Autoestop [2]: Des de la cruïlla

Un relat de: rautortor
Al final de l’horitzó la carretera descendia cap una fondalada. Just al punt d’inflexió del terreny es trobava la cruïlla on em va deixar l’home de la camioneta. Vaig donar-li les gràcies i em va contestar amb un gruny inexpressiu. Des d’allí es veien els edificis de la granja. La casa, el graner, les quadres, el molí de vent. Més enllà, s’albirava una benzinera i, en la mitjana llunyania, la torre d’una església que treia el cap sobre els panissars.
Caminaria fins a la gasolinera, vaig pensar, confiant que allà hi hauria més possibilitats de trobar un transport que em portés fins a contrades més conegudes.
Es veia molt poca gent pels camins i, a sobre, ningú no es molestava en mirar-me si em creuava amb ells. Per això, vaig optar per no preguntar, tot i el meu desconcert respecte a aquella gent i al lloc on em trobava. Pel que semblava, els forasters no els fèiem gràcia, cap, ni una.
Mentre caminava es va sentir el xiulet d’un tren. Sense pensar-m’ho i a cop calent, vaig decidir d’agafar-lo, d’assaltar-lo, millor dit, a l’estil dels rodamóns que havia vist a les pel·lícules.
Em vaig posar a córrer. El comboi estava allà, aturat a l’estació. Era un mercaderies. Excel·lent! A més, tot just a la sortida s’iniciava un lleu ascens de les vies. Per tant, seria relativament fàcil accedir a algun dels vagons.
Dit i fet. La vella locomotora a gasoli hi va ajudar mentre esbufegava costa amunt. Tot d’una, vaig saltar a l’escaleta d’un vagó de fusta i en un tres i no res era a dalt. Vaig respirar profundament, entusiasmat amb la nova aventura, malgrat la migradesa dels meus diners i de la targeta a punt de fer figa. Maleïda festa! Per un moment, vaig pensar en els de casa. I immediatament m’ho vaig treure del cap. Com que sempre tornava, ja s’hi havien acostumat.
Un cop dins i a pesar de la foscor, de seguida em vaig adonar que no estava sol. Vaig encendre la llanterna... Allí, asseguts a terra i mirant-me fixament hi devia haver, pel cap baix, una dotzena de persones més.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Descriptiu[Ofensiu]
    Fremen | 19-01-2017

    donaria per força més. Qui és aquest tarambana? què hi feia on és que fos...

  • Literatura americana[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-01-2017 | Valoració: 10

    Mira, des de la primera línia del relat he visualitzat el far west. I m'has fet pensar en escriptors d'aquest país. M'ha encantat la serenitat de la descripció i m'ha inquietat la presència de la dotzena de viatjants a les fosques. Què està passant? Continuarà... Una forta abraçada, Raül, felicitats per la tria i una forta abraçada.

    Aleix

  • M’ha agradat molt...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 05-01-2017 | Valoració: 10

    ...com situes al personatge en el espai, la definició de la cruïlla, el cotxe que sembla venir d’un episodi anterior...

    Felicitats per la teva selecció.

    Olga

  • Inquietant[Ofensiu]

    Un relat que et deixa amb l'ai al cor. Per què hi ha aquestes persones al vagó? I què hi fa aquest noi perdut, tan lluny de casa? Un relat que et planteja moltes preguntes, que crec que és una forma excel·lent d'encara un microrelat i deixar al lector rumiant.
    Edgar

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-12-2016 | Valoració: 10

    A vegades el destí béns fa aquestes coses

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

160 Relats

541 Comentaris

94601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.