M´ha agradat. gràcies per comentar-me.

M´ha agradat. Gràcies per comentar-me.

M´ha agradat molt. Fa temps que no passava per Relats i no et coneixia.

M´ha agradat molt. Posa en tensió. No et coneixia i ara et llegiré més.

Que bonic! molt propi del temps nadalenc d´enguany.

És un conte tan real que no sembla un conte . És pura reflexió i m´hi sento identificada.

M´ha agradat molt.

M´ha agradat molt!

És interessant, capaç de mantenir l´interès i sorprenent al final.

M´ha agradat molt.

Tan ben escrit i fidel al teu estil com sempre. En primer lloc et dono les gràcies per comentar-me. I ara passo un conte meu que troba de l´estil d´aquest teu:
Pesadilla
Anit vaig somiar i recordo el somni. Somiava que estava morta i que el meu cos flotava, com un globus, fins a prop del sostre i des d’allà veia i sentia el que passava a sota. Semblava tan real! Vaig veure entrar la veïna que va començar a cridar en veure’m. Després va venir més i més gent. Llavors jo vaig baixar i vaig quedar estirada al llit, vaig obrir els ulls i vaig preguntar si ja havien arribat els operaris i si encara se sentia pudor. Llavors tothom es va posar a xisclar i xisclar. I amb tants crits em vaig despertar.
...............................................................................................
Me n’havia anat a dormir intranquil•la. Estan fent obres als baixants del meu pis i quan els operaris ja eren fora vaig notar a dintre casa una forta pudor semblant a la del gas. Vaig cridar a una veïna perquè em donés la seva opinió. Totes dues vam ensumar els fogons de la cuina amb el gas donat per comparar i vam decidir que no era ben igual. Així que vam suposar que era a causa d’algun material de les obres. La veïna em va dir, com de broma, que l’endemà ja em trucaria per saber si estava viva. I me’n vaig anar a dormir.
.................................................................................................
Avui he sabut que, a causa de les obres, s’havia desmuntat la xemeneia de la caldera de la calefacció i els gasos que havien de sortir a l’aire lliure, entraven a dintre casa. I aquesta era l’explicació de la pudor. Ja està arreglat. Uff!

En primer lloc gràcies per comentar-me. Ja veus que estem força d´acord en la visió actual del nostre país. NO ENS CALEN GAIRES PARAULES.

Sí, gràcies per comentar-me. Et corresponc. M´agrada el teu estil i m´he sentit molt identificada amb el problema del títol. però ens en sortim!l

M´agrada aquest relat teu. m´agrada retrobar-te i m´agrada que hagis comentat el meu retorn a Relats en català. Gràcies amiga!

Bona font d´inspiració.Gràcies per comentar-me.