Poca feina

Un relat de: Unaquimera
Accelera el ritme dels esbufecs, i mormola algun que d’altre
- Oh!
quan li sembla escaient.
Afegeix també
- Ah!
quan ho troba oportú.
Encara que ell no la pugui veure, entre d’altres raons més evidents encara, perquè té els ulls fermament premuts, a conseqüència de la concentració amb què s’afanya a mantenir el compàs dels seus moviments, i la cara momentàniament enterrada al coixí, ella fa uns moviments lleugers amb els braços, com per donar-se aire, o com per animar el mascle coratjós, jove genet musculat que cavalca el cos femení sense armadura, deixant a la vista una pell bronzejada.
Ella, que n’ha vist un bon grapat de cossos en moments i postures semblants, aprecia positivament l’alt valor de la mostra, deduint amb força exactitud les hores invertides al gimnàs, el solàrium, la dieta, i finalment, l’entrega. Per aquest motiu somriu amb aprovació, i afegeix un ai! i un ui! de regal.
Com que és una professional, aconsegueix que les seves exclamacions no deixin entreveure l’ensopiment que li provoca la situació. Ell, que li posa ganes, no té la culpa. Ni ella tampoc. Ben al contrari, atribueix al seu entrenament d’anys l’èxit en el fet de panteixar amb naturalitat malgrat el tedi que l’amara, i està segura que qualsevol que escolti el seu bleixar suposarà immediatament un plaer proper a l’èxtasi en la dona que el produeix, tot i que en aquests instants ella es mor d’avorriment.
El que li vindria ara de gust és encendre’s una cigarreta i inhalar el fum amb una pipada llarga i tranquil•la.
Parlant d’aquestes coses amb d’altres companyes de la feina, li han confessat que, seguint la tradició més ferrenya, en tenen ganes després. Però a ella sempre li abelleix mentre dura l’acció. Total, no ha de vigilar per por de cremar llençols ni sofàs... És una de les avantatges que té en el seu lloc de treball: la cabina de doblatge està ben despullada d’elements ignífugs.
També, però, de res que pugui distreure als dobladors de veu durant les llargues escenes amb poca feina.

Unaquimera

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Naiade | 11-06-2012 | Valoració: 10

    Com ja ens tens acostumats, sempre trenes relats suggerents que et mantenen atent, seguint a bon ritme l’atmosfera que va pujant de to. De fet ja me’n espero alguna però la teva capacitat de sorpresa sempre aconsegueix finals inesperats
    Una forta abraçada

  • M'esperava[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 30-05-2012 | Valoració: 10

    alguna sorpresa. Fa anys que et llegeixo i, entre això i el to que empraves en aquest relat, sospitava que ens n’amagaves alguna. Però no endevinava què podia ser. A la fi ha arribat la sorpresa i ha estat genial. Hahaha! Boníssima com sempre, guapa! Ets única per mantenir un llenguatge d’allò més adient al relat i empescar-te finals inusitats.
    Una abraçada plena de flors (ara Toronto n’està cosit).

  • Sempre m'han agradat els relats on el final no s'intueix. On sovint el lector o lectora es forma una imatge predeterminada.

    El sobtat final dona, encara més, qualitat al relat.

  • Sempre m'han agradat els relats on el final no s'intueix. On sovint el lector o lectora es forma una imatge predeterminada.

    El sobtat final dona, encara més, qualitat al relat.

  • Quan jo era jove... [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 22-03-2012 | Valoració: 10

    Quan jo era jove... ha plogut bastant, nevat i pedregat; quan anava al cinema, moltes vegades no m’assabentava gens de la pel•lícula, preocupat per reconèixer les veus dels dobladors. Recordo que en reconeixia bastants... ara bé, d’aquest tipus de “films”, amb diàlegs (?) monosil•làbics m’hauria costat molt [ja veus que no poso en condicional] reconèixer alguna veu.
    M’has ben enganyat!
    Una abraçada sense queixes!
    —Joan—

  • mala "feina"…[Ofensiu]
    iong txon | 11-03-2012

    diria jo, haver de veure per força escenes de tota mena i haver de sortir de la cabina de vegades enfebrat, però segurament moltes més vegades embafat, fastiguejat o marejat… Suposo que tal com reflecteix el relat al final et deus fer una cuirassa d'indiferència i es deu convertir en un ofici més o menys tediós, però que no deixa de participar en una indústria innoble destinada a fomentar l'onanisme, el voyeurisme, la insatisfacció i la mala llet de la població normalment masculina que en consumeix els productes.

