Uns granets de pols ocasionen sensacions màgiques i fan viure moments difícils de descriure que tu has sabut captar i recrear.
Has viscut més moments màgics desde la tronada aquest estiu?
Has tornat o estàs tornant? Has decidit quedar-te, encantada per altres màgies?
O tornes a ser davant "el mag més nostre" mirant les ones?

Petons màgics,
A

Els nanos com els hi dius, tenen dues virtuts, la de ser bons i la de ser breus, també la de ser divertits, i ja són tres, o sigui, tenen multitut de virtuts!
Saps alló de "tres són multitut", hehe!

Et regalo un bocinet de mi en forma de petó!

Bon regal de comiat a la primavera, la sonata acompanyada d'una foto original.
Van ben aparellades, foto i poesia omplen el cor de cel i de ganes de viure.
Com sempre, molt oportuna!

He visitat el bloc de la teva amiga i he votat, no he trobat els cometaris que havia deixat i he fet de nous, bona recomanació la teva.

Un petó d'estiu!

Coses de família, coses d'amants, coses d'amics, coses de parella, totes les coses les has explicat amb poques paraules, però l'has fet bé.

Amb poques paraules et dic gràcies per tot.

És una possibilitat aterridora!
Ara podriem dir-li exagerat al teu relat, d'aquí a un temps s'hi podriem trobar... que horror!

L'endarreriment de la edat de jubilació tindria moltes consequències i no sols el cansament de qui treballa, no entenc com és que no en pensen.

o bruixeria!
No sé què és, sé que encanta, que embruixa, que confirma les certeses que tinc i em transporta lluny, lluny...
Gràcies pel viatge!

Un bon relat, Unaquimera, que transmet moltes sensacions de diferentes classes.

La Bohème, famosa i emotiva, és una elecció que demostra bon gust,

Enhorabona per encaixar de tal manera l'òpera en la història, fan una parella ben avinguda.

Et desitjo que en el 2010 continuis així...

del dia, del mes, de la temporada, de l'any, de quan s'apropen les festes familiars per antonomàsia i moltes persones comencen a sentir una pressió extra, és un motiu per riure!
Has aconseguit fer una bona crítica de tot plegat sense fer mal ni acusar a ningú de res, cadascú que asumeixi la seva part, sembles dir.
I jo et dic:
Que tinguis un Nadal deliciós i senzill, i un Any Nou tranquil per estimar i ser estimada!

Trobo que has fet un malabarisme genial, el d'explicar en les paraules que et permetia el repte tot l'historial familiar i el drama personal de la dona enamorada de la bellesa!
Va cap a tu una abraçada bella!

Fas una tan bona descripció del pensar i del sentir dels protagonistes, estan tan ben redactats, que puc compartir l'astorament, el disgust que senten... és que no sempre som conscients del que pensem, sentim, opinem, ni dels judicis precipitats que concebim per adelantat, i necessitem donar una oportunitat als demés de mostrar-se com son, sense condemnar-los per endavant, no? Clar que si!
Ho has demostrat rebé!
Una abraçadeta,
A

Està ben imaginat, amb un final sorprenent! semblava que el personatge masculí era un transformista...
Una pinzellada treballadora, A.

Són unes minihistòries o microrelats o nanoreptes..... molt bons!
Amb vint paraules has aconseguit que el personatge conegut del Llibre Sagrat es torni humà, càlid, vulnerable...... i ocasioni un somriure, de complicitat com dius tu, ho has aconseguit.

Una pinzellada humana per a tu!

Si que convé aixecar la vista amunt, més amunt de tot el que ens ocupa el temps i l'atenció, no només de vegades, més aviat cada dia, per somiar amb els ulls oberts i en colors. Tu ho has fet, has apostat per un relat diferent del que tens per costum, però la teva aposta novedosa permet imaginar i recrear.

Pinzellades de blaus per a tu sobre un fons blanc de futur per escriure!

La primera vegada que els vaig llegir em van semblar fàcil de fer, vaig provar de fer-ne i vaig veure que no ho era... Nant provant, no em vaig sortir... Avui se m'ha fet la llum!
Què et semblen?

= Al Nadal, bona cara!

= Al mal temps, cada ovella al seu corral.

Crec que els he fet com toca a partir de:
- Pel Nadal, cada ovella al seu corral
+
-Al mal temps, bona cara!

Ara pot passar que li agafi el gust... seràs tu la causa, per ensenyar-los!
Una pinzellada carinyosa d'una esforçada col.laboradora que se sent satisfeta amb la feina feta!

de l'humor és un sentit que no et falta, queda evident després de les instruccions d'ús dels preverbis, que no coneixia.
Tots són bons. I reals. No he pogut triar un sol.
La proposta és provocadora, et tornaré a escriuré si se m'acuden.
Una pinzellada somrient.