Com de bé es complementen la foto i el poema!

Fantàstic mirar-la i llegir els versos i sentir que el meu cor es contagia i té ganes de volar pel cel blau i càlid.

Sort pel que queda de primavera,
Txell

Ostres, la germana gran va cedir el seu estimat a la germana petita que s'havia encapritxat? i despres li va deixar també la casa? va fer ben fet de no morir-se primer!
hehehe!

iea, els polítics tenen vida privada, i què fan en privat? mirar-se i... ho sospitava!

ohoh, pobre pilota, pobre globus, com sofreixen amb les patacades i les punxades... que els maten, hahaha!

m'has donat una idea per fer un regal!!!!!!!

Sort per quatriplicat,
Txell

S'ah de donar l'enhorabona a la dona que ha treballat fins a l'edat del cansament, de l'esgotament. Jo no sobreviuria!
A lo millor és l'alegria de ser independent el que l'ha mantingut alegre, o la vocació, o ... la sort!
Que tinguem sort!
Txell

el relat i magnífica l'ambientació!
El xaman fa màgia amb les mans i la saliva, i tu també amb les teves paraules i la manera de retratar la situació.

Molta sort si t'enfrentes amb les bruixes i els bruixots que n'hi ha per tot arreu,
Txell

Excelent rendiment el de les inversions amoroses del home vell que veu acabar la seva vida mentres continua present l'opera en els moments últims.
Té por de deixar de ser, com tothom.
A ell l'amor li assegura la continuitat.
He pensat sempre que l'amor mai és energia ni temps mal utilitzada per que sempre es multiplica i enriqueix.

Sort en l'amor i en la vida!

Molts desitgerien unes festes nadalenques fetes a mida, compartint la taula amb gent triada i no impossada, menjant altres coses que no el que serveixen.
Malgrat el sentir general, les festes sobreviuen i perduren, cada cop més de cara al consum, descarat! A la tendència descarada, tu li has fet una sàtira considerable, nenaaa!

Bones i Felices Festes a tu també!

El conte de la dona que parla amb la mar com si parlés amb una amiga em provoca emocions, ràbia de veure com va ser maltractada,
pena pel seu amor incomprés,
simpatia veient que al menys té una confident.....
No deu estar tan boja, en el nostre món, tan indivdualista i insolidari, molts no tenen ni un amic ni un element fidel amb qui confessar-se.
Una llepadeta esbojarrada per a tu!

Ignoro quantes contradiccions has intentat exposar pro hi ha una que veig evident:
als demés els jutgem per l'aparença externa i els actes visibles, a nosaltres mateixos per la intenció que ens justifica.

Sort amb les contradiccions interiors
i amb les externes paciència!

una coseta... ara ja està tot.
Ho sé, ho sé, prò mira!
Ara a continuar escrivint... forçes es troben!

Com una obra de teatre, el relat és dinamic, intrigant i divertit ... amb un punt de tristor per què deixa veure una realitat social on cada individu s'ha d'espavilar com pot per sobreviure, encara que sigui caminant fora de la llei si és necessari.

Bona retornada a...

He llegit tota l'exposició de colors i i he quedat enlluernada.
Ara vaig a mirar el cel que es veu des de la finestra que tinc més a prop i m'hi fixaré molt, segur que trobaré quantitat de blaus i blancs, prò no tants com tu has estat capaç!
Quina imaginació que tens..

M'has sorpres, hehe!
No coneixia els preverbs, em penso que no és tan facil fer-los i em sorprenen les possibilitats que hi ha.
No sé si jo puc fer, si em surt algun te l'enviaré i tu animat a publicar més.
Sort amb els verbs i els preverbs!

per això no em sonaven aquells dos, saps que sempre si puc llegeixo els nanos.
Has pogut dinar?

Sort en la literatura, llarga o curta!

A mi m'han provocat quatre, pel cap baix, de somriures, hehehe!
Són bons aquests "nanets", m'agraden molt.

Els haikus encaixen en el dibuix com el fil en el forat de l'agulla, o el el dibuix aculleix els haikus com el forat acull el fil.
Fos el que fos el primer, tots junts es fan bona companyia.
Sort amb les companyies, que siguin bones!