Avui, ara, aquí

...Què diran?

"Que diguin i que vagin diguent" dic en un poema meu.

Certament, la llibertat es pot oposar a molts conceptes. Un d'ells la guerra, un altre, l'enemic. Però en tot enemic o enemistat hi ha una ànima al darrera. Mentre la persona no sigui esquizoide, podras parlar-hi frontalment.

Altres teories ens podrien dur al xoc frontal de ments inquietes o a la col·lisió d'un front fred i un de càlid, en aquest cas, tempesta assegurada.

I que diguin i que vagin diguent, que per ser lliure no calen gaires arguments, ets tan lliure com aquest poema, per ser escrit sense haver de justificar-se, ni de passar comptes amb ningú. És un poema autènticament lliure.


Salut!

Hi ha qui sembla que el trasbalsa l’atzar, qui davant de allò desconegut es retira i s’enroca en la seguretat de no fer cap moviment, ni obrir cap porta.

Amb les portes tancades no entra l’aire, ni la llum, ni les olors, ni les mirades.

Preciosa invitació a gaudir del que la vida ens ofrena.

Felicitats.

No es pot deixar res per demà si ho pots fer avuí. El temes pendents són petits fragments que et van ferint el cos i l'ànima.
La falta de temps no hem deixa comentar-te i llegir-te tan com voldria, és el que té ser mare. M'agraden tots els teus relats i t'estic molt agraïda (amb retard com sempre) pels teus comentaris. Només al vespre molt tard és quan aprofito per llegir RC.
Una forta abraçada!

Hola Unaquimera, gràcies pel teu comentari...M'has comentat que et sorprenia que fes tant que no escribís. M'ha fet pensar. Escriure sempre m'ha encantat, des de que era ben petita... Sóc jove i potser em falta creure una mica més amb mi. També et passen certes coses que fan que ho hagis d'aparcar, tot i que saps que algun dia ho rependràs perquè és la teva il·lusió. De totes maneres gràcies de veritat, perquè penso que ha arribat l'hora de tornar-m'hi a posar!! De fet ho he fet.. et convido a que el llegeixis. Només dir-te que gaudeixo amb els teus escrits.

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

Senzillament m'ha emocionat, gràcies. No sé en quines circumstàncies ho vas escriure...Segurament m'ha tocat perquè fa un any em vaig enamorar d'una persona molt semblant a la que tu descrius i, tot i saber que ell també m'estima, la por el domina. És una pena...

Gràcies altra vegada

M'ha agradat molt aquest poema unaquimera!
Serà a causa de la timidesa de que s'amagui de la teva mirada? Jo penso que si.
No tinc molt de temps per llegir relats a causa dels estudis i aquestes coses però avui m'he enrecordat de tu i m'ha fet ganes tornar a fer-te una visita, i m'ha agradat el que he vist. Aviat em tornaré a passar!
Una besada i fins aviat :D

Una poesia vital, que desprèn valentia. Que defuig del concepte d’atzar per aclarir a algú que aquest és el moment, el lloc. M’ha semblat intuït que dones per fet que la casualitat no existeix, que et reafirmes en la causalitat. Un poema magnífic Uqi, d’on segur que se’n poden treure moltes interpretacions.
Una forta abraçada

aquest poema un munt de vegades i cada cop que ho faig m'agrada més.
Trobo que és una confessió sincera i valenta. Sí senyor. Parlem ara , (no després ), avui (no demà ) aquí (no a un altre lloc.)
Tal vegada perquè coincideixo amb la protagonista del poema (ha de ser una dona per força, aquesta empenta i coratge...)he fet el poema molt meu. M'agraden les coses clares, no suporto els subterfugis.
Felicitats , Maite ! Què gran escriptora ets !
Una abraçada molt, molt , molt forta .

Fet des de la vessant vitalista és un poema amb força sentit, cala.
En certa manera el personatge defuig la responsabilitat de la trobada. És la casualitat, que els ha fet coincidir. “Jo sóc aquí, ara, avui... no sóc transparent... ni l’enemic...”
“Guiat per l’atzar”, dius. O bé és atzar, o bé guia, ambdues coses s’oposen. Si l’atzar és l’efecte d’una causa desconeguda, que apareix sense resposta, se’m fa estrany que pugui guiar, ja que comporta “guiar-te” d’un lloc a l’altre. O d’un estat emocional a l’altre. O sigui té una finalitat. I allò que entenem per atzar, no en té cap de finalitat.

Et dic tot això ja que tu coneixes que en penso de “l’atzar” i “la casualitat”, per a mi no són reals. Tot té una causa i un efecte que es transmet contínuament.

Com tot el que escrius provoca reflexió.
Com sempre, Maite
Una abraçada d’amic

Gràcies per la felicitació, si que va arribar a temps, i el dia va ser bo.

Avui, ara i aquí et felicito jo a tu pels anys plens de relats i poemes, i en especial per aquesta cançó que invita a apropar-se, a compartir, a deixar de banda la por al desconegut que ens fa perdre ocasions de complicitat i coneixença.
A mi m'alegra haver-te conegut i haver compartit.

Abraçades.

No conec les circumstàncies en les que aquest poema ha estat escrit, però en valoro la bellesa de les paraules i el sentit profund que manifesten. Entenc que per raons segurament explicables, tenim por de trobar-nos amb "un altre", d'obrir-li el nostre cor, de deixar-nos emportar per la simpatia. La inseguretat de la nostra vida actual ens obliga a ser cauts, a no confiar, a passar de llarg davant la gent desconeguda i a malfiar-nos de qualsevol intent d'aproximació.
A banda del sentit, el poema té els ressons de la gran poetessa que ets, Unaquimera: llenguatge sempre precís, metàfores meravelloses i un sisè sentit per a trobar el tema que pot interessar el lector.
M'ha encantat el teu poema, com tot el que tu fas.

No és la guerra. Però el món i la societat ens fa ser desconfiats.
No és la guerra, però hi ha tantes coses que ens porten a malfiar-nos...
No és la guerra, però tots vivim amb l'ai al cos.
No és la guerra, però vivim cansats, decepcionats i desil·lusionats.

No és la guerra, no és el text que havia de llegir i comentar, però la casualitat m'ha fet coincidir amb aquest poema teu tan bell i que diu tant (disculpa'm), tot ha estat fruit de la casualitat...

M'ha agradat molt!!!!

Una abraçada encara engripada i sense gaire força,

Maria Teresa

m'ha agradat sobretot com domines la casualitat, el destí, la guerra, l'avui, l'aquí i el ara... com ajuntes uns tòpics clàssics tipo Carpe diem, amb una història conmovedora amb la que no he pogut evitar sentir-me identificada!
et vaig seguint,
Marta.

...tan àgil, tan expressiu, amb els paral·lelismes justos, i sobretot, tan cert...
perquè si no "avui, ara, aquí" quan? on? i qui?

Primer de tot felicitats, sis anys... quina passada, jo tot just fa tres mesos que he entrat a formar part d'aquesta gran família i N'ESTIC ENCANTADA, imagino la de experiències que deus haver viscut amb sis anys!

Avuí, ara, aquí m'agrada moltíssim. Vols creure que és com si hi veies a la Joan Baez (uns quants anys enrere), entonant una melodia mentre el va recitant, acompanyant-se amb la seva guitarra?

Moltes gràcies pel comentari que m'has fet del conte que acabo d'escriure. L'he presentat al concurs de contes que proposa RC, em va venir aquesta història al cap i ja veus, cap a l'ordinador al donar-li forma.
Com molt bé dius, tots els nens haurien de tenir la seva estrella i a mida que van, millor dit, anem creixent, fóssim prou conscients tots plegats de no deixar-la escapar, potser no hi hauria tanta crueltat al món!

Per cert, m'agradaria que quan et vagi bé llegeixis el primer relat que vaig enviar a RC. El vaig titular com a PASSEN ELS ANYS. Podràs fer-te càrrec de quin és l'enfoc que dono a la meva vida i com voldria que seguís. Sense ni adonar-me'n, vaig escriure una especie de biografia meva. És el retrat de com soc, com penso i com vaig veient el present, recordant el passat i enfocant el futur.Ojalà tingués una estrella que em guiés hi ho podés anar continuant com fins ara...

Una abraçada Maite.

Gemma

En un món fred com aquest que ens ha tocat viure —ara a l'hivern s'entén millor —tothom anem assedegats d'amor, de caliu, d'intimitat (i de vegades es desdibuixa la frontera entre allò que ens és lícit i allò il·lícit, aquest és només un dels problemes). Amb aquests versos has expressat molt bé aquestes dificultats, que ens converteixen en una colla de rodamóns vagant per un món fred i hostil, on cal desconfiar per norma del proïsme, no diguem ja del foraster.

En tot cas, avui-ara-aquí, és un bon dia per llegir un poema com aquest, un bon moment per felicitar-te i felicitar-nos pel teu sisè aniversari relataire i un bon lloc de trobada virtual per donar-te les gràcies pel teu escalf i per ser com ets.

Aprofito per felicitar en llamp per la tria del video i la cançó tan genials tots dos. Sento que no vaig trobar la inspiració per participar en el seu melorepte malgrat la prórroga del termini…

I finalment un missatge d'esperança: Encara que de vegades hi hagi arguments per dubtar-ne, la nova primavera arribarà inevitablement, sense falta. El món està canviant per moments i Déu no ha parat de treballar en tota la història humana, aquesta és la base de la nostra esperança. Només cal que nosaltres hi posem el nostre gra d'arena. De vegades la nostra responsabilitat rau en detalls tan simples com sortir al carrer, somriure i dir "Bon dia".

Abraçades,

q

No hem triat néixer ni sofrir ni gaudir. Som casualitats hiperfràgils, que tremolen amb el glaç i amb la sang alterada de mil maneres. Jo suposo que ha coincidit força el comentari que t'he fet, almenys en certa manera, amb el que exposes tu.

La vida és un fenòmen d'infinits secrets, no crec que ens adonem d'això tots/es. No crec en la sort ni en la fe, però crec en la força de la natura que d'alguna manera ens defensa però, tal com expliques, els/les dissortats/es de debò, ho ténen molt magre i requereixen el nostre ajut i la nostra força de voluntat.

A vegades, tot resulta ser difícil.


Sergi

No ho sabia. Ara me n’acabo d’assabentar. Déu n’hi do! Enhorabona!!!!!!!! I que en siguin molts i molts i molts més!!!!!!!
El poema és molt bo, tal com es podia esperar de tu, i aconsegueix dir força més que les paraules emprades. Heus aquí una altra enhorabona!
Una abraçada feta de flocs de neu d’aquells que cauen grossos, flonjos i bonics,
Shaudin

Una, primer de tot moltíssimes gràcies pel comentari, estic completament d'acord en el que dius, hi tant, i què més voldríem tots/es.
Saps, però, que malauradament no és així o que jo no ho veig així doncs la vida ens és difícil i s'han d'anar fent piruetes ensucrades que a molts/es ens costen molt. En tot cas, i perdona'm, però jo visc la vida d'aquesta manera, respecto molt els/les qui teniu aquesta sort.
És fàcil endevinar que m'estic llegint El Hòbbit i saps perquè es va escriure. M'ha influït tan sols en la idea i una mica més.
El follet ensucrat sóc jo mateix, Una, pel que m'està passant, pel que estic vivint, però el vaig escriure per a tothom qui pateix per la crisi i demés problemes difícils de comunicar perquè estava llegint relats d'aquí potser massa existencialistes i volia regalar una bona cullerada de sucre aquí a relats perquè saps que al món sencer hi ha un munt de coses irracionals que està patint gent d'arreu i de coses les quals no suportariem nosaltres i quedaríem aniquilats a l'instant de manera brutal, també ho saps.
SAPS QUE EL MÓN ESTÀ FATAL

Una fortíssima abraçada sincera des de Sabadell, una ciutat on la feina era el textil i ara s'ha modernitzat tant, com tot, i que les coses no deixen de canviar, que com a tota persona afecten i mil petons per a tu, pots endevinar que estic passant un mal moment.


I UNA ALTRA ABRAÇADA FORTÍSSIMA de part meva, que em costa encarar les coses amb bona perspectiva i coneixes que el meu camí no és fàcil, Una.

Mil petons més, no sabria com dir-t'ho exactament, ara el meu germà m'ha donat el toque per sopar i tu, jo, tothom: estem aguantant coses insuportables que ningú, però que ningú, es mereix suportar en cap moment.

I merci pel comentari que dóna més energia positiva que aqueas que et faig jo, Una, que és realista fins al moll de l'òs.


Sergi

Un cant a la convivència humana, davant de tot soms persones, però a vegades sembla com si visquéssim en una guerra i ens haguéssim de trepitjar els uns als altres, l'ambient s'impregna de desconfiança. I tu com una mestra ho descrius amb els mots adients.

La Fada que et felicita per aquests sis anys a R.C.

Abans que res, moltes felicitats pel teu sisè aniversari a RC! Jo en porto un i mig i estic gaudint i aprenent tant de gent com tu que... que moltes felicitats de nou! I pel que fa al poema, noia, m'has deixat impressionat, una vegada més. És un poema o és una cançó? Si no és la darrera, ben bé que ho podria ser. És un cant a la vida, un petit tractat de com viure-la, amb el present com a protagonista. Una autèntica lliçó de vida. Una forta abraçada i fins aviat!

Aleix

Avui, ara, aquí i SEMPRE!!

FELICITATS estimada Unaquimera pel teu aniversari a RC, i…

GRÀCIES per regalar-nos els sentits durant aquests anys amb la bellesa i perfecció dels teus poemes, els teus relats, i…
sobretot amb TU!!!
Un poema contundent. A mi especialment no em fa falta escoltar la cançó que l’ha inspirat, a mi m’agrada allò que em transmet deixant-me la llibertat d’interpretar-lo Avui, ara i aquí amb tota la fortalesa de la seva essència.

Una càlida abraçada
Núria

És cert que a vegades portem una corassa sense motiu, és cert que ens tanquem dintre nostre tancant el nostre cor, també tens raó quan dius que la vida és...
AVUI,ARA,AQUI
viu el moment!!!!
Felicitats!!!

amb els pals que rebem durant la vida, i ens convertim en illes és ben cert... sovint ens costa confiar en els altres...

gràcies maite de nou, encantat de poder coincidir a RC al costat d'una mestra com tu, humilment,
joan

La riquesa de viure AVUI. En pau i llibertat i sobretot espontaneïtat.
Sóc especialment sensible a aquest tros que escrius:
"Pots somriure’m sense conseqüències funestes,
pots olorar-me sense emmalaltir,
pots mirar-me sense signar cap tractat,
pots dir-me quelcom sense rebre crits.
Potser ho pots provar avui, ara, aquí... "
Tota una invitació !!!!

Per molts anys!!
Ara, avui i aquí.
Sense oblidar l’ahir ni les parts del camí.
Sempre endavant
i mil paraules surant.
Carpe diem, ara i sempre!!

Així és com volem que estiguis, Unaquimera! Ben a prop nostre i nosaltres de tu. Sis anys a RC que han donat moltes emocions, alegries, coneixences, i molt bona literatura.
Moltes felicitats per aquest preciós poema inspirat en "Closer" que ens has regalat i que la celebració no s'aturi. Que siguin molts més anys de creacions, Maite!
Sis abraçades més properes que mai,

Mercè

Ja que per a mi ha resultat interessant llegir la lletra que acompanya la melodia, l'afegeixo al so i a les imatges:

MÉS A PROP

N’HE TINGUT PROU D’AQUESTA DESFILADA.
ESTIC PENSANT EN LES PARAULES A DIR.
NOSALTRES OBRIM LES PARTS INACABADES.
RELACIÓ ACABADA, ÉS NOMÉS AMOR.
I QUAN ET VEIG LLAVORS SÉ QUE ESTARÀ AL MEU COSTAT.
I QUAN ET NECESSITO LLAVORS SÉ QUE TU ESTARÀS ALLÀ AMB MI.
MAI ET DEIXARÉ...
TAN SOLS ET NECESSITO MÉS A PROP, MÉS A PROP.
RECOLZA’T AMB MI. RECOLZA’T AMB MI.
MÉS A PROP. MÉS A PROP.
RECOLZA’T AMB MI. RECOLZA’T AMB MI.

