Pluja

Un relat de: Frèdia
La tempesta l’enxampà de ple i la falta de visibilitat el va fer agafar erròniament un camí desconegut. Hauria volgut aturar-se en un voral, però la carretera era estreta i al marge dret hi havia un desnivell que no aconsellava parar. Va pregar, cosa que no acostumava a fer, que els frens no li fallessin. L’aigua queia insistentment. Tot i que era un conductor experimentat i que anava amb la màxima prudència, la roda posterior de la furgoneta va ensopegar amb un sot. Va baixar per sospesar com sortir-ne, però era un sot profund, com si hagués estat foradat a propòsit, com una mena de trampa feta per caçadors, va pensar, i un calfred li va recórrer el cos. Va fer un esforç per sobreposar-se, perquè ja es feia fosc i havia de trobar un lloc des d’on trucar perquè enviessin una grua. En aquell paratge el mòbil no tenia cobertura, i ja es veia passant la nit enmig del no-res.
No gaire lluny, gairebé al cim del turó, l’home esguardà una cabana. Semblava deshabitada. Tot i així podria posar-se a cobert fins que minvés la pluja. Mentre ascendia, albirà un tot terreny agònic. Més enllà, un Clio rovellat amb les llantes descarnades. Un mal auguri el sacsejà, però no era qüestió de fer-se enrere. Al porxo de la casa, un gos xuclat, decrèpit, lligat en una estaca, repelava un os amb desfici. En veure’l, va fer un ganyol imperceptible. Pobre animal! Quina crueltat deixar-lo aquí tot sol, va pensar. Llavors, observà que la porta era oberta. A dins, no hi havia llum i va maleir no haver agafat la llanterna. A l’aire, hi surava una olor de sopa de farigola que li recordà la infantesa. A fora, s’havia fet de nit. La resplendor dels llamps il·luminava, de tant en tant, la foscor. Va ser així com les va veure: tres criatures malgirbades, mig despullades, armades amb maces, punxons i badaines que s’abalançaven damunt d’ell per sorpresa. Després, només va sentir la fulla esmolada que li seccionava la jugular i la veu maternal que deia: «ja tenim vianda per a uns quants dies!».

Comentaris

  • Què bo, però terrorífic...[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 10-11-2014 | Valoració: 9

    És un relat que inspira molta por... anant llegint es nota com puja l' adrenadalina i es nota que hi ha un final com per a anar a amargar-se de tal situació... és bo i molt entretingut... val, Frèdia, està molt bé... bon escrit... saluts.

  • M’ha posat el pels de punta... [Ofensiu]
    Jon | 04-12-2013 | Valoració: 10

    En el moment del llamp ha sigut com si jo també estigues a darrera seu veient les tres criatures... quin horror... i pensar que m’estic traient el carnet de conduir... en tot cas, quan condueixi amb pluja, m’ho pensaré dues vegades si paro o no!
    Una abraçada
    Cesc

  • Jo em quedo al cotxe[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-11-2013 | Valoració: 10

    En la meva època de conductora sempre agafava l'autopista per conduir de nit i especialment amb tempestes. M'ha fet molta por el teu relat i la contundència del cop final a la iugular. Una abraçada.

    Pinya de rosa

  • Nit de pana i pluja...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 20-11-2013 | Valoració: 10


    A mida que vas llegint el relat, penses en moments que has pogut tenir algun problema greu anant amb el cotxe amb la foscor de la nit i a sobre, la pluja que acompanya l’escena.

    Esfereïdor el final, apart de que la inquietud ja et ve només abans d'acabar la primera frase.

    Aconseguiràs que el recordi quan vagi de nit, buf, a qui no li ve al cap una imatge tan ben detallada...

    Molt bon relat!

