El vell Jan

Un relat de: Frèdia
Quan es fa fosc, quan la nit cau i el temps no es mou, el vell Jan no dorm. Ja no té mai son. Fa temps que no sap què és la pau. Sent que li bull el cap, que el pit li fa mal, que, al cor, hi té por.
De xic, el vell Jan va ser faust, dolç, llest i molt ric. Van ser seus els camps de blat de grans com l’or i els camps de naps ben blancs i els verds de cols plens de corbs, i els bous i els jous i els pous... I seus van ser el bosc del nord, on viu l’arç alb, on creix el bruc i el boix, i el bosc del sud amb tres mil pins, i el prat del riu bell i un bé de déu de mill i un munt de flors.
Tos fos! Que trist que és el joc!
El vell Jan viu en un cau buit. Té un trist jaç brut i un gec ben prim, i el fred cru del mes de març, i el brac coix que jeu amb els ulls clucs prop de la llar de foc. Sort que té el gos! Quan té fam, el vell Jan es pren un bol de brou, o un glop de llet amb mel de bruc o un tros de pa sec amb oli i sal o set o vuit nous amb un got de vi bo o tan sols un plat de res.
Fa anys que el vell Jan és cec i els sons són el seu món: el bram del vent, el bruit del bosc, el broll de la font del broc gros, el ball dels joncs, el plor del riu, el cant del gall, el plany del llop... i el pas lent i clar amb què, a poc a poc, ve la mort.

Comentaris

  • Sons del vell Jan[Ofensiu]
    Igor Kutuzov | 30-11-2012 | Valoració: 9

    I aquesta sonoritat tant dels francs... ic/oc/ot/uc... I aquesta voluntat de tallar la narrativa amb sons secs, no és propi de poetes?

  • Osti tu![Ofensiu]
    Vladimir | 23-11-2012

    M'has impressionat! Els experiments d'aquesta mena (i a RC ja n'hi havia algun) solen acabar amb històries banals i frases forçades. En canvi el teu microrelat és rodó, té argument i tot flueix amb naturalitat, malgrat la ràfega de monosíl·labs. Felicitats! No voldria deixar-me'l perdre i, si m'ho permets, l'inclouré al meu pot de bona confitura!
    Vladimir.

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • No tinc paraules!![Ofensiu]
    Materile | 22-10-2012 | Valoració: 10

    Resulta bastant desesperant felicitar-te i trobar paraules adients per a cada relat teu. Cada relat teu em sorprèn més. Aquest guanya totes les espectatives. Repetiré una paraula: F E L I C I T A T S!!!

    Quan feia classes de llegua catalana sempre llegia als meus alumnes LA TIRALLONGA DELS MONOSÍL·LABS, de Pere IV. El català és una llengua molt rica fins i tot amb els monosíl·labs; i tu ets molt rica amb imaginació, intel·ligència, estructuració i... He d'acabar.

    Una abraçada amb un OooooooooooooH!

    Materile

  • Una meravellosa continuació[Ofensiu]
    Leela | 10-10-2012

    a un relat que fa temps que va publicar en Vallespir:
    http://relatsencatala.cat/relat/en-jan-es-mou/462943
    :-D

    Excel·lent exercici i fantàstica història !
    Enhorabona Frèdia!

  • Un relat preciós[Ofensiu]
    brins | 07-10-2012 | Valoració: 10

    Ja sabia que la nostra llengua és bellíssimai i generosa en monosíl.labs, Frèdia, però mai no havia llegit un text tan enginyós, dolç i sensible com aquest. En cap moment s'hi troba a faltar cap paraula que contingui més d'una síl.laba, tots els mots estan en el lloc que els correspon; són notes musicals d'una cançó meravellosa.

    Moltes felicitats!

    Pilar

  • Trist, bell,[Ofensiu]
    allan lee | 06-10-2012

    adolorit, màgic...qualsevol d'aquestes paraules hi escauen: totes, menys vulgar. Estimada Frèdia, fas que les paraules adoptin nous significats. llegir-te, sempre, per mi, és un gran plaer i com dir-t'ho, com una trobada, perquè ho entenc com si em parlessis baixet, directe al cor. Un petó

    a

  • Uaauuu![Ofensiu]
    Escandalós | 29-09-2012 | Valoració: 10

    Un relat tendre, alegre, trist, amarg, tot alhora. I un llenguatge increïble: ric, sensorial, evocador, ... Uaaauu, una passada! Més que un relat, una petita joia, un regal encantat. Mil gràcies!

  • Molt bé![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-09-2012

    Això que has fet, Mercè, aquesta història del vell Jan trobo que ha resultat un encert. En primer lloc perquè has lluït de llengua. Aquesta llengua nostra que permet, a apart d'infinitat d'expressions, i d'altres modalitats lingüístiques, utilitzar centenars -que els tenim- de mots monosíl·labs, i fer un exercici que sembla apropar-se a un joc, sense ser-ho del tot. Diria que és un exercici de ressonàncies magnètiques. Sí, vull dir que es treballa amb uns mots determinants, creant un contingunt sòlid, una història de manera que el lector percep mentre llegeix una musicalitat que l'atrau poderosament. A mi, amb el teu text, m'ha passat.
    La meva enhorabona per la idea de presentar aquest vessant tan interessant de la nostra llengua. Rica en tot, rica, com ens acabes de demostrar abastament, en monosíl·labs.
    Una abraçada, Frèdia!
    Mercè

  • quina síntesi[Ofensiu]
    Lavínia | 25-09-2012

    No exempta de bellesa, per explicar la solitud i la mort. M'ha agradat molt, Mercè.

  • felicitats mercè...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-09-2012 | Valoració: 10

    pel relat, una gran feina en el seu conjunt i evidentment pel teu sant

    abraçades
    joan

  • Ostres , Frèdia ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-09-2012

    Quin relat ! Genial de fons i forma ! Em trec el barret !
    No sabia que et deies Mercè. Una mica tard però et desitjo molta , molta felicitat avui i sempre.
    Una carinyosa abraçada.

  • Molt ric, molt ple de tot[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-09-2012 | Valoració: 10

    Felicitats Fredia peraquest exercici tan ric i tan ple de tots aquells sons monosil·làbics, tan catalans i tan sonors. Però és que amés, la bellesa de com està escrit és talment com una poesia en prosa o prosa poètica. Sigui com sigui, aquest relat és una meravella, una gran història i una bonica forma d'escriure tan bé. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Coi!...[Ofensiu]
    Carles Ferran | 24-09-2012

    Impressionant. Un relat que defineix una gran escriptora. No afegiré res al comentari de l’Home Fosc.
    Felicitats! (Pel relat i l’onomàstica).

  • Genial[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-09-2012

    Genial la feina monosil·làbica que has emprès. En poques llengües - xinès a banda- es pot confegir un relat amb sons com els que tu has emprat, i que a més a mes tinguin un sentit de relat, una història lògica i contundent sense fissures, com aquest conte curt que abasta tota una vida.

    Bon exercici Frèdia!!*!!


    I felicitats!!*!! ja posats, i que avui és el teu dia.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: