Balandrau

Un relat de: Aleix de Ferrater
Deixem el cotxe a la pista de Tregurà, prop de la Coma de Granollers. Som a finals d’octubre, però la jornada es presenta força bé, fresqueta, clara, diàfana. Quatre passes per distendre les cames i entrar en calor. Preparatius a la motxilla, repassem que no ens deixem res, quatre avellanes coll avall, un, dos, tres, amunt que fa pujada! I dic tres perquè som tres els que remuntarem el Balandrau.
Seran dues hores i escaig, diu l’Esteve, guia savi, ferreny com l’os que acabem de trobar, potser d’isard. Anem fent ziga-zaga, guanyant alçària amb comoditat. Jo vaig al darrere, ell encapçala el trio i la Neus al mig em detalla les diverses tonalitats del verd, cada cop més marronós. Mira enrere, comprova que anem bé, hi anem i ens detalla els cims que tenim a l’esquena, el Cerverís, el Puig Estela i el Taga al fons.
Ja som a l’antiga mina de la Coma de Granollers, amb restes de barraques, que s’explotaven fa cent anys únicament de maig a setembre. Som a 2.300 metres, a mig camí de l’ascensió. Breu aturada per fer un glop, endrapar quatre avellanes més i una agraïda patata d’Olot. S’albira un coll, el pic del Gra de Fajol, el Pastuira i més amunt, a mà esquerre el cim. Tota la informació se’m va escolant cervell amunt, clarificant el meu entorn.
La collada, darrera pujada, darrer esforç i petgem el cim del Balandrau, a 2.590 metres d’alçada! Deixo anar l’arnès de la motxilla de la Neus, abraçades, més abraçades, petons a les galtes gelades, l’anorac, els guants i el cercle dels cims i les crestes més impressionants. Del Costabona a llevant al Puigmal a ponent, passant pel Pic de la Dona, on vaig descobrir la meva costella de xai.
Hem arribat on s’acaba el món, dalt del cim on la creu ho certifica. Xino-xano, com cal encantar-se a la muntanya assolim aquest gran cim amb un Esteve encara sorprès d’haver-nos pilotat. Jo agraeixo la seva mestria, abraço de nou la Neus, remeno la motxilla i trec el meu inseparable bastó blanc per la fotografia immortal.

Comentaris

  • Un cami de detalls[Ofensiu]
    Josep Ventura | 26-03-2017 | Valoració: 10

    No he caminat mai per aquest camí del teu relat però tal com el descrius es com un trajecte que he pujat i baixat deu vegades. Fantàstic.
    Una abraçada.
    J,V

  • On s'acaba el món[Ofensiu]
    Pallars | 08-03-2017

    Un text que encomana les ganes d'endinsar-te per aquestes muntanyes tan nostres. Natura a flor de pell, vivint-la pas a pas, lentament. Gaudint-la, gairebé assaborint-la, flairant-la...
    Una meravellosa ascensió al cim, allà on s'acaba el món.
    Salutacions.

  • Vivències[Ofensiu]
    olgalvi | 05-03-2017 | Valoració: 10

    M'has fet reviure antigues excursions en família o amb àmics. Temps d'enyorança que no tornaran però que els tinc gravats al meu pensament. Gràcies!

  • És ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-03-2017 | Valoració: 10

    ... fantàstic, el relat. I quantes giragonses hi ha i quants de móns per a descobrir!


    Sergi : )

  • Sí, ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 05-03-2017

    ... Aleix, no hi ha res com la natura. Malgrat el que dic al meu relat, en tenim per a disfrutar. Llàstima que des d'on es mana no es pensi de la mateixa manera.


    Sergi : )

  • Visca la muntanya![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 01-03-2017 | Valoració: 10

    Aquests tres barcelonins están enamorats de la muntanya, de les valls pirinenques.I el cim els acull com una marassa. Un petonet.

    Pinya de rosa

  • Ben descrit![Ofensiu]
    Lluís Pagès | 28-02-2017 | Valoració: 10

    No fa gaire temps que vaig fer el cim, i m'he sentit molt identificat amb el que descrius. L'entorn natural és impressionant, així com el que exigeixes al cos per arribar al cim. M'ha fet molta gràcia la teva reproducció de l'excursió, semblava que tornava a ser-hi.
    Enhorabona per un text tan reeixit!

  • Un viatge pel cel...[Ofensiu]
    brins | 28-02-2017 | Valoració: 10

    Aquesta excursió que tan bé ens descrius no és deliciosa tan sols pel paisatge que s'hi endevina, ho és, també, per l'amor que s'hi intueix. M'ha emocionat. Poder gaudir d'un bell paisatge al costat de la persona que estimes és la cosa més meravellosa del món.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Bona descripció![Ofensiu]
    S.Wulff | 26-02-2017 | Valoració: 10

    Una molt bona descripció de l'escalada, transmets la tranquilitat del viatge però també la passió que hi ha al darrera. Fa temps que no hi vaig a la muntaya, m'hi has fet pensar i recordar. Gràcies!

