L'examen

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
S’ajusta el seient, prepara els retrovisors a consciència i, tot seguit, es corda el cinturó. A la seua dreta, el professor li apaivaga els nervis amb el seu somrís plàcid. Tanmateix, tot plegat passa a segon pla tan bon punt es creua amb la mirada inquisidora de l’examinador. Amb una veu profunda que sembla provenir d’ultratomba li ordena que arrenqui el vehicle. L’alumne assenteix d’esma. Les cames li vibren talment com una rentadora en mode «centrifugar». No sap com, aconsegueix ficar la primera marxa.

El recorregut de l’examen no és gaire complicat. L’examinador el porta per grans avingudes de curs fluid i sense trams conflictius. Ja no està neguitós i sent que domina el cotxe amb la mateixa soltesa que a les pràctiques. Sembla que tot va bé i que podrà aprovar sense gaires problemes. Fins que passa l’inesperat.

Una esplendor en el cel. Un llamp a pocs metres. Una fumerada instantània. Aconsegueix frenar a temps, sense l’assistència del professor. El desconcert s’ensenyoreix de l’indret. La resta dels vehicles també s’han aturat i resten expectants. L’examinador, malgrat la confusió, anota alguna cosa al seu quadern. Finalment, el fum s’escampa i poden veure l’objecte que ha causat aquell desori: tot i estar mig socarrimat i enterrat en l’asfalt, es pot distingir a la perfecció la silueta d’un coet colossal. Els serveis d’emergència, la policia i els bombers arribarien poc temps després. Es veu que hi havia hagut un error de càlcul en l’enlairament del coet. Els tripulants de la nau no van sobreviure a l’accident.

Quan se supera la commoció general, l’alumne es recorda de l’examen.

—Com ha anat? —pregunta amb timidesa.
—Oh, l’examen? —respon l’examinador—. Ho has fet prou bé. He vist que saps conduir i fins i tot has pogut frenar a temps quan ha passat tot plegat. Però... t’has oblidat de posar les llums d’emergència. Em sap greu, però no et puc aprovar.

En el cop de puny que l’alumne li propinaria aleshores, sí que no hi hauria cap error de càlcul.

Comentaris

  • Ben fet...[Ofensiu]
    Naiade | 06-12-2016 | Valoració: 10

    Ja es mereix el cop de puny ja. M'ha agradat aquest relat, que com tots els teus deixa anar una gran imaginació i per descomptat molt ben escrit

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Materile | 24-11-2016 | Valoració: 10

    Un relat que primer m'ha fet quan em vaig treure el carnet de conduir. També em va tocar un examinador molt estúpid.
    Una primera part molt descriptiva. La segona part ha estat molt sorprenent.
    M'ha agradat, i m'ha agradat aquesta nota de ciència-ficció, o ficció només.

    Materile

  • L'imprevist[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-11-2016 | Valoració: 10

    Xe, quin examinador més exigent! :)

    Un relat d'agradable lectura, ben treballat i amb sorpresa inesperada. Trobe que l'element de ciència ficció funciona dins una història que, d'entrada, sembla tenir lloc en el present que coneixem.

  • Un relat amè i entretingut.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-11-2016

    Jo posaria un 10 al alumne i un 0 al examinador..
    Genial la darrera frase.
    Una abraçada, Edgar.

  • Mal llamp![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Ostres, no m'esperava els dos finals que he vist, el coet i el cop de puny! I m'ha agradat el contrast de la primera part, més relaxada malgrat els nervis de l'examinat, i la segona, més activa davant els fets sorprenents. Espero que hi hagi més sort a la segona! Una abraçada, Edgar.

    Aleix

  • Sorpresa i gràcia[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Hola Edgar. És la primera vegada que entre a comentar-te, però des de que estic a relats et vaig seguint i de vegades em sorprens amb coses ben originals, com aquella sèrie on abordares assumptes mitològics: m'encanta, també per la meua formació; vaig fer Història de l'art.
    El teu relat m'ha semblat àgil i divertit, encara que l'hauria preferit més fantàstic. Tot i així m'ha agradat molt, però em feia respecte entrar per dir-ho.

    Al meu relat no li veig moltes possibilitats, però l'he penjat i el deixe com una reflexió personal sobre el que ja tenim. Vull reivindicar humanitat, tot i la angoixa que transmet el relat. Gràcies per entrar a comentar-me.

    Et desitge sort i endavant, que m'agrada molt com escrius. Jo estic aprenent amb vosaltres.

  • Com li dones la volta![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2016

    Una situació, gairebé costumista: l'examen per treure's el carnet de conduir, i tu li dones la volta com un mitjó.
    Ens retrobem de nou per RC, que tinguem un bon curs!

  • Em desconcerta...[Ofensiu]

    Em desconcerta el teu final. Crec que en una ocasió et vaig dir que els relats de ciencia-ficció no m’atreuen gaire, però que pel culpa teva potser m’hi aficionaria... Bé, deixem-ho córrer! En aquesta ocasió el que em desconcerta més, és el paràgraf final que només és de ficció. Hi ha alguna cosa que se m’escapa?
    —Joan—

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-11-2016 | Valoració: 10

    M' agrada, esvun relat que impressiona

  • Estrany!![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 08-11-2016

    sempre hi poses alguna cosa fora del comú, i aquí surt un coet que cau de ves a saber on. Haha!!!, quan vegis el meu! et recordaràs d'altres dies més agosarats. El relat està bé, però esperava alguna cosa més fantàstica, més en la línia mítica que ens tens acostumats.
    No defalleixis!! que tot just engeguem el curs!!

    Tindràs noticies meves ;-) :D

    Ferran


    (modus simpàtic gracioset)

    (Riuràs!!!)

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

35 Relats

310 Comentaris

29012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97