Mitjans de transport [1] El primer viatge en solitari

Una vegada més ens has sorprès amb un final inesperat, Joan; Felicitats!!! Gràcies per aquest relat tan original i fresc que ens ajuda a reviscolar vivències.

Una abraçada,

Pilar

A Ribes de Freser tenim un Sant Cristòfol, damunt d’un turó que mira cap a la Collada de Toses, per protegir els conductors dels perills d’una carretera força dificultosa, en mig d’aquelles muntanyes immenses.
El teu intrèpid Cris, m’ha recordat al nen que el Sant porta a l’espatlla. M’he imaginat que és el teu nen que baixa i se’n va a jugar als autos de xoc, per afrontar els esdeveniments que la vida vulgui oferir-li.

Un petó

Olga

A mi també m'agradaven molt els autos de xoc i no era pas tan fàcil conduir-los, de vegades se t'encallava el volant i començaves a donar voltes com una baldufa.
Un relat com una picada d'ullet.
Gràcies pels teus comentaris, quan no t'agradi el que escric, també m'ho faràs saber, oi?

Que bo Joan, com sempre segueixes amb la teva linea d'humor. Sempre ens enganyes al final. I ens deixes amb un somriure. Una forta abraçada

sempre amb el teu toc d'humor, i la teva petita sorpresa final que ens obliga, sempre, ha llegir-te fins a l'última lletra.

Bona història, bon relat, i ben portat, felicitats i benvingut al curs!!

Ferran

Crec que el que dius que se t'escapa del conte, és que és un conte autobiogràfic que vaig escriure en suspendre l'examen de conduir i és més terapèutic que res més, per a descriure el que vaig sentir. Espero que t'hagi agradat :)

M'has deixat ben estabornida de l'impacte del teu final de relat. Bo és poc: boníssim!! Creia que era un cotxe de veritat i ha resultat ser de xoc, el xoc que m'ha produït.

Ets un mestre!!!

No saps com espero els teus relats! Sort, sense xoc!

Una forta abraçada,

Materile

M'has agafat desprevingut i he caigut a la teua trampa. Qui no es rendeix embadalit a l'atracció que ofereix els cotxes de xoc. Estic conveçut que la gran majoria de nosaltres, de petits, hem tingut aquesta mateixa sensació que viu el protagonista d'aquesta història. Magnífica estrena de temporada. Ja tinc ganes del següent. L'enhorabona i molta sort. Ens llegim,
Edgar

Joan, m'has sorprès un cop més. No m'esperava que es tractes d'un cotxe de xoc, però coneixent-te, podia ser perfectament. Quin plaer conduir aquestes andròmines de fira! Una forta abraçada i fins la propera!

Aleix

Aquesta no me l'esperava, Joan Gausachs. Ja intuïa que hi hauria sorpresa ( no series tu si no n'hi hagués) però aquest acabament ha estat molt ben pensat i ben construït).
A més a més, m'ha fet recordar temps passats en els que els "autos de choc", com dèiem nosaltres, era una de les atraccions més suggeridores , ja que els xicots xocaven contra nosaltres, les noies, i rèiem amb un xiscles histèrics. Que pocasoltes que érem!

Molt bon relat, Joan. Records a la família.