Gèlida

Un relat de: deòmises
Baixa del cotxe just a temps per escoltar com l'Euromed cap a Barcelona marxa de l'estació de València. “Una vegada més he arribat tard”, pensa, mentre l'automòbil que l'ha duta fins allà s'allunya. El seu ocupant no ha esbossat ni un sol gest de comiat. Encara no s'ha acostumat a tanta fredor... Guarda el bitllet dins de la bossa de mà. I una ombra grisenca li tenyeix la mirada, que s'havia omplert d'il·lusions durant uns instants. S'espera, palplantada, al costat de l'aparcament dels taxis i es deixa arrossegar pels records melangiosos que la visiten, arrelats en somnis perduts entre plànols i projectes en haver d'abandonar els estudis universitaris a Damasc per fugir a corre-cuita i anar a raure a la ciutat del Túria. La dissort i les males influències varen fer la resta en una terra estranya i, en certa manera, hostil.

És jove, però se sent cansada per començar de nou i lluitar per desfer aquest entrellat que la lliga sense saber com. Es resigna a passar i a empènyer els dies, ancorada a aquests carrers, perquè troba impossible tornar al seu país, maltractat per la guerra. Sobretot perquè aquest conflicte no sembla acabar-se, ni millorar. Com la seva situació, que s'ha estancat i ara actua de forma mesella i dòcil. Ja ha oblidat el tren que ha passat i no compta els que ha perdut al llarg de la seva vida. Com pot, dissimula la tristesa que li apareix al rostre i esbossa un lleu somriure, que dóna la benvinguda a aquell qui gosi passar a prop d'ella. Només pensa a captar un nou client, que, a canvi d'un bitllet de cinquanta euros, s'espolsarà les penes del damunt i rebrà allò que no té a casa. Ella, però, gèlida i impassible, restarà igual de buida que sempre, sense abastar el consol ni la sortida d'aquest atzucac, on ha arribat per haver confiat en les persones equivocades amb falses promeses massa cares de pagar.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Cruel.[Ofensiu]
    Fremen | 19-01-2017 | Valoració: 10

    Com la societat que s'està acabant de forjar al nostre voltant i ens va engolint.

  • Una experiència horrorosa...[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 05-01-2017 | Valoració: 10

    ...però molt ben descrita. Jo preferiria morir-me a Damasc. Felicitats per la teva selecció.

    Olga

  • Trist[Ofensiu]
    Naiade | 26-12-2016

    Un bon relat de denuncia, massa real, massa ben explicat. Et posa dins la pell de la pobre noia, les pobres que ho estan passant.
    Bones Festes!

  • Feia temps que no llegia res teu...[Ofensiu]

    Feia temps que no llegia res teu... No m’ho tinguis en compte. Ets dels autors que normalment em donen més feina i jo, ho sento, ho sento, sé que soc un mal lector i m’agrada entendre, captar amb rapidesa el que estic llegint...
    En aquesta ocasió, és curiós, molt curiós, i no sabria dir-te perquè, així que la teva protagonista ha baixat del cotxe jo “sabia” el que li estava passant...
    No em facis gaire cas, Lluís, sóc així de contradictori.
    Sort!
    —Joan—

  • Molt dur[Ofensiu]

    Un relat molt cru i inquietant, d'una realitat que tots veiem cada dia i, tanmateix, no fem res per poder canviar-la. Una crítica social molt encertada i que t'arriba al cor. Un bon relat com sempre, deòmises.
    Edgar

  • València[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-12-2016

    calia que ho fos.
    Tots dos hi hem passat aquest més, i tots dos hem tractat temes femenins, de diversa factura, la teva més crua, la meva més portable, però realitats femenines que en el teu cas esborrona. A la meva feina, i en els barris que he treballat, he conegut noies amb aquesta vida solitària, i algunes m'han explicat coses que en el teu relat saps descriure amb aquesta càlida prosa poètica, que fa venir fredor.

    Bon relat amic, com ja ens tens acostumats, però no baixis la guàrdia! aquest ha de ser el teu any!

    fins aviat!

    Ferran

  • Es tracta...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-12-2016 | Valoració: 10

    ...…de sobreviure i per aconseguir-ho no hi ha altre camí que tornar-se de gel. La protagonista del relat, per un moment, ha estat calidesa i esperança, fins que s’ha adonat que el tren (i la possibilitat de lluitar per una vida digna) se li havien escapat un cop més. Així que a través de la seva mirada la veiem glaçar-se de nou. Però jo crec que ho tornarà a intentar més endavant, perquè és jove (encara que més per fora que per dins...) i perquè no tothom és dolent.
    En poques línies ens poses tota una vida al davant, creant una visió que fa esborronar de tan quotidiana com, per desgràcia, és.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-12-2016 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt

  • El tren de la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2016 | Valoració: 10

    Realitat vestida de literatura. El tren com a símbol de la realitat. És a València, però podria ser aquí, als Pirineus. La teva prosa és magnífica! Una forta abraçada, Deo i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

  • Una ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 18-12-2016 | Valoració: 10

    ... bona protesta contra les misèries a què es veu sotmesa tantíssima gent en un món cada vegada més complicat on discernir el que és bo i el que és dolent és fàcil però qui té el control ho fa tot a l'inrevés.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

332 Relats

894 Comentaris

220739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978