el cas. El laboratori en qüestió ja havia assajat el virus en un grup reduït d’humans, que s’hi havia prestat a canvi d’una compensació econòmica. Quan hi ha crisi, ja se sap, els pares de família no poden estar per punyetes. Bé que han de poder oferir un mos a la canalla afamada! En aquest assaig remunerat s’havia constatat que l’efectivitat del virus era absoluta. Cap efecte secundari greu que calgués remarcar. Tal vegada, el desig incontrolat de fer una becaina.
Només restava un escull: determinar el mètode d’inoculació per assegurar que el contagi es produís com més aviat millor. Això no va suposar cap problema. Hi ha científics lectors. És cert que menys dels que fóra necessari. Davant les seductores provetes, qui pot resistir-se! També hi ha científics autors, fet del tot lògic, d’altra banda, perquè la producció és directament proporcional al prestigi. I va passar que un científic molt prestigiós va recordar haver signat llibres en una festa multitudinària. Un altre, que li havien regalat una rosa. I és que els homes de ciència acostumen a tenir bona memòria. Només cal fer un cop d’ull a les fórmules que han de memoritzar, pobres!
De sobte, tot va quadrar. Segons les previsions, el dia del patró es vendrien sis milions de roses. Tindrien una flaire més irresistible que mai. Ensumar-les seria inevitable. L’epidèmia estava garantida. La victòria, també! Tot tornaria a la normalitat ben aviat un cop fes efecte en la població el virus insignificant de l’apatia.

Comentaris

  • No sé què escriure...[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-12-2013 | Valoració: 10

    A mesura que anava llegint el relat m'anava quedant sense arguments o conclusions per treure. No sé què em passa o què m'està passant. No tinc ganes de dir res. No sé si la finestra que tinc oberta a mà esquerre i que dóna a la terrassa florida hi té res a veure. Em fa mandra aixecar-me i anar a veure què passa. Per si me n'oblido, que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Posats a fer...[Ofensiu]

    Posats a fer també es podria ensalivar la part dreta superior de les pàgines dels llibres, tal com es feia en l’obra d’Umberto Eco... El nom de la rosa.
    Quin Sant Jordi ens espera!
    —Joan—

  • Ai aquestes idees!!![Ofensiu]
    David Gómez Simó | 08-12-2013

    Què sempre ni ha algún despavilat que vol dur-les a bon port.

    Molt bé el relat, la història avança amb interès i mala idea (cosa prou bona). Però el què deiem: no donis idees...

  • No donis idees...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 08-12-2013

    Espero que aquest virus sigui impossible, quina manera més fàcil de fer callar els sentiments de la gent. Per si les mosques, el proper Sant Jordi la Generalitat hauria de prohibir les roses. No sigui que algú n’hagi pres nota.

  • tot podria ser[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-12-2013

    i qui sap si ja ho estan estudiant i un dels que ho han provat es diu Mariano, per què mira que el tiu és apàtic, eh?
    Genial reflexió, que d'això va la CCFF, de fer pensar a la gent.

    Bon relat Frèdia!!

    Ferran

  • Bon relat, però...[Ofensiu]

    em quedo amb punta. No ho sé, crec que hi ha alguns interrogants que grinyolen. Per què llençar aquest virus? Quina guerra? La idea en canvi m'ha semblat interessant. Una cosa tan innocent com olorar una flor es pot convertir en la teva salvació, genial!
    Edgar

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: