L'ESTACIÓ

Un relat de: E. VILADOMS
Avui, per anar a Megaciutat m'ha vingut de gust agafar el tren. En els meus temps d'universitària, les escales de l'estació del centre, sempre corrents, que les havia baixat vegades! Amb el bitllet de cartó a la mà, saltava dins el vagó just abans que en tanquessin les portes. Vila Gran estació, Sant Quintí, Bellesguard, nens rossos uniformats pujant o baixant a Sant Julià, Sant Climent, Vallflorida, La Boscosa... El nas enganxat a la finestra fins que iniciàvem el trajecte subterrani, aleshores em fixava en els altres viatgers, asseguts als bancs de fusta o dignament drets malgrat el sotragueig.
Ara, l'interior del tren és més ampli, lluminós i asèptic, però el recorregut i les estacions amb els seus rètols romboïdals han canviat ben poc. Per això, m'ha sorprès llegir: Neourbs. Estava al cas dels baixadors del Centre Científic i Tecnològic i del de l'Hospital, però desconeixia que hi hagués un nou municipi a la comarca. A la tornada, la curiositat m'ha empès a trepitjar-ne l'andana, cap més passatger m'ha acompanyat en el descens.
"Neourbs promoció immobiliària. Conjunt de cent quaranta habitatges totalment exteriors i amb àmplies terrasses. Piscina comunitària. A cinc minuts de l'estació."- llegeixo al panell publicitari. El monitor que hauria d'anunciar les properes anades i vingudes del tren deu estar espatllat, hi parpellegen una colla de puntets formant zeros. Recorro alguns metres per un terra una mica polsós, però net de burilles, xiclets i clofolles vàries habituals en aquests llocs. La porta automàtica que dóna a la sala d'espera s'obre en notar la meva presència, tanmateix no faig ni un pas. Com si es tractés d'un decorat teatral, la façana de l'estació es recolza en un parell de suports d'obra. Petrificada al llindar contemplo el buit de l'altra banda.
Estic ben sola. L'un rere l'altre, els trens van passant en ambdues direccions sense aturar-se. Malgrat tot, encara conservo l'esperança de poder tornar a casa abans no es faci fosc.

Comentaris

  • Tan fantàstic...[Ofensiu]
    Ivan Bonache | 22-12-2016

    i tan real alhora. M'ha fet pensar en les infraestructures faraòniques i inútils de cert país veí.

    Felicitats pel relat!

    Ivan

  • Caramba[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-12-2016

    això dóna per a més suc!

    però ja està bé, com ens deixes amb l'angunia de si serà una nova "la cabina" però en tema trens i estacions!!??

    Bona ambientació i amb la justa dosi de neguit, que ben mirat, ala prota li pinten bastos. Si no vaig errat.

    Bona feina i moltes felicitats pel Vent del Port!

    Ferran

  • Ho acabo de comprovar[Ofensiu]

    Ho acabo de comprovar. No tens cap més relat publicat… o sigui que haurem d’esperar el mes que ve, per poder saber si has pogut sortir d’aquesta estació tant angoixant.
    —Joan—

  • Ai, els trens![Ofensiu]
    Materile | 22-12-2016 | Valoració: 10

    Quantes coses podríem explicar dels trens: passats i presents i potser... com ja fas, inquietar-nos una mica amb la visó que ens aboques.

    Un relat original !!

    Materile

  • Via morta[Ofensiu]

    Podria molt ben ser, trobar-nos qualsevol dia en aquests espais erms, on Déu va perdre l'espardenya i on algun il.luminat hi aboca els diners de la fam.

    Ben pensat i escrit, Enriqueta. Moltes felicitats!!


  • Avui i ahir[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-12-2016 | Valoració: 10

    Vagons de fusta, vagons asèptics, rètols i estacions magnífiques. total, un paquet molt ben embolicat, amb el llacet del desenllaç final. Enriqueta, que passis un molt bon Nadal i rep una forrta abraçada!

    Aleix

  • Com sempre[Ofensiu]
    Edgar | 20-12-2016

    Aquest ambient que crees és molt remarcable i el desenllaç sorprenent.

  • Porta oberta[Ofensiu]
    Vicent Terol | 20-12-2016 | Valoració: 10

    Sembla que, al nostre present real, hi ha més d'una urbanització fantasma... M'agrada l'ambientació subtil de ciència ficció, la porta que ens obris amb el desenllaç, eixa desolació quasi com a amenaça... Tot això, amb bona prosa.

    Molt bé!

  • Quin mal rotllo! [Ofensiu]
    Carme_ | 20-12-2016

    Ens arriba el neguit de la protagonista amb els petits detalls descrits: el terra, les llumetes, els trens que passen,... De fet, jo estic més neguitosa que ella!

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-12-2016 | Valoració: 10

    Un final gens esperat

  • M'agrada[Ofensiu]
    Fremen | 20-12-2016

    Anava a dir inquietant, però veig que ja t'ho han dit. No m'agradaria trobar-mi en aquesta estació!

  • Empatia[Ofensiu]
    magda | 20-12-2016

    i llenguatge cuidat. El resultat és un conte original i sensible que continua després de la lectura, fent-nos pensar en temps, futurs, solituds i moltes altres coses. L'enhorabona.

  • Inquietant[Ofensiu]
    Guiomar | 20-12-2016

    Ets la millor! Els noms de les estacions que identifiquem els qui hi hem passat, les sensacions de buidor i solitud genials! Segur que vas tornar a casa i hem pogut gaudir de la teva escriptura!

  • Quina por[Ofensiu]

    El final del relat et deixa una mica inquietat, potser perquè t'identifiques amb aquesta pobre dona i les llargues esperes a l'andana. Un relat molt ben trobat. L'enhorabona.
    Edgar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

36 Relats

420 Comentaris

28314 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)