Cadena d'errors

recordar el teu Cadena d’errors i enviar-te una abraçada.
Hi ha regals que no tenen preu.
Sempre endavant amb els relats!
Avui per totes les dones, per les papallones i per les persones que valen la pena…que n’hi ha de tota mena…
Amb humor, que també fa falta.
Una abraçada amb rialla dibuixada.

Boníssima aquesta cadena d’errors! Hahaha, que estúpid, l’home aquest. El relat resulta molt: curt, intens, atrapa el lector i té un final (les últimes dues línies) irònic que m’ha encantat!
Una abraçada d’hivern, guapa,
Shaudin

i que segueixis fent grans relats!
Que segueixis gaudint escrivint,
i creant, la vida sempre va endavant.
Moltes felicitats.
Sempre riques creacions.
Bonica vida i molta sort!!
Molts somriures.
FELICITATS i MOLTS RELATS!!

M'agradat molt el teu relat, com senpre escrits amb molta cura, tendressa i armonia, un peto, i fins aviat.

L’home que es dedica a prendre el que vol mitjançant la violència, és un gran ignorant. A la primera de canvi ja hauria d’haver claudicat, no s’adona que la noia que ha triat com a víctima, el supera en tot. No sap valorar qui té davant, insisteix ignorant.

L’actitud de la mossa és la correcte, primer per la formació que ha rebut i segon per la seva integritat i sensibilitat.
Compadeix a l’agressor. La compassió no és feblesa sinó una mena d’amor.

Com sempre el relat impecable, sense taca.
Una abraçada, Maite
Joanalvol

Tot i que no es resolen igual, aquest relat es del caire del que vaig escriure i titular EL PREU DE "GUANYAR 10 MINUTS", en aquest la noia en surt totalment perjudicada, en el teu, està molt bé la manera que decideixes que l'agresor rebi UN BON REGALET. M'agrada molt.

Moltes gràcies pel teu comentari, sí, LA PAPALLONA BLAVA va ser el primer conte que vaig escriure, poc a poc n'hi he anat afegint d'altres com per exemple NO-NI-NO, que va ser guanyador d'un primer premi a la ciutat de Terrassa.

Encantada de que vagis passejant pels meus relats igual que jo aniré fent en els teus.

Gemma

Un relat que enganxa i es fa curt, però com sempre te’n surts airosa i ens dones una bona lliçó, difícil d’aconseguir . Per molt que ens tregui de polleguera...aguantar el tipus.
Una forta abraçada

És difícil, en aquests temps que vivim, en què fins i tot els anuncis per als infants recorren a la violència, trobar la pausa del conteniment davant la malicia reiterada del malfactor. És una lliçó inapreciable del teu relat, que ens hauria d’empènyer a disculpar tants errors, sovint involuntaris, que ens impacienten o ens fereixen molt per sobre del que seria justificat, en aquesta societat estressada i insolidària.

De sobte m'han vingut reflexes de taekwondo, de La taronja mecànica d'Anthony Burgess, d'humor negre... i al final de moralina d'afecte i tacte humà. M'ha agradat molt.


Sergi

Hola, benvinguda al món dels relataires. Has entrat amb força, amb un relat molt original, amb el lèxic precís i just que ens has fet viure aquests errors tan ben encadenats. Ella podia haver estat molt més dura i abusar de la seva situació, però s'ha limitat a no deixar-se portar per la provocació i sí per la compassió.

Molt bo!!! No sé per què ho escric si tots els teus relats són molt ben calculats i molt interessants. Ets una mestra.

Una abraçada,

Maria Teresa

i sumant encerts. Molt ben construït, precís, alt i clar. El gest final és tot elegància.
Un gust com sempre.

Hola Maite! Quin goig tornar a llegir-te!
Et teu relat està ple d'errors, però lo que no ho és és que ens tornis a delectar amb la teva imaginació i mestria.
El primer error de l'individu és deixars-e enganyar per les aparences: una dona menuda pot tenir, si no més força, sí més habilitat que un home gran. I l'últim utilitzar termes masclistes i actituds insultants que treuen de polleguera a la dona més pacífica.
Un record des de la boira.

