Mitjans de transport [2] De quin tren parlem...

Com sempre ens deixes amb un bon somriure.
BONES FESTES !!

En Rigobert ha estat afortunat en trobar una feina de maquinista, la seva il·lusió d'infantesa, però ara ja toca parar, prendre un respir i decidir què fer amb la resta de la seva vida. La jubilació ( que ve de "júbilo") és una època molt bona per a tots. Per fi ja no t'has de llevar d'hora, per fi pots fer el que et dóna la gana, per fi pots aprendre totes aquelles coses que t'agradaven i no havies tingut temps de fer: tocar el piano, aprendre idiomes, fer esport...

Ara que, si et cauen un munt de néts per tenir-ne cura, ja se t'han espifiat els plans. I no ho dic per mi, que no en tinc, de moment, sinó per un munt de persones que conec que sempre estan amb els fills dels fills. Ep, no ho critico, deu de ser una meravella veure créixer els néts...

Doncs, jo penso que no, Joan. El teu Rigobert trobarà a faltar el traqueteig, els camins de ferro, les estacions i el seu ordre immutable... Amb el que ell s'ha arribat a estimar els trens!
Ens anem llegint

És que no arribem a estar mai conformes, som unes criatures curioses els humans. Molt bon micro, breu i encara així, has aconseguit plasmar la naturalesa humana a la perfecció.
Edgar

els teus també et conviden a ser llegits, i aquest és un micro relat ben micro, no has gastat ni la mitat dels caràcters demanats!! (tampoc els he comptat, eh!?)
Una història ben simpàtica i ben resolta, potser per ser un tema que ja tens dominat i controlat, això de la retirada laboral.

Bona feina Joan!

Ferran d'Armengol

Aquest pobre home ja portava molt de temps fent de maquinista dalt del tren i somiant amb un tren de petit... ja li tocava l'hora de jubilar-se.

Trobo que aquest relat és bona idea i que reflecteix la vida d'alguns. Somnies amb la teva feina com a afició, hi treballes un temps, i després te'n canses i te'n vas per les teves... quan et jubiles.

M'agrada el teu relat.

Salut!!

Has aconseguit, una vegada més, dibuixar amb paraules un retall de vida. Gràcies per oferir-nos el somriure de la teva expressió.

..."Ves amb compte amb el que desitges".
I el Rigobert ha tingut el que desitjava, amb escreix...
El teu relat m'ha fet somriure. Gràcies!

...llegir un relat teu sempre és garantia de somriure. Una bona mostra que segueixes per aquesta via, i a tota màquina.

Bo i breu


d.

En un minut he visionat la vida d'en Rigobert, una vida plena de trens de tota mena, es pot dir que des que va néixer fins que es va jubilar.

Un relat "xulíssim" i molt ben trenat, amb una sorpresa final que fa somriure i reflexionar. Un final molt adequat per en Rigobert.

Felicitats!! Has sabut conduir molt bé aquest tren fins al final.

Una abraçada,

Materile

Com sempre molt bonic

Molt bo, Joan, i molt rodó. Un sentit de l'humor tan excel.lent com la teva manera d'escriure, i de fer-nos entrar en les successives etapes i emocions de la vida del protagonista. I tot en un momentet: molt guapo!

Molt bo, Joan, i molt rodó. Un sentit de l'humor tan excel.lent com la teva manera d'escriure, i de fer-nos entrar en les successives etapes i emocions de la vida del protagonista. I tot en un momentet: molt guapo!

T'ho diu un que fa un parell d'anys que està jubilat i vaja si ha canviat el tren de vida! Passatgers al treeeen! Com sempre, Joan, un relat amb el teu estil proper i realista. Una forta abraçada i que passis un molt bon Nadal!

Aleix