    Gemma

  • Fins que arriba allò que menys s'espera...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Domini de les paraules i dels significats. Angoixa creixent. Una situació en la qual ens podem trobar per atzar inesperat... o a causa del destí. La pluja... la desorientació... l'avaria inesperada... la recerca d'ajuda... A mesura que avança s'albira un major neguit, una major opressió. Tot es va tornant en contra... tot... tot... fins que arriba allò que menys s'espera.

    Salut, Mercè!

  • I a més, plovent![Ofensiu]

    Noia, he de treure la gossa i tinc por! i plou! A veure si em passarà, amb els relats de terror dels relataires, com amb "El resplandor", que només sentir el títol, ja em ve el canguelo!

    Molt bo, Frèdia! molt bo!

  • Sí, amb molt ritme[Ofensiu]
    Atlantis | 18-11-2013

    aquest relat que va in crescendo i que acaba amb un nus d'angoixa al pit. La llum i el crit de la mare mostre clarament l'escena final.

    Molta por....sí

  • Fàntastic[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Un terror latent que et va posant amb situació gràcies a la generosa descripció que fas de tot i un final culminat. Perfecte. I un estil pulcre i que et convida a llegir. Un honor haver-te conegut a Barcelona :) Molta sort en la convocatòria. Una abraçada,
    Edgar

  • terror clàssic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-11-2013

    un Stephen King en micro relat, ben trenat i amb un ritme molt mesurat que ens "condueix" amb l'angoixa d'imaginar el destí del despistat perdut i veiem amb horror que a la fi el seu terror és l'aliment de gent que viu tots els dies la por de no saber què menjaran demà. Contradictòria dicotomia aquest relat, si ho vols veure així.

  • camí desconegut[Ofensiu]
    franz appa | 17-11-2013

    Després de dies de sequera, em va arribar ahir la forta pluja insistent, i per obligacions precontretes també vaig haver d'emprendre un viatge amb cotxe per carreteres força isolades. La sort que no havia llegit aquest relat encara! M'hauria agafat por sens dubte: és un relat viu, ràpid i eficaç, que aboca en poques línies a un ambient tenebrós i tètric, descrit amb admirables breus pinzellades, que et condueixen per camins desconeguts cap al cor mateix de la tenebra, per rememorar el gran Conrad i les seves descripcions de l'horror que aquí s'escenifiquen, a imatge d'aquell superb relat, com un endinsament progressiu amb l'omnipresència de l'aigua i la complicitat de la foscor.
    Un plaer (en aquets cas amb calfred inclòs) retrobar-te en aquestes pàgines.

  • Sòlid[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-11-2013

    Podria ser un exemple de relat de terror d’un taller. Sòlid, progressiu, submergit en una atmosfera carregada, feixuga, una mica apocalíptica que acovardeix al lector, i un final no per previsible (tots els finals són d’alguna manera previsibles en aquests contes) menys efectiu.

  • No estava sol[Ofensiu]
    allan lee | 16-11-2013

    lligat i famolenc, però no sol...
    El relat té un crescendo ben dosificat, com ha de ser en una història de terror de les bones...el crit final- el nus a la gola- en veu de la mare amatent rebla el clau i ens mostra- a la llum descarnada d'un llamp- tota l'escena sencera, la que només haviem entrellucat a trossos...bonissim! Per rellegir.
    Jo també participo aquest primer mes, i me l'acaben de penjar, ala;-))

  • Bon profit![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2013 | Valoració: 10

    Caram, un relat ideal abans d'anar a sopar. Vigilaré el que s'amaga a la cassola, no fós cas... Vaja, que m'ha agradat molt la forma serena que va tramant l'acció. Poc a poc puja la tensió i s'acaba amb un final molt bèstia, ideal en un relat de por. Una abraçada.

    Aleix

  • De por![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 16-11-2013

    Molt bon microrelat terrorífic que m'ha captivat des del primer moment. Una història paorosa que esfereeix pel drama humà que conté. Els darrers mots m'han deixat glaçada, francament. Frèdia, l'has clavat! (En tots els sentits, hehe!)
    Una abraçada, companya!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: