Mitjans de transport [2] De quin tren parlem...

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
En Rigobert assegut en aquell tren de rodalia, camí de casa seva repassava capcot els seus records. De petit sempre havia desitjat un tren elèctric, però es va haver de conformar amb un de fusta i sense vies; de més grandet en les diferents fires on l’havien portat el seus pares es delia per pujar en les locomotores dels cavallets i fer sonar la campaneta; també li agradava força el tren del Tibidabo...

De jove havia gaudit molt i molt en les seves excursions amb tren, tot i els inconvenients que li suposaven les incomoditats de la forta càrrega de les motxilles, les empentes, i haver d’estar dempeus a causa que sempre anaven força plens...

En Rigobert no pot evitar un lleu somriure; avui torna cap a casa amb la liquidació de la jubilació a la butxaca. Avui farà l’últim viatge en tren... l’últim viatge! Ja n’estava tip de fer tants i tants quilòmetres diaris; ja n’estava tip de tants i tants anys de maquinista d’aquell tren de rodalia...

Des d’avui mateix, quina satisfacció, li canviarà el tren de vida!
——————
Escrit el dijous, 15 de desembre del 2016
Revisat amb rapidesa i amabilitat —no podia ser d’altra manera—, per la Pilar Campmany i Piqué, el mateix dia.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 26-12-2016 | Valoració: 10

    Com sempre ens deixes amb un bon somriure.
    BONES FESTES !!

  • Això sí que és vocació![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-12-2016 | Valoració: 10

    En Rigobert ha estat afortunat en trobar una feina de maquinista, la seva il·lusió d'infantesa, però ara ja toca parar, prendre un respir i decidir què fer amb la resta de la seva vida. La jubilació ( que ve de "júbilo") és una època molt bona per a tots. Per fi ja no t'has de llevar d'hora, per fi pots fer el que et dóna la gana, per fi pots aprendre totes aquelles coses que t'agradaven i no havies tingut temps de fer: tocar el piano, aprendre idiomes, fer esport...

    Ara que, si et cauen un munt de néts per tenir-ne cura, ja se t'han espifiat els plans. I no ho dic per mi, que no en tinc, de moment, sinó per un munt de persones que conec que sempre estan amb els fills dels fills. Ep, no ho critico, deu de ser una meravella veure créixer els néts...

  • Penso que no[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-12-2016

    Doncs, jo penso que no, Joan. El teu Rigobert trobarà a faltar el traqueteig, els camins de ferro, les estacions i el seu ordre immutable... Amb el que ell s'ha arribat a estimar els trens!
    Ens anem llegint

  • No estem mai contents[Ofensiu]

    És que no arribem a estar mai conformes, som unes criatures curioses els humans. Molt bon micro, breu i encara així, has aconseguit plasmar la naturalesa humana a la perfecció.
    Edgar

  • Doncs mira[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-12-2016

    els teus també et conviden a ser llegits, i aquest és un micro relat ben micro, no has gastat ni la mitat dels caràcters demanats!! (tampoc els he comptat, eh!?)
    Una història ben simpàtica i ben resolta, potser per ser un tema que ja tens dominat i controlat, això de la retirada laboral.

    Bona feina Joan!

    Ferran d'Armengol

  • Un relat simpàtic.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 19-12-2016 | Valoració: 9

    Aquest pobre home ja portava molt de temps fent de maquinista dalt del tren i somiant amb un tren de petit... ja li tocava l'hora de jubilar-se.

    Trobo que aquest relat és bona idea i que reflecteix la vida d'alguns. Somnies amb la teva feina com a afició, hi treballes un temps, i després te'n canses i te'n vas per les teves... quan et jubiles.

    M'agrada el teu relat.

    Salut!!

  • Tot arriba...[Ofensiu]
    brins | 19-12-2016 | Valoració: 10

    Has aconseguit, una vegada més, dibuixar amb paraules un retall de vida. Gràcies per oferir-nos el somriure de la teva expressió.

  • Ja ho diuen...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-12-2016 | Valoració: 10

    ..."Ves amb compte amb el que desitges".
    I el Rigobert ha tingut el que desitjava, amb escreix...
    El teu relat m'ha fet somriure. Gràcies!

  • No em repetiré però...[Ofensiu]
    deòmises | 19-12-2016

    ...llegir un relat teu sempre és garantia de somriure. Una bona mostra que segueixes per aquesta via, i a tota màquina.

    Bo i breu


    d.

  • Tot són trens[Ofensiu]
    Materile | 18-12-2016 | Valoració: 10

    En un minut he visionat la vida d'en Rigobert, una vida plena de trens de tota mena, es pot dir que des que va néixer fins que es va jubilar.

    Un relat "xulíssim" i molt ben trenat, amb una sorpresa final que fa somriure i reflexionar. Un final molt adequat per en Rigobert.

    Felicitats!! Has sabut conduir molt bé aquest tren fins al final.

    Una abraçada,

    Materile

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-12-2016 | Valoració: 10

    Com sempre molt bonic

  • El tren d'una vida[Ofensiu]
    Illadestany | 18-12-2016 | Valoració: 10

    Molt bo, Joan, i molt rodó. Un sentit de l'humor tan excel.lent com la teva manera d'escriure, i de fer-nos entrar en les successives etapes i emocions de la vida del protagonista. I tot en un momentet: molt guapo!

  • El tren d'una vida[Ofensiu]
    Illadestany | 18-12-2016 | Valoració: 10

    Molt bo, Joan, i molt rodó. Un sentit de l'humor tan excel.lent com la teva manera d'escriure, i de fer-nos entrar en les successives etapes i emocions de la vida del protagonista. I tot en un momentet: molt guapo!

  • Ja ho pots dir, ja![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-12-2016 | Valoració: 10

    T'ho diu un que fa un parell d'anys que està jubilat i vaja si ha canviat el tren de vida! Passatgers al treeeen! Com sempre, Joan, un relat amb el teu estil proper i realista. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

    Aleix

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

96 Relats

1032 Comentaris

109975 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.