Que bonic! molt propi del temps nadalenc d´enguany.

És un conte tan real que no sembla un conte . És pura reflexió i m´hi sento identificada.

M´ha agradat molt.

M´ha agradat molt!

És interessant, capaç de mantenir l´interès i sorprenent al final.

M´ha agradat molt.

Tan ben escrit i fidel al teu estil com sempre. En primer lloc et dono les gràcies per comentar-me. I ara passo un conte meu que troba de l´estil d´aquest teu:
Pesadilla
Anit vaig somiar i recordo el somni. Somiava que estava morta i que el meu cos flotava, com un globus, fins a prop del sostre i des d’allà veia i sentia el que passava a sota. Semblava tan real! Vaig veure entrar la veïna que va començar a cridar en veure’m. Després va venir més i més gent. Llavors jo vaig baixar i vaig quedar estirada al llit, vaig obrir els ulls i vaig preguntar si ja havien arribat els operaris i si encara se sentia pudor. Llavors tothom es va posar a xisclar i xisclar. I amb tants crits em vaig despertar.
...............................................................................................
Me n’havia anat a dormir intranquil•la. Estan fent obres als baixants del meu pis i quan els operaris ja eren fora vaig notar a dintre casa una forta pudor semblant a la del gas. Vaig cridar a una veïna perquè em donés la seva opinió. Totes dues vam ensumar els fogons de la cuina amb el gas donat per comparar i vam decidir que no era ben igual. Així que vam suposar que era a causa d’algun material de les obres. La veïna em va dir, com de broma, que l’endemà ja em trucaria per saber si estava viva. I me’n vaig anar a dormir.
.................................................................................................
Avui he sabut que, a causa de les obres, s’havia desmuntat la xemeneia de la caldera de la calefacció i els gasos que havien de sortir a l’aire lliure, entraven a dintre casa. I aquesta era l’explicació de la pudor. Ja està arreglat. Uff!

En primer lloc gràcies per comentar-me. Ja veus que estem força d´acord en la visió actual del nostre país. NO ENS CALEN GAIRES PARAULES.

Sí, gràcies per comentar-me. Et corresponc. M´agrada el teu estil i m´he sentit molt identificada amb el problema del títol. però ens en sortim!l

M´agrada aquest relat teu. m´agrada retrobar-te i m´agrada que hagis comentat el meu retorn a Relats en català. Gràcies amiga!

Bona font d´inspiració.Gràcies per comentar-me.

Sí, gràcies per comentar el meu petit poema. Jo tampoc estic segura de les dues línies finals, però hi poso fe, que no necessita certeses.
La teva història m´ha encantat

Sí, m´ha agradat molt el teu relat amb gust d´enyor d´infantesa. T´agrairia que comentessis el meu poema VIDA. Feia temps que no publicava, però em recordo de tot i espero que tu et recordis de mi.

S`ha celebrat a Sabadell la presentació del llibre Somnis Tricentenaris i en el mateix acte, a part del llibre, s'ha llegit un poema meu titulat Catalunya, segurament per ser jo sabadellenca. Està publicat a Relats en Català i m'agradaria molt que me'l comentessis

LTexpliques tan bé que arribem a entendre la decisió.
M'agradaria que comentessis el meu últim poema Catalunya.