    En tot cas has abordat el tema amb la delicadesa i l'elegància que et caracteritza i has sabut posar-hi un pessic d'humor i d'ironia. El gir final, tot i que no del tot inesperat, està ben enllaçat i sempre es manté una mica d'intriga durant la lectura del text central. Jo m'esperava que es tractaria potser d'una teleoperadora de línies eròtiques o alguna cosa per l'estil. Cap al final, em queda un dubre tonto de vocabulari: és "ignífugs" o "combustibles"? En tot cas, la valoració global és que has fet un relat breu, divertit i ben arrodonit. Te'n felicito, i faig també meves les paraules de felicitació de l'amic joanalvol pel teu aniversari a RC.

    Salut i relats!

    q

  • Genial, com sempre[Ofensiu]
    joanalvol | 01-03-2012 | Valoració: 10

    Aquesta feina ha de ser de les més desagradables. Forçar una situació d’aquest tipus sense venir de gust, no ha de ser solament avorrida, sinó tediosa també. Però la veu a tot s’acostuma, és a dir, es pot parlar sense sentir, es pot dir i fingir. El que importa és l’audiència que rebi el missatge que espera. La resta importa poc encara que es tracti de persones.

    ...

    Quan et vaig fer el darrer comentari ja tenia preparat això que et dic ara. Felicitats, Maite, pel teu aniversari a relats.
    M’he aturat una estona per intentar valorar el conjunt de la teva feina feta en aquestes pàgines que ja són com una prolongació de la nostra vida que compartim amb tots els relataires. Són 6 anys, si no ho he calculat malament. 105 sucosos relats, per sucar-hi pa. 5098 comentaris i 289856 lectures. Tot plegat t’avala com una de les relataires més comentades.
    Sabem, però, que les xifres són fredes i no mostren tota la vàlua. Tot plegat no és fruit d’una “casualitat”. Si hagués de valorar tota la teva trajectòria hauria de començar, per la voluntat, la constància, l’esforç, l’afabilitat, la correcció en no dir mots més enllà, per no ferir sensibilitats. Tu ets un referent a Relats i t’ho has guanyat a pols, lletra a lletra, relat a relat, comentari a comentari.
    Valoro en tu, tot això que et dic ja que així ho sento i no seria just no dir-t’ho.
    Felicitats, de nou! Maite, de tot cor.
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Aaaah, ooooh, uuuui![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2012 | Valoració: 10

    I d'on treus la imaginació de parlar de doblatge porno per parlar de l'avorriment? Si hi penses, doncs sí, doblar-ne una sentint aquelles veus tan poc animades i irreals deu ser molt avorrit. Però un cop més m'has agafat de sorpresa. Per què no es fan pel.lícules porno amb gràcia? Mentre hi penso em quedaré amb la màgia d'un relat tan sorprenent com divertit. Una abraçaaaah, da!

    Aleix

  • Molt bo[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 01-03-2012 | Valoració: 10

    M'agraden els relats que em proposen un joc, com aquest. Mol bo, Quimera.

    En aquest sentit, et proposo que et passis pel meu 'Carinyo, hem de parlar'.

    Salut i bona lletra!

  • Carles Ferran | 29-02-2012

    Genial!. No puc dir res (ja està tot dit).

