DE PEDRA I DE NEU

Un relat de: E. VILADOMS
Encorbada damunt la paret de pedra seca, l'esquena d'en Pitu semblava estar suportant tot el pes del cel que per moments anava adquirint un feixuc color gris plom. Volia aprofitar l'estona de claror que quedava per acabar d'assegurar el marge. Si els seus avis i els avis dels seus avis no ho haguessin fet així, aquella feixa en lloc de donar trumfes o alfals no seria altra cosa que una part més del pendent de la muntanya, coberta de garriga o de bosc. Esperava encara poder artigar per als seus néts alguna terrassa més, a les vores hi plantaria pruneres clàudies, o pomeres, molt més resistents, la fruita de les quals potser ell no arribaria a tastar mai.
Apilava tota la roca que trobava, alguna provenia de la mateixa muntanya mare, d'altra es veia treballada com si hagués format part d'una antiga construcció. Entre la pedra petita que utilitzava per emplenar forats i escletxes hi havia també trossos de terrissa de tota mena.
S'alçà en sentir la fredor del primer parrac de neu damunt el clatell, en el temps de recollir els seus estris es trobà voltat per una espessa cortina de flocs que aviat ho entapissà tot de blanc: marge i camí, sembrat i ermot.
No era home fàcil d'esverar, però li quedava un bon tros per arribar a casa i no li agradava el caient que estava prenent la tempesta. El vent l'obligava a caminar amb els ulls clucs i li apilonava la neu davant les cames, al cap d'una estona s'adonà que estava desorientat.
Potser el més assenyat seria aturar-se i cercar recer, però, on podia aixoplugar-se?
Palpant, en Pitu trobà un marge, hi recolzà un petit mur de neu tan de pressa com les seves entumides mans li permetien, afegí una altra paret perpendicular a la primera i hi instal·là com pogué el seu gec a tall de fràgil sostre.
Allà, arraulit com un fetus en el si de la mare, el trobaren quan a trenc d'alba anaren a cercar-lo. A casa, no se'n sabien avenir quan aconseguiren revifar-lo gairebé tot, "gairebé" perquè perdé les puntes dels peus.

Comentaris

  • Una vegada més...[Ofensiu]

    Una vegada més m’atrapes en les teves descripcions i no deixa de sorprendrem la riquesa del vocabulari. Gràcies, gràcies per les paraules que em fas buscar al diccionari... unes per a confirmar la intuïció que ja tinc i, altres per a una millor comprensió del relat.
    —Joan—

  • Un món[Ofensiu]
    Josep Ventura | 14-11-2018 | Valoració: 10


    que llegit de lluny pot ser fins i tot romàntic, però que la gent que a viscut situacions com les d’en Pitu sap molt be la duresa i els sacrificis que comporta.
    M’agrada.

  • Genial[Ofensiu]
    Guiomar | 14-11-2018

    Com sempre un escrit boníssim!
    Felicitats relataire d'honor!

  • Viure a pagès[Ofensiu]
    rautortor | 14-11-2018


    Novament ens has transportat al món rural. Amb la teva peculiar manera d’escriure i de narrar, amb aquest vocabulari tan adient, ens has immergit en un context molt familiar, sobretot pels qui ja tenim una certa edat.
    Aquesta vegada ens planteges un cop de mala sort per un bon pagès, diligent i treballador, a causa de les inclemències d’una tempesta que no s’esperava. De totes maneres, l’has dotat d’una gran dosi de creativitat i de giny que, al cap i a la fi, li ha salvat la vida encara que ha hagut de pagar un molest tribut.
    Em plauen les teves descripcions i la dinàmica de la narració que en un crescendo intens -un parrac de neu, espessa cortina de flocs, ho entapissà tot de blanc, el vent, els ulls clucs, li apilonava la neu davant les cames- ens condueixen a un final “gairebé” feliç.
    Mentre el llegia m’han vingut a la ment els drames rurals de Víctor Català, dels quals recordo el recull Vida mòlta de l’Editorial Selecta, tal vegada un dels primers llibres que vaig llegir en català.
    Així mateix, com a professor de clàssiques, m’ha cridat l’atenció l’esquena d’en Pitus suportant tot el pes del cel, talment com si es tractés del gegant Atlas. O la referència a plantar pruneres o pomeres, la fruita de les quals potser ell no arribaria a tastar mai. Saps que Ciceró, glossant al poeta Estaci, va escriure arbores serit diligens agrícola quarum fructus ipse numquam aspiciet? Si fa no fa, el que tu dius.

    Bona feina, Enriqueta. Comences amb molt bon peu el concurs d’enguany.

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 13-11-2018 | Valoració: 10

    El publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies.

    trobuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ? [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 13-11-2018 | Valoració: 10

    El publicarem al NADAL DE CONTE

    Gràcies.

    trobuna@guimera.info

  • Un relat cru, però simpàtic.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 06-11-2018 | Valoració: 8

    Pobre home, enfrontant-se a la neu i al temps inclement per tal de poder cultivar en el seu hort. Devia ser una situació dura per a ell. El temps no perdona.

    L'escrit està bastant bé, m'ha agradat, hi has posat imaginació.

    Ens veurem per Relats, Viladoms!!

  • Un relat diferent[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 06-11-2018 | Valoració: 10

    Com tot el que escrius a mi m´encanta de veritat. Hem sebla veure el pagés alla a la muntanya, ets una gran relataire.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 06-11-2018 | Valoració: 10

    Un relat preciós, una passada

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

42 Relats

492 Comentaris

36185 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els que llegiu algun dels meus relats.

(Imatge a partir d'una fotografia de FERRAN D'ARMENGOL)