  • Una realitat[Ofensiu]
    Vicent Terol | 25-02-2017 | Valoració: 10

    Ens has fet acompanyar el protagonista en aquest ascens, jo quasi que m'he cansat i tot, però amb la sensació de gran vitalitat que desprèn el relat. Una història més d'una sèrie on ens descobreixes una realitat que molts desconeixem més del que deuríem. Resulta didàctic en eixe sentit, però, sobretot, estem davant un text amb qualitat literària.

  • Si ja ho deia jo...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 24-02-2017 | Valoració: 10

    en l'episodi del tàndem, que tot són avantatges si vas al darrere, però amb la voluntat i les ganes per davant. Avellanes? Però quina alegria transmeteu amb les abraçades i els petons, després d'haver conquistat un cim tan alt, i és que aquesta vegada sou tres i ja m'he fixat, no penses mal, que, després de l'home que guia amb ulls i passos experts per on aneu xafant, hi ha la dona que explica el que es veu i descriu els verds. M'ha sorprès molt aquesta part del relat, perquè és gran, això de saber descriure tonalitats de verd-mai no m'havia parat a considerar-ho deliberadament- i també perquè escoltar-ho d'una persona que ho sap apropar ha de ser una experiència molt gratificant, independentment de que ho pugues vore o no amb els ulls físics: això també és poesia. Jo no acostume a parlar-ne, de colors, i m'agradaria fer-ho. També m'agrada constatar que darrere de tot esforç hi ha un premi, al final. Aquesta vegada ets tu qui ha desplegat el bastó blanc multicolor.

    Quant als colors que dius haver vist en el meu relat: crec que la foscor forma part de la vida, de la poesia, de la realitat, però, de vegades, no s'ha instal·lat per quedar-se, sinó que la podem transformar i és també com una porta oberta a la comprensió i a la llum. Perquè de tot s'aprèn. Com quan, després d'haver-ho intentat unes quantes vegades i haver fracassat, arribem, per fi, a aquell cim desitjat; com quan, després d'haver patit, sens fa viable una possibilitat que no sabíem que teníem a l'abast. Gràcies pel relat. Una forta abraçada.



  • Cap amunt[Ofensiu]

    Xino-xano sense pressa i nar fent. Aconsegueixes transmetre aquest ritme pausat al lector cosa que crec que ja és una fita molt difícil, més que escalar aquest cim. L'enhorabona.
    Edgar

  • Uf! Això sí que és pujar!![Ofensiu]
    Materile | 20-02-2017 | Valoració: 10


    Un relat fantàstic i engrescador, com tots els que tu fas. Recordo molts dels llocs que havia fet quan era jove. Aquestes excursions eren un repte per a mi. La meva família era de Ripoll, un lloc molt estimat per a mi i, ara, enyorat.

    Et felicito i comparteixo aquesta excursió, avellanes incloses! Un altre dels meus records: collir avellanes.

    Una abraçada,

    Materile

  • M'has deixat ben esgotat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 19-02-2017 | Valoració: 10

    M’has deixat ben esgotat. He hagut d’anar a fer un traguet d’aigua i m’he quedat amb les ganes de menjar unes quantes avellanes...
    —Joan—

  • Com diu la Naiade, [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-02-2017 | Valoració: 10

    ens has fet una bona passejada amunt, amunt, amb l'esperit aventurer que et caracteritza. I amb la Neus i l'Esteve que van dibuixant amb paraules tot el que us envolta per a que puguis fruir de la meravella de la natura.

    T'envejo perquè jo sóc una persona bastant sedentària i ja m'agradaria tenir els ànims que tu tens per a rondar pel món.

    Una abraçada

  • Xino xano[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2017 | Valoració: 10

    Gràcies per la passejada. Tot xino xano has aconseguit el cim.
    Un relat ben trobat i ben adient a la temàtica del més

  • Balandrau[Ofensiu]
    aleshores | 19-02-2017

    Costabona, Gra de fajol, puigmal,..., prats que guarden grans records meus, també, suant la samarreta,...Me'n recordo quan el gos d'un excursionista es va afegir entusiasmat, com un més, al nostre grup, de baixada i des d'un km. amunt l'home cridava, desprès "eh!, el gooos!

  • Un bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-02-2017 | Valoració: 10

    Precios com tots els teus Aleix, molt bonic

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

90 Relats

1803 Comentaris

88259 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.