Otero de Sanabria, ciudad de vacaciones

Un relat de: qwark
La Jennifer i el Fernando passen pel control d’equipatges d’Atocha i s’apropen a l’espectacular locomotora d’AVE que els ha de dur de viatge amb l’Imserso. Arrosseguen les maletes mentre contemplen meravellats aquell prodigiós enginy de principis de segle. Són una parella de classe mitjana i fins a avui no s’havien pogut permetre el luxe de viatjar en AVE però fa dues setmanes que ell s’ha jubilat i ara poden pagar la tarifa reduïda. El Fernando no pot resistir la temptació de tocar la màquina amb la punta dels dits.
–És maca, oi? –diu la Jennifer.
–Ja no corren tant com abans però encara poden arribar a 228 km/h en alguns trams –contesta ell–. I pensar que quan van fer tota la xarxa van dir que eren trens inútils i cars que anirien buits i farien perillar les pensions...
–Uns exagerats. No ha passat res d’això –diu la Jennifer.
Certament, el tren va ple a vessar. Centenars de jubilats amb destí a Otero de Sanabria, població símbol dels beneficis de l’AVE. Dels 29 habitants del 2016 ha passat a més de 30.000 gràcies a l’impuls econòmic de l’estació.
El Fernando es passa el trajecte mirant per la finestra, observant el paisatge verd esquitxat de roselles dels camps de cereal castellans. La Jennifer li agafa la mà i somriu.
El tren perd velocitat, hi ha rebombori als vagons. Per la finestra es veu Otero de Sanabria. Algun jubilat comenta que no s’assembla a les fotos. Hi ha un gran mur de formigó coronat amb filferro espinós que envolta tot el complex i soldats armats amb fusells automàtics.
–És pels terroristes– diu el passatger que seu rere el Fernando.
Un gran cartell a l’entrada del complex proclama “LES VACANCES US FARAN LLIURES”. El tren travessa fileres de barracons de fusta d’estil militar. El Fernando veu al fons una columna de fum negre que s’enlaira, espès, cap al cel. Nota la mà de la Jennifer estrenyent-li la seva tan fort que li fa mal.
–Mira! –diu el passatger del seient de darrere– Hi ha un taller per aprendre a fer sabons naturals.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Fremen | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Ves que no sigui premonitori. Per un cas no penso anar al país veí...

  • El tren de la bruixa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-01-2017 | Valoració: 10

    Bé, tan de bo fos el tren de la bruixa! Aquest és un tren espantós, que va on no hauria d'anar-hi mai. Però és d'aquells relats que t'enganxen i et sorprenen a mesura que els vas llegint. Moltes felicitats per la tria i rep una forta abraçada.

    Aleix

  • Aquest és un tren...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 05-01-2017 | Valoració: 10

    ...que de ben segur deixaré passar, però m’agrada que de tant en tant algú em recordi que agafar-lo seria una fatalitat.

    Felicitats per la teva selecció.

    Olga

  • He de[Ofensiu]
    allan lee | 05-01-2017

    reconèixer que em sembla magníficament paorós.
    Ciudad de vacaciones, digame? serà una frase recordada per al.ludir al cutrerío més civilitzat, amb piscines obscenes entre arcades i nens atiforrant-se de gelats en comptes de nedar o còrrer una mica.
    I esperem que no passi d'aquí ( del cutrerio; perquè el que ens avances sembla pitjor que cutre, que ja és molt dir )

  • Potser...[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-01-2017

    ...no hauries de deixar que les bases d'un concurs fessin malbé un bon relat. Vull dir que hauria de tenir prioritat el relat, el que vols transmetre i el seu efecte en el lector que no pas la possibilitat de guanyar un concurs.
    Perdona si em fico on no em demanen. A mi m'ha agradat molt però és veritat que és molta substància per tan poques línies. Però ara també hi ha relats d'una sola frase, així que...
    Ja me'n recordo de la peli que dius ufffff. Allà anaven "voluntàriament" a morir.

  • Gràcies pels comentaris![Ofensiu]
    qwark | 05-01-2017

    He de dir que aquest relat era la meva segona opció per al concurs. La primera era d'un rodamón que tornava a casa però no em va agradar com havia quedat.

    I aquest, és cert el que diu el Jaume, que potser no llisca tant. Vaig estar fent mans i mànigues per encabir-lo en els límits d'extensió del concurs i potser en algun lloc vaig treure una frase o una paraula que ho lubricava millor. Segurament cadascun dels tres actes (presentació de l'escenari, a l'estació, el viatge en si i l'arribada) mereixien més atenció. Fins i tot em sembla que el passatger del darrere reclama més protagonisme.

    Però el que més em feia dubtar és si el relat era massa tètric o podia ferir sensibilitats. A mi mateix no m'agraden gaire les pelis o llibres que parlen de l'Holocaust. Val a dir que la inspiració principal d'aquest relat és Soylent Green.

  • Mooolt negre[Ofensiu]
    Montseblanc | 05-01-2017

    M'ha recordat a l'Stephen King, que de vegades escriu relats curtets que van sobre fets quotidians que es poden torçar fins a finals plausibles que fan esborronar. El que fa més por es que podrien arribar a ser veritat. De fet, el teu relat, ja va ser veritat fa molts anys, és això el que més fa esgarrifar, saber que l'ésser humà és capaç de fer això...

  • Distòpic?[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 04-01-2017

    Per molta distòpia que figuri ser, i per molt que ens recordi altres temps més foscos, fa esgarrifar que una cosa similar pugui passar. N'hi ha una peli argentina crec, que plantejava un fet similar, on els avis van de vacances a un lloc del que no tornen mai més. No recordo el títol, és dels vuitanta crec.
    Però l'efecte denúncia és prou potent com per ser vàlid per ell mateix, el relat, malgrat he tingut la sensació de què encara li faltava un vull (en la lectura no m'ha lliscat com en altres relats teus, nosé) o un parell de revisions més per fer-lo encara més rodó. Malgrat tot, un gran relat, com ja ens anem acostumant.

    felicitats per la tria i sort!

    Ferran

  • Magnífic[Ofensiu]

    La fina ironia i la crítica social s'entrecreuen amb una ciència-ficció distòpica. I ho aconsegueixes amb els menys de 2.000 caràcters que es recereixen. Magnífic relat, et desitjo molta sort!
    Edgar

  • Paco Martínez Soria meets Heinrich Himmler[Ofensiu]
    David d'Argent | 21-12-2016

    Caram, li has trobat una utilitat ben sinistra a aquesta xarxa d'AVEs que no se sap molt bé per a què serveix.
    Veig que tampoc confies gaire en el sistema de pensions...

    Negríssima distòpia amb reminiscències nazionalsocialiestes, que guanya una mica de simpatia gràcies al seu estil Paco Martínez Soria.

    No sé què tindran els trens que ens provoquen aquest mal rotllo. El meu relat frustrat d'aquest mes anava en una direcció semblant... però ha descarrilat abans d'arribar a destinació. Doblement negre.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-12-2016 | Valoració: 10

    Caram quin final

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

54 Relats

392 Comentaris

66681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.

Entre altres, per publicar aquest llibre:

¿Quant valen els teus somnis?"


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es

O aquí:
http://www.facebook.com/smonteagudo

I ara també faig blocs:
Grans preguntes que no em deixen dormir : Un blog dedicat a la curiositat humana. Si sou humans curiosos, us animo a participar.
Àtoms i lletres : Un blog on explico experiències que van sorgint mentre escric.

I participo a la Lliga de MicroRelataires Catalans