Com una màquina ben engreixinada, el relat avança a mesura que retrocedeix la capacitat de comprensió del pobre protagonista negatiu. I a mesura que el veiem de més a prop, progressivament més rude, groller i obtús, més el veiem empetitir. En efecte contrari al de la protagonista positiva, la noia que, amb una eficiència de gestos que materialment podem visualitzar, el va reduint i es va engrandint a si mateixa. Especialment perquè no cau en l'error. I així compartim la seva capacitat de compadir.
Eloqüent mostra del saber narratiu de l'autora, ens deixa, com un manlleu valuós i indefinit, una escena de dinamisme inusitat i de reverberacions morals impagables.
Gràcies, un cop més, quimera.
Un petó,
franz

El teu relat és un encert de dalt a baix.
Visca la noia que , amb aspecte delicat, té empenta i el cap molt clar que la fa reaccionar a temps.
En el seu cas jo podria perdonar l'insult , pero l'escopinada ...jo no sé si tindria la fortalesa de la valenta agent.
Tot i que avui fa un fred de nassos t'envio una molt càlida abraçada, benvolguda Maite.

Un relat curt farcit d'errors que ens permet gaudir de la teva gran facilitat a l'hora d'escriure històries amb rerefons humà.

La continència de què ens parles és una qualitat difícil d'aconseguir; moltes vegades la cerquem sense aconseguir abastar-la, però la Carme sí que l'ha trobada, forma part d'ella, i això li atorga una personalitat excepcional; digna d'admiració.

Rep una abraçada que no necessita contenir-se; neix de l'estimació,

Pilar

Un relat tens i dinàmic que ens enganxa fins al desenllaç, com havia de ser, sí. Una lliçó magistral narrada en una acció trepidant amb els detalls precisos per fer entrar en situació al lector i ho has aconseguit, i tant! El joc dels personatges se’m re presenta com una escena de pel•lícula, el final, el que havia de ser. Conducta assertiva d’una personalitat forjada en el control.
M’ha agradat molt el relat, però encara m’ha agradat més tornar a trobar-te per aquí!
Una gran i càlida abraçada,
Núria

que si no també hauria estat bé acabar amb una coça a l'entrecuix (segur que la poli ho va pensar).

Amb precisió ressegueixes la història fins al final, dominant el tempo i els recursos literaris que en un microrelat han d'estar molt ben dosificats. Un bon exercici d'escriptura i un relat amè i treballat. Tens realment una gran tècnica.
Una abraçada!

maite, ni es pot explicar ni cal !

petons
joan

bonissima cadena d'errors i d'encerts entrelligats, amb garra, gràcia i humor del bo. El final, ens retorna al seny i ens deixa amb un somriure a la cara i el cor bategant de tendresa. Un gran relat, poca cosa més puc afegir al que ja et diuen els altres admiradors lectors. Magnífic. Molts petons

a

en veure la teva participació en el Minirepte dels errors. A fe que vas seguir les directius del repte! No un, sinó un munt d'errors encadenats van ser el ventall que ens vas oferir en un text aparentment humorístic, però amb un rerefons ben seriós i preocupant: l'intent reiterat de violència masclista. Escrit a cops d'imatges,amb una estructura formal molt ben pensada per tal d'incidir més en el missatge/contingut, has fet un cop més mostra del teu domini literari.
Encantadíssima de tornar-te a veure, Unaquimera, ja sigui a través d'errors o encerts. T'asseguro que malgrat la corrua d'errors l'has ben encertat, com sempre.
Abraçades encadenades, moltes!

Mercè

Per mi el títol m'ha portat a anar entenent el relat. Humà i fort. I també una descripció molt real. Sento sentiments i els valoro i reflexiono.

Això de del títol és un principi matemàtic. Si no vaig errat feia temps que no apareixias per aquí... o potser era jo que tenia RC oblidats. No afegiré cap paraula, ni cap comentari. És igual. Em regeixo per la fòrmula matemàtica exposada.
Una forta abraçada
Jaume

Sense paraules...o un "em trec el barret"...
Relat bonic, enginyós, o meravellós...
I si la vida és bonica, o una meravella.
Una abraçada i fins aviat.

Sempre ens sorprens i aquesta vegada també. Realment has capgirat els habituals protagonistes de tantes situacions desgraciades de violència. En aquest cas és la noia qui controla la situació. A ell només li queda el recurs de l'escopinada i l'insult. I ella sap què ha de fer i que no.
D'altra banda m'ha atret i agradat molt la seqüència seguida dels punts i a part, al final de cada frase, per curta que sigui. Li dona un toc de forma poètica i aconsegueix fixar millor les idees que vas escrivint. Tot plegat una novetat que m'ha encantat.
Continua sorprenent-nos, que nosaltres ho gaudirem! Una abraçada Maite.

Aleix

és un animal imperfecte que lluita sovint contra els seus instints, contra el que li dicta la raó, contra el que li dicta l'educació que ha rebut...

la reacció de la dona és la normal en una societat civilitzada, però la de l'home no... i a vegades la raó i la compassió són massa benevolents també !

en fi maite, un relat que convida a pensar i reflexionar

gràcies per escriure i fins aviat
joan