Mitjans de transport [1] El primer viatge en solitari

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

En Cris estava extasiat contemplant aquell aparador de cotxes. Tots li agradaven, però aquell de color vermell llampant l’atreia amb bogeria.

Ell sempre havia anat de copilot amb els seus cosins o algun amic més gran que ell, amb topades sense gaires conseqüències i, encara es riu d’ell mateix quan recorda que en una ocasió va quedar assegut al bell terra del vehicle.

Però això a ell no li podia passar. Ell que es deia Cristòfol i que ja tenia l’edat necessària, considerava que amb el seu nom la conducció era bufar i fer ampolles. La seva teoria interior li deia que quan arribés a la pràctica, demostraria les facultats innates que tenia.

Havia arribat el moment; sonà un xiulet estrident indicatiu que el negoci que tenia a davant començava l’horari laboral. Amb força rapidesa, sense demanar permís a ningú, pujà al cotxe que tenia ullat i, amatent, abans de començar la seva carrera automobilística, entregà la fitxa a l’encarregat de les “Atraccions Xocants”

——————
Escrit el dijous, 17 de novembre del 2016
Revisat amb rapidesa i amabilitat —no podia ser d’altra manera—, per la Pilar Campmany i Piqué, el divendres 18 de novembre del 2016.


Comentaris

  • Un temptador aparador de cotxes...[Ofensiu]
    brins | 07-12-2016 | Valoració: 10

    Una vegada més ens has sorprès amb un final inesperat, Joan; Felicitats!!! Gràcies per aquest relat tan original i fresc que ens ajuda a reviscolar vivències.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Que divertit![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 23-11-2016 | Valoració: 10

    A Ribes de Freser tenim un Sant Cristòfol, damunt d’un turó que mira cap a la Collada de Toses, per protegir els conductors dels perills d’una carretera força dificultosa, en mig d’aquelles muntanyes immenses.
    El teu intrèpid Cris, m’ha recordat al nen que el Sant porta a l’espatlla. M’he imaginat que és el teu nen que baixa i se’n va a jugar als autos de xoc, per afrontar els esdeveniments que la vida vulgui oferir-li.

    Un petó

    Olga

  • A mi m'agradaven[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-11-2016

    A mi també m'agradaven molt els autos de xoc i no era pas tan fàcil conduir-los, de vegades se t'encallava el volant i començaves a donar voltes com una baldufa.
    Un relat com una picada d'ullet.
    Gràcies pels teus comentaris, quan no t'agradi el que escric, també m'ho faràs saber, oi?

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 20-11-2016 | Valoració: 10

    Que bo Joan, com sempre segueixes amb la teva linea d'humor. Sempre ens enganyes al final. I ens deixes amb un somriure. Una forta abraçada

  • No canviis mai[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-11-2016

    sempre amb el teu toc d'humor, i la teva petita sorpresa final que ens obliga, sempre, ha llegir-te fins a l'última lletra.

    Bona història, bon relat, i ben portat, felicitats i benvingut al curs!!

    Ferran

  • En resposta al teu comentari[Ofensiu]

    Crec que el que dius que se t'escapa del conte, és que és un conte autobiogràfic que vaig escriure en suspendre l'examen de conduir i és més terapèutic que res més, per a descriure el que vaig sentir. Espero que t'hagi agradat :)

  • Aii!![Ofensiu]
    Materile | 19-11-2016 | Valoració: 10

    M'has deixat ben estabornida de l'impacte del teu final de relat. Bo és poc: boníssim!! Creia que era un cotxe de veritat i ha resultat ser de xoc, el xoc que m'ha produït.

    Ets un mestre!!!

    No saps com espero els teus relats! Sort, sense xoc!

    Una forta abraçada,

    Materile

  • BRutal[Ofensiu]

    M'has agafat desprevingut i he caigut a la teua trampa. Qui no es rendeix embadalit a l'atracció que ofereix els cotxes de xoc. Estic conveçut que la gran majoria de nosaltres, de petits, hem tingut aquesta mateixa sensació que viu el protagonista d'aquesta història. Magnífica estrena de temporada. Ja tinc ganes del següent. L'enhorabona i molta sort. Ens llegim,
    Edgar

  • Xoca-la![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Joan, m'has sorprès un cop més. No m'esperava que es tractes d'un cotxe de xoc, però coneixent-te, podia ser perfectament. Quin plaer conduir aquestes andròmines de fira! Una forta abraçada i fins la propera!

    Aleix

  • Ja, ja, ja, què bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Aquesta no me l'esperava, Joan Gausachs. Ja intuïa que hi hauria sorpresa ( no series tu si no n'hi hagués) però aquest acabament ha estat molt ben pensat i ben construït).
    A més a més, m'ha fet recordar temps passats en els que els "autos de choc", com dèiem nosaltres, era una de les atraccions més suggeridores , ja que els xicots xocaven contra nosaltres, les noies, i rèiem amb un xiscles histèrics. Que pocasoltes que érem!

    Molt bon relat, Joan. Records a la família.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

96 Relats

1032 Comentaris

110167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.