  • Això és massa![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-02-2012

    Com que tenia poca feina he pensat: ui, potser que vagi a fer una visita a Unaquimera que ella em farà passar l'avorriment. I, efectivament, amb tota la professionalitat del món ho has aconseguit.
    Tens la mà trencada i la ment desperta en el joc de les ambivalències. Saps donar al lector la dosi exacta d'intriga per mantenir-lo enganxadíssim al relat. Trobes els mots exactes per trenar una història ara avorrida, ara odiosa... Ets una artista, Maite, i no precisament del doblatge, haha!
    Espero amb moltes ganes, ara que t'has apuntat al carro dels sentiments, retrobar-te enmig d'una història plena d'odi. Jo també ho intentaré, però de moment, deixa'm enviar-te una abraçada plena d'admiració abans no m'entri l'odi programat per al mes de març.
    Petons dels bons!

    Mercè

  • Bo, bo i bo![Ofensiu]
    quimmiracle | 28-02-2012

    M'ha agradat molt. En ser una conte amb sorpresa final, però, trobo que quedaria molt més rodó sense l'última frase. Al meu entendre no hi afegeix res que no es pugui deduir i, en canvi, rebaixa el clímax -valgui l'expressió!- de la sorpresa. Bo,bo i bo!

    Quim

  • Doble valor[Ofensiu]
    Mena Guiga | 25-02-2012

    Un, el de la gràcia escrivint.
    Dos, l'enginy pel final que fa fer OH i no surt en cap doblatge.

  • Molt bé![Ofensiu]
    Materile | 25-02-2012 | Valoració: 10

    He fet trampa i he llegit el teu "avorriment". Com sempre és un relat molt ben tramat am una gran riquesa de lèxic amb grans matisos que donen vida a la descripció. El final és sorprenent!!


    Estimada Una quimera: responc el comentari que m'has fet sobre el meu "avorriment".

    Cada vegada que em fas un comentari quedo desconcertada: és clavat al que pretenc narrar, explicar. Ets fantàstica escrivint i interpretant!
    Volia expressar aquest gran avorriment que a vegades s'instal·la en la medul·la de les persones i que forma part de la seva essència, i que en aquest cas l'avorriment el destrueix del tot.
    Gràcies per ajudar-me amb els teus comentaris que tant útils em són.

    Jo també estic contenta que coincidim en el concurs de sentiments, ja sé que no tinc cap número per guanyar, però veig els vostres, i les diferents maneres d'expressar, en aquest cas, l'avorriment.

    Una abraçada no gaire bé, però no avorrida.

    Materile



  • Seguint el ritme...[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 24-02-2012 | Valoració: 10


    Potser més d'un podria dir "tan real com la vida mateixa".

    Molt ben exposat, original i com sempre, de gran qualitat!.

    Gemma

  • Ho sabia![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-02-2012 | Valoració: 10

    Sabia que, com diuen els amants que són sorpresos per algun dels seus cónjugues, "esto no es lo que parece". Mai no ho és, perquè la teva ment enginyosa i podent sempre està maquinant a veure com ens entabanes i ens sorprens en cada relat.
    Jo m'he posat en situació d'una manera prudent perquè no sabia per on ens sortiries, però he apreciat la mica de marxeta que ens has ofert per anar fent.
    Ets única, estimada Unaquimera.

  • crohnic | 21-02-2012

    Original i molt enginyós... M'encanten aquests tipus de relats!!
    Una abraçada!

  • Final estroncat[Ofensiu]
    trumfa | 21-02-2012 | Valoració: 10

    Ens vas posant en situació i quan ja no saps per on sortirà l'estirabot et despenges amb un final d'aquells de sotragada ràpida.
    Em venia bé una sacsejada riallera per acabar el dia.

  • Les aparences enganyen[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 19-02-2012 | Valoració: 10

    Em recorda un poc al text que vaig escriure fa no gaire de "No trobem la postura plaentera!", on la mentalitat humana (que és més freudiana del que pareix) sempre condueix cap a la idea del sexe, però que realment acaba sent el que no sembla. M'ha agradat molt l'artífex i l'enginy que condueix cap a l'engany premeditat i de resultat sorprenent.

