Un relat interessant, que sembla que podria continuar perfectament. I molt bé el tema de l'ajuda: ajuda professional i ajuda en el nostre contacte amb altres persones; potser no ajuda més el que ho intenta sinó el que ens entén. Salutacions!

I el relat m'ha agradat. Per la referència a RC, per ser una visió diferent dels moments de crisi que tenim les persones que escrivim... Salutacions!

sense moure's! Tens raó, val la pena de tant en tant tornar als llocs amb el record. I si en tenim imatges ens és més fàcil. Regalar-nos una estona de descans, reviure sensacions i bons moments d'aquesta manera se'ns posarà bé i ens sortirà molt barat!!!

Molt ben expressat el sentiment d'estimar i trobar els nostres límits en el que podem fer per qui estimem. I també l'altra cara de la moneda: ens estimen, però ens fan patir i -potser- no hi poden fer res.

per aconseguir l'objectiu. He rigut molt!

Per l'aniversari i pel poema. I gràcies per recordar-te de mi.
Em sento ben identificada amb les paraules fragilitat i límits... i m'agrada molt la paraula llibertat. Trobar-les totes tres juntes ja és per celebrar-ho. Una abraçada!

Després de la meva petició al fòrum (t'agraeixo la resposta, tot i que a hores d'ara encara no sé qui va acabar amb qui dels embolics plantejats a la peli) no hi va haver manera de conectar-me. Per molts anys amb retard!!!
Tendre i raonable, el ninot. Val més ser raonable, amb els temps que corren... Una abraçada!

Esperem que aquest aniversari també tingui octava... I gràcies per recordar-te de mi!

Felicitats per l'aniversari, felicitats pel relat (meritòriament construït només amb dues frases) i felicitats per la joventut i el que tens per davant.

Tard, però... felicitats!!! O la pàgina estava col·lapsada o el meu ordinador havia arreplegat, també, alguna cosa... Em va fer il·lusió rebre el teu missatge. I per molts anys!!!

Només ens faltava això! Que una pneumònia ens saludi afectuosament és per posar-se a tremolar!!! Val més que sigui esquerpa i passi de llarg fent veure que no ens veu...
El relat m'ha agradat molt, i el final és com la cirereta del pastís. Salut i creativitat que no falti!

Pel relat: no sé si hi pot haver més tristesa, la pèrdua de la mare -sigui com sigui- i l'enyor d'un fill. Tot i això, continuar encara i sobreposar-se.
I per la dedicatòria: l'amistat -sigui com sigui- és un regal.
Una forta abraçada !!!

I molt ben escrit. Aquest text es posa bé, com una tassa de café amb llet quan fa fred. I com que tots tenim fred -a vegades més, a vegades menys- a tots ens aprofita. Una abraçada!!!

No hagués estat malament, tampoc. Saps que vaig veure una pel·lícula fa molt de temps-no recordo el títol, ho sento- i la història és semblant a aquesta? Ella acabava amb el sogre, però!!!

tornar a jugar, quan ja ets gran. I, a distància, donar peu a compartir jocs. No? Una abraçada juganera!