Sortir de l'armari

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
No havia estat bona idea allò de confessar-ho obertament. Família i amics, malgrat que en un principi fou costós, finalment acceptaren la nova faceta que els presentava. Tanmateix, des d’aquell moment, va notar que quelcom havia canviat i que mai no el tornarien a tractar com abans. L’altra gent, en canvi, ja d’entrada intentava mantenir-li les distàncies, talment com si tingués una malaltia infecciosa. I els no tenien cap més remei que estar a prop seu (com era el cas dels companys de classe, professors o el mateix barber, per exemple), mai no li dirigien la paraula i sempre el miraven amb una hostilitat i un temor molt mal dissimulats.

Era realment desesperant. Certament, s’ho hauria d’haver rumiat dos cops abans d’haver confessat que era un telèpata.

Comentaris

  • De professió, telèpata[Ofensiu]
    rautortor | 26-04-2016


    Aquesta vegada vam coincidir en la tria del personatge, un telèpata professional. Amb una petita diferència, però. El teu va cometre l’inexplicable error de sortir de l’armari –una imatge molt encertada per distreure el lector i sorprendre’l al final. En canvi, el meu se’n va guardar prou bé de dir res. Però, no tan sols pel fet de ser telèpata sinó per les imprevisibles conseqüències per la seva condició d’hermafrodita.
    Vull destacar la manera com has conduït la narració. A partir del títol ens has portat magistralment per tot un seguit d’equívocs i dobles sentits que ens han dut a conclusions precipitades que no feien preveure el final que ens has regalat. Bona feina, xicot!

    Quant al meu hermafrodita, tal com explico al text introductori, he intentat de recuperar la figura del fill d’Hermes i Afrodita, personatge mitològic que, atesa la seva doble faceta sexual, provocava l’interès i l’admiració de déus i homes que el consideraven un coneixedor perfecte de les dues identitats sexuals i dels suposats secrets que aquest fet suposa.

    Fins una altra.

  • La sorpresa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-03-2016 | Valoració: 10

    Un relat on la sorpresa final ho és tot. M'ha encantat i m'ha sorprès la brevetat. M'hagués agradat un pèl més llarg. La sorpresa, la ironia, el somriure del lector, la credibilitat i la imaginació. Una abraçada, Edgar.

    Aleix

  • Gràcies Edgar![Ofensiu]
    Sergi Berlanga | 04-03-2016

    Gràcies Edgar,

    el meu professor ha valorat bastant positivament la meva interpretació, i tot gràcies a les teves indicacions!

    Salutacions,
    Sergi.

  • molt bo[Ofensiu]
    Karin | 02-03-2016 | Valoració: 10

    Caram,un bon relat.Et llegirè

  • ben cert[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 27-02-2016

    ser el diferent de la colla té aquestes coses. Has dut molt bé el relat, tot i estar clar per on podries acabar, ho amagues molt bé, fins el punt de no saber si realment estaves escrivint sobre el tema tractat o si t'havies confós de mes. Fora d'aquest concurs, el seu impacte ha de ser més sobtat, així que si no surt triat aquest mes com finalista, no el llencis, el seu efectisme fora del concurs està assegurat.

    Bona feina Edgar!

    Ferran

  • Gràcies pel comentari![Ofensiu]

    És curiós això que em demanes, però si t'haig d'elegir una opció seria més aviat el punt de vista d'un narrador omniscient que se sent compassiu pel que li passa al protagonista, els meus narradors no acostumen a ser neutres. Malgrat tot, tingues en compte que sempre dono un deix irònic als relats, però això té més a veure amb la lectura que se li fa. T'agraeixo que hagis elegit el meu!
    Una abraçada,
    Edgar

  • Petit dubte[Ofensiu]
    Sergi Berlanga | 26-02-2016 | Valoració: 9

    Hola :)

    Estudio locució i sempre m'agrada buscar textos a l'atzar per practicar. I el teu m'ha sorprès en particular perquè, tot i que, per descomptat, l'entenc, no l'he sabut interpretar. Podries explicar-me, tu que l'has escrit, amb quina actitud consideres que hauria de llegir-lo? Sent compassiu amb el protagonista tot el text? Com si li expliqués a algú altre? Com si reflexionés jo?
    Gràcies, Edgar.

    Sergi.

  • Jo tampoc[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-02-2016

    Jo tampoc m'hi acostaria si ho sabés d'algú. Penso que has donat en el clau, Edgar! Aquesta capacitat, si es té, cal mantenir-la en secret.

  • Curt...[Ofensiu]

    Curt, senzill, molt senzill però sorprenent. Com sorprès em tens amb la majoria dels teus relats.
    Endavant, Edgar, endavant!
    —Joan—

  • SORPRENENT![Ofensiu]

    Sorprenent i molt ben escrit! M'agrada molt, Edgar! Enhorabona!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2016 | Valoració: 10

    Que divertit, això de sortir del armari semblava altre cosa. Un bonic relat noi
    Montse

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

36 Relats

317 Comentaris

31450 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97