La caiguda d'un imperi

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
Un cop, en un viatge llampec a la Terra, vaig sentir una famosa llegenda del Pont de les Cadenes de Budapest. Un escultor hongarès, János Marschalkó, va esculpir unes estàtues d’uns lleons perquè custodiessin els accessos al pont. L’home estava molt orgullós de la seua obra mestra i va presumir davant de tothom que la seua feina havia estat impecable i que, per molt que s’hi escarrassessin, era impossible que hi trobessin cap tara o imperfecció. Tanmateix, en aquell mateix instant, un jove aprenent de sabater va cridar que els lleons no tenien llengua. Tenia raó. L’escultor, avergonyit per aquella ofensa davant de tota la ciutat, es va llançar al Danubi des del pont mateix, on l’únic que queda viu ara és la seva pròpia obra.

No m’hi puc sentir més identificat.

Jo soc aquell escultor. Jo també gallejava, altiu, de la meua construcció. Era tan perfecta, tan preciosa, tan insuperable... La creia la millor de tota la galàxia, el projecte que em faria l’arquitecte més respectat de l’univers. I per un temps, així va ser. Les condecoracions, felicitacions i ovacions no paraven d’arribar-me i jo amb prou feines donava l’abast per poder-les agrair totes. La meua obra era l’orgull de tot l’imperi. Fins que tot se’n va anar en orris de cop i volta.
Què haig de fer ara? Seguir l’exemple de l’escultor hongarès i enfonsar-me juntament amb la meua vanitat? Potser és el millor abans d’enfrontar-se a la fúria de l’imperi. He estat un ingenu. Però és que qui es podia arribar a imaginar mai que la majestuosa Estrella de la Mort podria esclatar per un estúpid sistema de ventilació?

Comentaris

  • brillant[Ofensiu]
    Nil | 18-11-2018 | Valoració: 10

    Jo també em sento identificat... L'any 2022 vaig, de resultes d'un accident de tràfic, caure en coma i veient passava el temps i que no em despertava els meus familiars més propers van decidir crio preservar-me a 190 graus sota zero a fi de que en un futur avançat pogués jo retorna a la vida. Però vet aquí que en despertar, en aquest any del senyor 2292, m'he trobat un país completament diferent. Ni un ombra!, del que era... Però el més trist de tot és que no hi ha ningú que parli català. Tothom s'expressa en la llengua del profeta Mahoma. M'han dit que hi ha un mas al Pirineu on encara hi ha una família supervivent que xerra català a la intimitat. Ara hi vaig! Un poeta deixa d'esser-ho quan no hi té lectors al darrere. Mireu relataires, ara sóc al mas, ni rastre d'aquesta família... un jove guapissim, que es fa dir de nom Mohammed m'adverteix que ja fa més cent anys que va morir l'últim membre d'aquesta família catalana, hi ha una llosa que ho diu. I ara que faig? em suïcido? En Mohammed em passa la seva càlida mà pel clatell i em fa l'ullet tot convidant-me a entrar a casa seva... Vull viure! Edgar, el teu excel·lent relat m'ha empès a comentar-te d'aquesta manera... espero que ho entenguis..., salut! Nil.

  • Tal faràs, tal trobaràs[Ofensiu]
    rautortor | 13-11-2018


    Diuen que no hi ha millor saviesa que la humilitat. Recordes la dita de Sòcrates? Efectivament, quan hom es vanta i de la vanitat en fa la seua manera de viure, no pot suportar el fracàs. Ara bé, potser és anar massa lluny deixar-se portar per la temptació estúpida del suïcidi. Fins aquí els comentaris morals.
    Pel que fa al teu escrit, em sembla encertat el paral·lelisme entre dues realitats tan separades en el temps, encara que sigui en clau futurista. I també que incloguis la majestuosa Estrella de la Mort en l’àmbit de l’arquitectura. Moltes vegades confonem les obres d’enginyeria com a obres de caràcter tecnològic i ens oblidem de la seua component arquitectònica.
    M’ha fet il·lusió l’homenatge a la saga Star Wars. Amb els meus néts no ens en perdem ni una. I sobretot a l’estúpid sistema de ventilació. Genial Luke Skywalker!
    Bé, pel que veig has tornat amb moltes ganes als microrelats. Benvingut siguis. Ens anirem llegint.

  • les petites coses[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 07-11-2018

    Mira per on, has inaugurat aquest curs relataire, Edgar!
    I sí, ja li pots dir al teu arquitecte estelar que no hi ha sistemes de ventilació estúpids; potser hi ha estúpids que obliden la importància de les petites coses.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-11-2018 | Valoració: 10

    Ho poses dificil, es un relat molt macó

  • Engegant motors[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-11-2018

    Molt bé! Veig que la teva visita a Budapest t'ha inspirat força. Realment un pont impressionant, jo vaig dormir una setmana veient-lo per la finestra de l'hotel.

    Poses alt el llistó del fantàstic i l'arquitectura amb la teva irònica visió dels fets que hem anat mamant del nostre imaginari galàctic i m'adono que, ho descobreixo, el pobre arquitecte no em fa cap llàstima.

    Endavant les arts!, i més si són fantàstiques.

    Ens anirem llegint, segur!

    Ferran

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

36 Relats

315 Comentaris

30892 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97