La metamorfosi

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
Des de sempre havia sigut lent de mena. Només en néixer, ja va ser un nadó tardà. I és que, per insòlit que sembli, va residir en el ventre de la seua mare uns 12 mesos i escaig. I si no n’hi hagués prou amb això, es veu que va prendre-s’ho amb calma allò de sortir de l’úter: la seua pobra progenitora va haver de resistir un part d’uns tres dies sencers. A més a més, en la infància sempre va ser a la cua de tot: va ser el darrer a començar a caminar, va aprendre a escriure i llegir l’últim de tots, les dents de llet li van caure ja en plena adolescència i no va fer la famosa «estirada» fins que va complir els vint-i-set anys.

Ja més gran, aquella dèria per la calma es va fer patent en molts aspectes de la seua vida. Necessitava, per exemple, dues hores senceres per estar llest de bon matí i un cop a fora, caminava xino-xano fins al seu destí, tant era si hi arribava a temps o no. I és que la puntualitat ja des de sempre havia sigut quelcom que no havia entès mai. Per acabar-ho d’adobar, treballava com a rellotger, una de les poques feines en què aquella parsimònia malsana era primordial. S’ha d’admetre, però, que els rellotges que va confeccionar, tot i que foren minsos, són dels millors que es poden trobar avui dia al mercat. Per postres, aquest refús a la rapidesa fins i tot es podia veure en les seues preferències: el seu plat favorit eren els caragols a la llauna, tenia la foto d’un peresós com a fons de pantalla i navegava amb un ordinador de l’any de la picor, que ja se sap com en són, de tranquil·les, aquestes andròmines.

En conseqüència, ningú no es va estranyar, ni tan sols ell mateix, quan un dia es va despertar convertit en una tortuga monstruosa: era l’únic pas lògic a aquella vida pausada.

Comentaris

  • Relat simpàtic[Ofensiu]
    Vicent Terol | 26-02-2017

    Has hagut de reunir una sèrie d'elements per a confeccionar les diferents etapes i facetes del protagonista de la història, a banda de l'inesperat final. Un relat vertaderament simpàtic. Sort!

  • Que no falti l'humor![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2017 | Valoració: 10

    Un relat magnífic, fresc, original, humorístic i creatiu. M'has fet passar una bona estona llegint-lo, m'has fet riure i m'has descobert coses que dius: "tens raó". Una forta abraçada.

    Aleix

  • sorpenent[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 20-02-2017

    el final, sí.

    d'una lectura plàcida i calmada, com demanaria el mateix protagonista, ens acabes amb una sorpresa molt ben trobada.

    Dotze mesos!!! pobre mare!! que cruel que ets, noi!

    Una metamorfosi prou encertada.

    Ferran

  • Cargol de plata.[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 14-02-2017 | Valoració: 10


    Aquí vora casa el besavi d'un pagès li deien de mal nom, per calmós que era, el cargol de plata. El final d'aquest relat és sorprenenment inesperat.

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Edgar | 14-02-2017

    El relat m'ha semblat molt ben explicat però el final ha estat sorprenent

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2017 | Valoració: 10

    uN BON RELAT

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

34 Relats

304 Comentaris

24294 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97