Besllums.20: Aquest dia

Un relat de: franz appa
Aquest dia!
Que ve trencant les ones brunes
de la nit.
Aquest dia
cosit a l’olor florida de l’albada.
Aquest dia té el somriure fresc
i inexplicable d’un infant,
com una criatura neta de passat
gemega en les frontisses de llum,
com un color sorgeix de la foscor,
com un batec genera nou espai.
Aquest dia, amor, pluja, fenc,
raig, pols, cosmos, frau i coma,
ritme, xiscle, ronc, nus, brogit,
gespa, asfalt, núvol, baf i gel.
Aquest dia
s’emancipa de la quietud
de les ombres.
Aquest dia
que ens porta a la boca oberta
només vida!
Deixeu-lo ser. Banyeu-vos-hi,
infants també, deixebles
sense memòria de la mort d’ahir.
Sigueu fidels
a la càlida torrentada que duu
el nou dia.


16 d’octubre de 2013

Comentaris

  • genial[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-10-2014 | Valoració: 10

    La teva poesia no le coneixia, ara que la conec la seguire. Es genial

  • gypsy | 10-08-2014

    Impressionant franz. Transmets la bogeria de viure, la felicitat com una actitud.
    T'estimo company.

  • Quina sort tens[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-06-2014

    de saber plasmar unes idees, unes frases tan boniques i quina sort tenim nosaltres de poder-les llegir !
    Una abraçada,franz.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Atlantis | 18-11-2013

    He llegit diversos escrits teus i em sembla que mai t'he comentat , però en tots hi trobo una gran riquesa de lèxic i de imatges que m'agraden molt i em fan pensar en un escriptor de nivell.

    No es per afalagar-te, és la veritat.

    En aquest poema d'exaltació al dia que neix, m'agraden especialment per la seva musicalitat i el ritme que li dona al poema ,aquets versos:

    Aquest dia, amor, pluja, fenc,
    raig, pols, cosmos, frau i coma,
    ritme, xiscle, ronc, nus, brogit,
    gespa, asfalt, núvol, baf i gel


    Et seguiré llegint i a veure si et comento més.

    Abraçada

  • Trencat les ones negres de la nit[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 17-11-2013 | Valoració: 10

    És un poema exultant d'alegria i vitalitat, d'amor per l'existència i joiosa actitud.
    És agradable llegir poemes com aquest, que ens aporten una dosi d'entusiasme tan necessari en la vida diària.

    L'enhorabona!

  • Cosit a l'olor florida de l'albada[Ofensiu]
    allan lee | 17-11-2013

    Un esclat, un goig que se'ns desclou pas a pas, amb alegria i la cadéncia ràpida i rítmica d'un tam-tam de llum. Els teus poemes, Franz, són originals sempre. Em fas sentir, una mica, l'olor d'aquesta albada encisadora. Enrere les ombres! Els versos d'un poeta poden desmanegar-les i guanyar un lloc- potser ìnfims instants- a la regió de l'esperança. Aplaudiments, i la meva admiració

    a

  • Esclat de vida[Ofensiu]
    Carles Ferran | 16-11-2013

    Quina meravella de poema, quin raig de vida! Apassionat i net, obert, contagiós. Perfecte.

  • Amb molta passió[Ofensiu]
    Frèdia | 16-11-2013

    Estic d'acord amb el comentari precedent. És un immens cant a la vida ple de passió. Reconforta l'esperit.
    M'ha agradat molt, franz!

  • Trenc d'alba[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2013 | Valoració: 10

    Un brindis al naixement del dia, al trenc d'alba fresc. Una delícia de lectura, pausada i silenciosa. Un conjunt de sensacions i colors, un desig i un cant a la vida en majúscules. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

933 Comentaris

134908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com