un petó guapo,

fins sempre!

Núria perdona però m´ha fet molta gràcia, m´imagino a mi en la teva situació i penso que hauria reaccionat igual, hahahaha. Mira tu per on, una situació com tu dius inversemblant per lo absurd de que tanquin en una botiga amb una persona dintre, el cas és que ets tu qui té la sensació del ridícul, quan pot ser t´haguessis hagut d´enfadar i molt, per això m´he sentit identificada, perquè jo m´hagués sentit igual.
Que bo noia, una anècdota per explicar i riure de veritat

quina lluita és aquesta?, desgraciadament hi ha qui és deixa manipular, o qui és fàcilment manipulable per manca d´autoestima, perquè com pot arribar a estimar la vida amb tant menyspreu i odi dintre seu?
Aquests temes a mi m´esgarrifen moltíssim, no puc arribar a entendre el fastic que es pot sentir envers una persona, pel fet de que no sigui com tu.
Jo també sento fàstic, però ho sento per aquells que, sense escrúpuls, poden fer tant de mal.
La por és present en aquesta societat, i sempre ha estat així, la por que ens atura i no ens deixa avançar. És la capacitat d´alguns per a manipular a la resta

que et porten allà on tu vulguis....

No necessitem molt per gaudir dels moments, que nosaltres sols fem màgics.
Quina sensualitat porta el teu relat, es nota que ets una dona sensible, plena de tot el que comporta la vida. M´has fet pensar en aquests moments plens de màgia, I ves per on ella no és el que pensava, però que poc fa falta per sentir tant oi?

Els plaer mundans, no sé, el que si sé és que tenim tant dintre, que amb imaginació gaudim de tot el que volem.

Un petó molt gran bonica!, que ja tocava

noia, quanta tendresa he trobat en aquest relat, m´ha encisat....
Boja per sentir, boja per enamorar-se, BOJA però...
Qui ens pot tractar de boja, bojos, quan no escolta ni sent al mar, qui no te la sensibilitat de gaudir amb el que et pot tranportar a altres nivells...
Jo, no sé si boja, però enamorada de tot el que em fa sentir

Un petó molt gran

moltes gràcies per els teus consells savis, m´has donat la solució per a continuar la nostra vida, plena d´armonia i tranquil·litat emocional.......ufff!, i pensar que no feia lo correcte.

La vida, d´uns, de molts, de la majoria pot ser...jo estic convençuda que no estaria d´acord amb massa gent, està clar que la teva ironia fina en aquest relat demostra que penses tot el contrari, igual que jo, però també sé que d´altre gent que no tolera això, fa una mica de dictadura en materia d´educació.
Jo quan vaig decidir ser mare, va ser perquè volia de debó, no perquè havia de ser així, també m´ho vaig pensar molt perquè no m´agradava aquest món, però per altre banda un pot fer el seu món, obert als demés per poder conviure, però no seguint a la majoria.
Estar clar que és una experiència maravellosa, a l´hora que difícil, per les dificultats d´aquest món, pero crec en el respecte, en posar-s´hi en el lloc de l´altre, sigui gran o petit, perquè al cap i a la fi tots som persones. HI crec en la vida, en lo meravellosa que és, en l´amor, en l´enteniment a través de la paraula, encara que a vegades hem costa molt que m´entenguin.
Mira acabo de recordar una conversa que vaig tenir fa poc amb una dona. Parlavem de la cultura musulmana. Ella hem parlava d´un article sobre la visió que tenien els homes àrabs envers la dona, que es mereixien una pallisa de tant en tant, que no pasava res, era qüestió de que entenguessin certes coses, res més... A mi em va venir al cap la polémica sobre si s´ha de pegar o no al teu fill...."una bofetada a temps...", en fi, la consciència la perdem massa sovint.
T´entenc perfectament quan fas referència als profesors. Jo sempre he estat molt a prop d´ells, o d´elles en el meu cas. Mai els he desautoritzat d´avant del meu fill, sempre ha hagut un bon enteniment. No m´allargo més que acaven de venir visites

Molts petons guapa!

veritablement preciós, desgraciadament les coses més tristes a la vida fan fluir aquests sentiments, que traspassen fins arribar a qui ho llegeix.
A mi m´ha arribat, és pur sentiment....

No sé que més dir, simplement m´ha encantat

quin moment més agradable entre mare i fill, l´imaginació dels nens és encisadora, si més sovint tanquéssim els ulls i ens traslladéssim com ho fan ells, dibuixaríem molts somriures a la nostre cara

Molts petons guapa!

M´agrada aquest cavaller, desenfadat i pràctic!, com s´hauria de ser per afrontar la batalla diaria.
Admiro la teva imaginació i la teva forma de fer humor......Enhorabona!!!

Un petó ben enrojolat per a la teva galta.....

Núria

ultimement entro molt poc, però al entrar i venir-te a veure, sense pensar més que el que m´has trasmés, vinc i et dic que això esta bé. Sense ganes que escriguis, que esterioritzis, que no estas sol, pensem que sí moltes vegades, perquè el nostre voltant és distant, però ja sigui per aquí, què no és poca cosa, no estas sol, i tant què no, doncs això. Molt d´ànim, què encara què pensis què ara no et fa falta o no és suficient, jo penso donar-te l´ànim què ara mateix tinc, si més no compartir-lo amb tu.

Un petó immens perquè t´acompany en els moments de desencat, tant de bo t´agradi

sent, sentint i fent sentir
lliure com el vent, i deixant al teu pas sensacions

preciós el teu poema

només ho podràs impedir si véns amb mi.
Tant difícil que és fugir, i més difícil si no t´ajuden............ per aixó si un esta segur és millor tirar endevant sense mirar enrere.

Un petó molt gran amic meu

fora de modes, fore de cultures, hi ha molta repressió amagada. Llàstima, sense poder dir més, perquè el nostre món ja és bastant difícil per poder combatre el seu.

Un petó molt gran, guapa!!!

al principi pensava que la Noèlia havia satisfet als dos aquella nit, però veient el tema: Enganys, només puc dir que el desig, l´imaginació pot jugar males passades.

Un petó molt gran Núria i que gaudeixis els dies que et queden

els teus poemes sobre l´amor, que dir-te, he anat avançant i pot ser quan més s´ha expressat l´amor en els fets més m´ha agradat, perquè pot ser l´amor més inocent, pot ser, és més pur, però alhora més patidor i a mi no m´agrada patir, m´agrada sentir, demostrar, fer. Un amor que no pugui gaudir em destroça per dins, i és amor del de veritat, però uff que malament es passa.

Que sentis l´amor i el gaudeixis és el que et desitjo.

Un petó ben gran Sergi