  • Com sempre amb relats [Ofensiu]
    free sound | 19-02-2012 | Valoració: 10

    originals i fenomenals.
    Avui t’envio una abraçada gustosa i esbufegada.
    Felicitats pels teus escrits.

  • Mentre o en acabat[Ofensiu]
    franz appa | 19-02-2012

    Aquest cop m'has enganyat. Creia que no hi havia parany.
    Més enllà de la teva habilitat en la descripció d'una escena, és clar.
    M'imagino, o n'estic segur,que a diferència d'aquesta "professional" del conte, no sent els tedi de l'ofici que demostres i, en posar-t'hi, conjures les teves millors armes, les que ja coneixem bé els teus seguidor incondicionals, per a dur-nos als territoris que no esperem i desconeixem, doncs, i ho fas sense ànim de rutina, sense l'ús d'una simple mecànica que proporciona l'entrenament d'anys.
    El que no sé és si et ve de gust fer una cigarreta mentre ho fas. O tal vegada en acabat...
    Una abraçada,
    franz

  • El gir final que sempre ens agrada i sorprèn...[Ofensiu]
    deòmises | 19-02-2012

    Bon relat, Uq, com sempre que et llegeixo. Esperem que hi hagi sort ara, no?


    d.

  • Però ben feta![Ofensiu]
    Núria Niubó | 19-02-2012 | Valoració: 10


    De vegades hi he pensat, els dobladors de veu en aquestes escenes han de ser molt bons, eh?
    A lo millor igual no s’avorreixen tant…

    Un tema inusual i original podria dir. La descripció de la situació i l’estat d’ànim queda molt ben reflectida i no costa gens imaginar l’escena.
    Com sempre, quan llegeixo els teus relats, no em quedo pas indiferent, sempre em dones joc a pensar-hi més enllà.

  • Del relat...[Ofensiu]
    Bonhomia | 19-02-2012 | Valoració: 10

    Sí, la vida és plena de desolació si no es té un consol individual per a massacrar el consol físic que enganya la persona femenina quan creu en el que necessita però no li és otorgat per deficiència o error masculí.
    En definitiva, fer l'amor, en canvi, no presenta aquest conflicte de subordinació si qui és en l'acte realment fa el que desitja, l'amor, sense deixar que cap s'equivoqui i sense sotmetre's a l'esglai d'un acte sexual alimentat només per la categoria del cos.
    Es tracta simplement d'omplir l'ànima i que ningú la marceixi emocionalment.


    Sergi

  • Exacte, Una[Ofensiu]
    Bonhomia | 19-02-2012 | Valoració: 10

    Si ens deixéssim dur tan sols pels pensaments i la comoditat pels luxes quotidians, o, d'una altra manera, sense afrontar l'esperit de no rendició, ens trobaríem sumits poc a poc al nostre llit de divagacions que exposa Kafka a La metamorfosi, que és una obra força universal i ara importantíssima idea que cal tenir perquè el món no deixi de donar voltes sense la nostra afirmació i esperit de lluita.
    Si el món dóna voltes sense nosaltres, nosaltres no som al món.


    Sergi

  • Dos nivells[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-02-2012 | Valoració: 10

    Descobreixo dos nivells interessants en el teu Relat. Un cop més dues perspectives diferents i a la vegada estimulants. És curiós la visualització del cos que fa un i altre. A prop i també en un altre dimensió. Molt enriquidor.

  • Saps si està ben pagada aquesta feina?[Ofensiu]
    Frèdia | 19-02-2012

    Serà molt avorrida, però quina feina no l’és? Al final, després de repetir moltes vegades una mateixa cosa (en aquest cas tot un assortiment d’onomatopeies) s’imposa la rutina i la rutina porta al tedi i el tedi a la sensació d’estar atrapats i sense sortida. Sort, però, que en aquest cas la protagonista pot fumar mentre treballa. Sempre és un consol. Una bona història que mostra molt bé l’avorriment, amb una estructura sòlida i un final que et dibuixa un somriure als llavis. Veure cossos tan ben esculpits a la llarga deixa indiferent. I per una temporadeta? Bona pensada, Maite!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582797 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket