Dijous

Un relat de: crohnic
Passaven pocs minuts de les tres de la matinada quan vaig sentir la clau girant dins el pany de la porta del pis. Com cada dijous, la Laura arribava a casa després d’haver sortit de festa amb les companyes de la universitat. Impacient, feia estona que l’esperava dins el llit.

El so harmoniós que desprenien les seves sabates de taló recorrent el passadís, per més rar que pugui semblar, m’escalfava d’allò més. Aquell era l’estímul que em feia falta per tal lliscar la mà per sota els llençols i començar a acariciar-me el penis. Aleshores escoltava com obria l’aixeta del lavabo, omplia un vas d’aigua i se’l bevia amb la intenció de compensar els efectes de l’alcohol que s’havia engolit al llarg de la nit. En acabat es despullava silenciosament. Primer es treia aquelles sabates de taló que tan mal li feien. Després es desempallegava d’aquella elegant camisa negra i es descordava el sostenidor. Jo, cada vegada més excitat, em delia per començar a acaronar els seus pits carnosos i assaborir aquells mugrons endurits per culpa del fred. Tot seguit, s’afluixava el cinturó i amb delicadesa s’abaixava aquells pantalons cenyits.

Descalça i només vestida amb unes minúscules calces que deixaven veure la major part de la seva escultural anatomia, la Laura s’encaminava a l’habitació. Estès al llit, em desbordava de passió al sentir les seves passes apropar-se. Després escoltava com premia l’interruptor de la llum del passadís i a les fosques, tan sols amb la claror que es filtrava per les escletxes de la persiana, entrava dins el dormitori.

El somier del llit grinyolava quan ella s’hi estirava mentre jo, extasiat pel plaer, augmentava la intensitat amb la qual m’acariciava el penis erecte. Va ser llavors quan vaig notar aquella colzada a la zona lumbar i aquelles paraules que van tallar en sec el meu imminent orgasme.
“Nen, dorms? A mi la veïna de dalt ja m’ha tornat a desvetllar, com cada dijous”, em va xiuxiuejar la meva dona amb una actitud molt poc sensual.

Comentaris

  • Et sona allò de...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 23-01-2014

    la temptació viu a dalt? En aquell cas es tractava de la Marylin Monroe, i aquí ves tu a saber quin altre bombonet corria pel pis de dalt. Una fantasia eròtica molt ben trobada fins que, malauradament, la dura realitat fa que decaiguin els ànims i el que calgui, hehe!
    M'ha agradat molt, Santi!
    Una abraçada!

  • Aiiiix les veines...[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 22-01-2014

    quins mal de caps!

    Però que divertit t'ha sortit el relat ( i ben explicat).

  • ben trobat![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-01-2014

    Qui espera desespera. Els somnis eròtics amb la qui viu al pis de dalt donen molt de joc i tu l'has portat molt be, donant la volta al mitjó amb aquesta frase conjugal tan encertada, et podries haver estalviat el "nen", però així queda més autèntic, més familiar.

    Molt encertat el relat.

    Ferran

  • allan lee | 21-01-2014

    el vaig entendre a la primera- però ja veia que quelcom se'm escapava. I avui torno, i ,oh! com un gran quadre on o no hi veus res o ho veus tot de cop, se'm desvetlla la magnífica trama!! Bonissim, te'l miris per on te'l miris: posada en escena, idea, ejecució. Per rellepar-se els bigotis!

    a

  • Aquest nen, dorms?[Ofensiu]
    Frèdia | 20-01-2014

    juntament amb el cop de colze pot destrempar qualsevol, tan bé com s'ho estava passant el protagonista d'aquesta història. Molt bo!

  • Caram amb les veïnes![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2014 | Valoració: 10

    Ostres, m'has sorprès amb aquest final que no esperava! Has dibuixat perfectament els pensaments d'un home en referència a la veïna que ens trobem a l'ascensor. La fantasia descrita amb erotisme verd, ple d'espurnes i moviments. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

162891 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!