DE PEDRA I DE NEU

Un relat de: E. VILADOMS
Encorbada damunt la paret de pedra seca, l'esquena d'en Pitu semblava estar suportant tot el pes del cel que per moments anava adquirint un feixuc color gris plom. Volia aprofitar l'estona de claror que quedava per acabar d'assegurar el marge. Si els seus avis i els avis dels seus avis no ho haguessin fet així, aquella feixa en lloc de donar trumfes o alfals no seria altra cosa que una part més del pendent de la muntanya, coberta de garriga o de bosc. Esperava encara poder artigar per als seus néts alguna terrassa més, a les vores hi plantaria pruneres clàudies, o pomeres, molt més resistents, la fruita de les quals potser ell no arribaria a tastar mai.
Apilava tota la roca que trobava, alguna provenia de la mateixa muntanya mare, d'altra es veia treballada com si hagués format part d'una antiga construcció. Entre la pedra petita que utilitzava per emplenar forats i escletxes hi havia també trossos de terrissa de tota mena.
S'alçà en sentir la fredor del primer parrac de neu damunt el clatell, en el temps de recollir els seus estris es trobà voltat per una espessa cortina de flocs que aviat ho entapissà tot de blanc: marge i camí, sembrat i ermot.
No era home fàcil d'esverar, però li quedava un bon tros per arribar a casa i no li agradava el caient que estava prenent la tempesta. El vent l'obligava a caminar amb els ulls clucs i li apilonava la neu davant les cames, al cap d'una estona s'adonà que estava desorientat.
Potser el més assenyat seria aturar-se i cercar recer, però, on podia aixoplugar-se?
Palpant, en Pitu trobà un marge, hi recolzà un petit mur de neu tan de pressa com les seves entumides mans li permetien, afegí una altra paret perpendicular a la primera i hi instal·là com pogué el seu gec a tall de fràgil sostre.
Allà, arraulit com un fetus en el si de la mare, el trobaren quan a trenc d'alba anaren a cercar-lo. A casa, no se'n sabien avenir quan aconseguiren revifar-lo gairebé tot, "gairebé" perquè perdé les puntes dels peus.

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    ***********************************



    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “ARTS” que s’editarà a finals de 2019.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • construcció de marges[Ofensiu]
    forever | 09-01-2019

    El segon relat que et llegeixo i ja veig que allò de dir que m'ha semblat molt ben escrit, resultarà reiteratiu. Però m'ho ha semblat. Dit això, l'acció del relat es fa interessant; aquesta construcció de marges per tal de fer terrasses als pendents de la muntanya, una tasca que pocs lectors s'hauran parat a imaginar mai, segurament. Em fa gràcia el nom del prota, em recorda "El zoo de'n Pitus" . Al final, la tempesta de neu, el refugi improvisat, li dóna un punt d'incògnita i aventura ( rotllo "Derzus Uzala" , guardant les distancies;)) . Només una cosa, el final no m'ha fet el pes, però en aquest sentit jo sóc una mica especial, tampoc em facis gaire cas: jo crec que fer morir al teu prota, a part de ser lògic,li hagués donat més força dramàtica al relat.

  • Pobre![Ofensiu]

    Pobre pagès, se't posa la pell de gallina imaginant el que ha patit! Genial com sempre. Encantat de tornar-nos a llegir i l'enhorabona pel relat seleccionat!
    Edgar

  • Passat i present[Ofensiu]
    llegiresviure | 27-11-2018 | Valoració: 8

    Com han canviat els temps, però els records hi són, no hauríem d’oblidar mai l’experiència dels que ens han precedit.

  • Fugir de les inclemències[Ofensiu]
    kefas | 26-11-2018


    Magnífic relat de quan érem natura, quan encara no hi vivíem a sobre. De com vàrem iniciar el camí per sobreviure a les inclemències de la mare que ens nodreix. Des de llavors hem canviat tant que ara els inclements som nosaltres.

  • L'èpica...[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2018

    ...de la vida quotidiana a pagès. Tantes i tantes històries que mereixerien ser contades però que ja s’han perdut per sempre...
    Per sort, aquesta no. Gràcies!

