Otero de Sanabria, ciudad de vacaciones

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Ves que no sigui premonitori. Per un cas no penso anar al país veí...

Bé, tan de bo fos el tren de la bruixa! Aquest és un tren espantós, que va on no hauria d'anar-hi mai. Però és d'aquells relats que t'enganxen i et sorprenen a mesura que els vas llegint. Moltes felicitats per la tria i rep una forta abraçada.

Aleix

...que de ben segur deixaré passar, però m’agrada que de tant en tant algú em recordi que agafar-lo seria una fatalitat.

Felicitats per la teva selecció.

Olga

reconèixer que em sembla magníficament paorós.
Ciudad de vacaciones, digame? serà una frase recordada per al.ludir al cutrerío més civilitzat, amb piscines obscenes entre arcades i nens atiforrant-se de gelats en comptes de nedar o còrrer una mica.
I esperem que no passi d'aquí ( del cutrerio; perquè el que ens avances sembla pitjor que cutre, que ja és molt dir )

...no hauries de deixar que les bases d'un concurs fessin malbé un bon relat. Vull dir que hauria de tenir prioritat el relat, el que vols transmetre i el seu efecte en el lector que no pas la possibilitat de guanyar un concurs.
Perdona si em fico on no em demanen. A mi m'ha agradat molt però és veritat que és molta substància per tan poques línies. Però ara també hi ha relats d'una sola frase, així que...
Ja me'n recordo de la peli que dius ufffff. Allà anaven "voluntàriament" a morir.

He de dir que aquest relat era la meva segona opció per al concurs. La primera era d'un rodamón que tornava a casa però no em va agradar com havia quedat.

I aquest, és cert el que diu el Jaume, que potser no llisca tant. Vaig estar fent mans i mànigues per encabir-lo en els límits d'extensió del concurs i potser en algun lloc vaig treure una frase o una paraula que ho lubricava millor. Segurament cadascun dels tres actes (presentació de l'escenari, a l'estació, el viatge en si i l'arribada) mereixien més atenció. Fins i tot em sembla que el passatger del darrere reclama més protagonisme.

Però el que més em feia dubtar és si el relat era massa tètric o podia ferir sensibilitats. A mi mateix no m'agraden gaire les pelis o llibres que parlen de l'Holocaust. Val a dir que la inspiració principal d'aquest relat és Soylent Green.

M'ha recordat a l'Stephen King, que de vegades escriu relats curtets que van sobre fets quotidians que es poden torçar fins a finals plausibles que fan esborronar. El que fa més por es que podrien arribar a ser veritat. De fet, el teu relat, ja va ser veritat fa molts anys, és això el que més fa esgarrifar, saber que l'ésser humà és capaç de fer això...

Per molta distòpia que figuri ser, i per molt que ens recordi altres temps més foscos, fa esgarrifar que una cosa similar pugui passar. N'hi ha una peli argentina crec, que plantejava un fet similar, on els avis van de vacances a un lloc del que no tornen mai més. No recordo el títol, és dels vuitanta crec.
Però l'efecte denúncia és prou potent com per ser vàlid per ell mateix, el relat, malgrat he tingut la sensació de què encara li faltava un vull (en la lectura no m'ha lliscat com en altres relats teus, nosé) o un parell de revisions més per fer-lo encara més rodó. Malgrat tot, un gran relat, com ja ens anem acostumant.

felicitats per la tria i sort!

Ferran

La fina ironia i la crítica social s'entrecreuen amb una ciència-ficció distòpica. I ho aconsegueixes amb els menys de 2.000 caràcters que es recereixen. Magnífic relat, et desitjo molta sort!
Edgar

Caram, li has trobat una utilitat ben sinistra a aquesta xarxa d'AVEs que no se sap molt bé per a què serveix.
Veig que tampoc confies gaire en el sistema de pensions...

Negríssima distòpia amb reminiscències nazionalsocialiestes, que guanya una mica de simpatia gràcies al seu estil Paco Martínez Soria.

No sé què tindran els trens que ens provoquen aquest mal rotllo. El meu relat frustrat d'aquest mes anava en una direcció semblant... però ha descarrilat abans d'arribar a destinació. Doblement negre.

Caram quin final