Primers indicis de millora en la comunicació humana

escrivint, Edgar, i a més molt guapo. Petons

a

Un relat que necesita el títol. Van lligats i l'un sense l'altre, semblen coixos. I és curiós que el títol és més llarg que el text. I a més, tens tota la raó del món: cal mirar la televisió? Una abraçada.

Aleix

T'has superat en concisió aquest mes, Edgar!
Un relat amb un títol sense el qual no es podria entendre el que té de crítica social, penso.
De totes maneres, com algú altre ja ha dit, en aquests moments hauríem d'aplicar-ho a la resta de mitjans que utilitzem, començant pels mòbils intel·ligents (que no eren el tema d'aquest mes).
Un plaer això d'anar-nos llegint i trobant en aquest espai virtual (també té coses bones això de la virtualitat) i constatant com evoluciona la nostra forma de narrar. Perquè, encara que gairebé ens portem uns quaranta anys Edgar, ens vam posar a escriure, si fa no fa, al mateix temps.
Bon estiu!

Algú algun dia en què estàvem parlant sobre la lectura de diferents diaris d’una mateixa jornada informativa i de les seves repercussions pernicioses per la ment, em va comentar, ras i curt, no llegeixis diaris. És difícil de fer-li cas, sobretot si tens una ment curiosa, però, així i tot, no deixava de tenir raó. Com els protagonistes del teu minúscul relat ple de sentit comú.
Respecte al teu escrit –t’has superat amb rècord de concisió–, em quedo amb el temps verbal que has emprat, apagaren, és a dir, foren capaços de fer-ho, la qual cosa no es pot dir de la immensa majoria de telespectadors.
Imagino que coneixes la frase atribuïda a l’inefable Groucho Marx. Trobo la televisió molt educativa. Cada cop que algú l’encén, me’n vaig a la biblioteca i llegeixo un llibre.
Això no obstant, les teves tres paraules crec que van més enllà de criticar la rutina de veure la televisió, ja que ens dones la possibilitat de prescindir, per la raó que cadascú vulgui, d’un mitjà de comunicació massa adotzenat i, sovint, políticament incorrecte. Com els

..., real. Subscric les paraules de Vicent Terol.


d.

Microrelat de tres paraules, amb títol de huit. Molt original i sorprenent. Ara ens falta apagar mòbils, tauletes... ;)

m'ha agradat, però.

Justament aquesta setmana parlava al blog de relats ultrabreus i ara veig aquest teu de tres paraules. No sé si explica tot el que se suposa que ha d'explicar un relat però sí que et diré que m'ha arrencat un somriure.