  • Els vells marges...[Ofensiu]
    SenyorTu | 20-11-2018

    Bonic retrobar-te per aquí, Enriqueta, i compartit i mirar de competir aquesta convocatòria.
    I bonic llegir-te aquest apunt d'història de la vida rural fet conte. Sempre que miro els marges penso en persones com el teu Pitu, que no tenien mòbil, ni llum a casa, ni... i el concepte "temps" era tan diferent! És important deixar-ne constància perquè els boscos i les garrigues ja estan recuperant les feixes dels vessants.

  • L'esquena d'en Pitu[Ofensiu]
    Materile | 20-11-2018

    Quin relat més preciós per agafar embranzida en aquest nou curs que acabem de començar. Trobava a faltar aquest contacte amb els relats dels meus relataires. M'ha agradat molt el gavadal de vocabulari del camp que ens mostres. Felicitats!
    Una abraçada,
    Materile

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-11-2018 | Valoració: 10

    Molt bé relatat, E. Viladoms.
    M'ha agradat molt per les seues descripcions, que són molt bones.
    Escrius amb una desinvoltura molt exquisida... el ambient rural.

    Una abraçada, des de un poble xicotet...
    Rafael
    Perla de Vellut.

  • Una vegada més...[Ofensiu]

    Una vegada més m’atrapes en les teves descripcions i no deixa de sorprendrem la riquesa del vocabulari. Gràcies, gràcies per les paraules que em fas buscar al diccionari... unes per a confirmar la intuïció que ja tinc i, altres per a una millor comprensió del relat.
    —Joan—

  • Un món[Ofensiu]
    Josep Ventura | 14-11-2018 | Valoració: 10


    que llegit de lluny pot ser fins i tot romàntic, però que la gent que a viscut situacions com les d’en Pitu sap molt be la duresa i els sacrificis que comporta.
    M’agrada.

  • Genial[Ofensiu]
    Guiomar | 14-11-2018

    Com sempre un escrit boníssim!
    Felicitats relataire d'honor!

  • Viure a pagès[Ofensiu]
    rautortor | 14-11-2018


    Novament ens has transportat al món rural. Amb la teva peculiar manera d’escriure i de narrar, amb aquest vocabulari tan adient, ens has immergit en un context molt familiar, sobretot pels qui ja tenim una certa edat.
    Aquesta vegada ens planteges un cop de mala sort per un bon pagès, diligent i treballador, a causa de les inclemències d’una tempesta que no s’esperava. De totes maneres, l’has dotat d’una gran dosi de creativitat i de giny que, al cap i a la fi, li ha salvat la vida encara que ha hagut de pagar un molest tribut.
    Em plauen les teves descripcions i la dinàmica de la narració que en un crescendo intens -un parrac de neu, espessa cortina de flocs, ho entapissà tot de blanc, el vent, els ulls clucs, li apilonava la neu davant les cames- ens condueixen a un final “gairebé” feliç.
    Mentre el llegia m’han vingut a la ment els drames rurals de Víctor Català, dels quals recordo el recull Vida mòlta de l’Editorial Selecta, tal vegada un dels primers llibres que vaig llegir en català.
    Així mateix, com a professor de clàssiques, m’ha cridat l’atenció l’esquena d’en Pitus suportant tot el pes del cel, talment com si es tractés del gegant Atlas. O la referència a plantar pruneres o pomeres, la fruita de les quals potser ell no arribaria a tastar mai. Saps que Ciceró, glossant al poeta Estaci, va escriure arbores serit diligens agrícola quarum fructus ipse numquam aspiciet? Si fa no fa, el que tu dius.

    Bona feina, Enriqueta. Comences amb molt bon peu el concurs d’enguany.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 13-11-2018 | Valoració: 10

    El publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies.

    trobuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 13-11-2018 | Valoració: 10

    El publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies.

    trobuna@guimera.info

  • Un relat cru, però simpàtic.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 06-11-2018 | Valoració: 8

    Pobre home, enfrontant-se a la neu i al temps inclement per tal de poder cultivar en el seu hort. Devia ser una situació dura per a ell. El temps no perdona.

    L'escrit està bastant bé, m'ha agradat, hi has posat imaginació.

    Ens veurem per Relats, Viladoms!!

  • Un relat diferent[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-11-2018 | Valoració: 10

    Com tot el que escrius a mi m´encanta de veritat. Hem sebla veure el pagés alla a la muntanya, ets una gran relataire.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 06-11-2018 | Valoració: 10

    Un relat preciós, una passada

Valoració mitja: 9.5

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

80507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.