SEGUEIXO AIXECANT-ME (AIXECANT-ME), SENSE TU AQUÍ (SENSE TU AQUÍ).
UN ALTRE DIA (UN ALTRE DIA), UN ALTRE ANY (UN ALTRE ANY).
BUSCO LA VERITAT (BUSCO LA VERITAT), ENS HEM SEPARAT (ENS HEM SEPARAT).
SEGONA ULLADA, UNA SEGONA OPORTUNITAT.
I QUAN ET VEIG LLAVORS SÉ QUE ESTARÀ AL MEU COSTAT.
I QUAN ET NECESSITO LLAVORS SÉ QUE TU ESTARÀS ALLÀ AMB MI.
MAI ET DEIXARÉ...
TAN SOLS ET NECESSITO MÉS A PROP, MÉS A PROP.
RECOLZA’T AMB MI. RECOLZA’T AMB MI.
MÉS A PROP. MÉS A PROP.
RECOLZA’T AMB MI. RECOLZA’T AMB MI.

I QUAN ET VEIG LLAVORS SÉ QUE ESTARÀ AL MEU COSTAT.
I QUAN ET NECESSITO LLAVORS SÉ QUE TU ESTARÀS ALLÀ AMB MI.
MAI ET DEIXARÉ... TAN SOLS ET NECESSITO...
TAN SOLS ET NECESSITO MÉS A PROP, MÉS A PROP.
RECOLZA’T AMB MI. RECOLZA’T AMB MI.
MÉS A PROP. MÉS A PROP.
RECOLZA’T AMB MI. RECOLZA’T AMB MI.
MÉS A PROP, MÉS A PROP... MÉS A PROP, MÉS A PROP.

CLOSER

I’VE HAD ENOUGH OF THIS PARADE.
I’M THINKING OF THE WORDS TO SAY.
WE OPEN UP UNFINISHED PARTS,
BROKEN UP, ITS ONLY LOVE.
AND WHEN I SEE YOU THEN I KNOW IT WILL BE NEXT TO ME
AND WHEN I NEED YOU THEN I KNOW YOU WILL BE THERE WITH ME
I’LL NEVER LEAVE YOU...
JUST NEED TO GET CLOSER, CLOSER,
LEAN ON ME NOW, LEAN ON ME NOW,
CLOSER, CLOSER,
LEAN ON ME NOW, LEAN ON ME NOW.
KEEP WAKING UP (WAKING UP), WITHOUT YOU HERE (WITHOUT YOU HERE).
ANOTHER DAY (ANOTHER DAY), ANOTHER YEAR (ANOTHER YEAR).
I SEEK THE TRUTH (SEEK THE TRUTH), WE SET APART (WE SET APART)
SECOND GLANCE, A SECOND CHANCE.
AND WHEN I SEE YOU THEN I KNOW IT WILL BE NEXT TO ME
AND WHEN I NEED YOU THEN I KNOW YOU WILL BE THERE WITH ME
I’LL NEVER LEAVE YOU...
JUST NEED TO GET CLOSER, CLOSER,
LEAN ON ME NOW, LEAN ON ME NOW,
CLOSER, CLOSER,
LEAN ON ME NOW, LEAN ON ME NOW.

AND WHEN I SEE YOU THEN I KNOW IT WILL BE NEXT TO ME
AND WHEN I NEED YOU THEN I KNOW YOU WILL BE THERE WITH ME
I’LL NEVER LEAVE YOU... JUST NEED TO GET...
JUST NEED TO GET CLOSER, CLOSER,
LEAN ON ME NOW, LEAN ON ME NOW,
CLOSER, CLOSER,
LEAN ON ME NOW, LEAN ON ME NOW.
CLOSER, CLOSER... CLOSER, CLOSER.

Ja que, segurament, la composició poètica només cobra sentit si es té present la cançó o el vídeo que acompanyava la convocatòria ( o si s'està en un estat d’ànim determinat després d'haver patit la incomunicació social que resulta habitual a tot arreu ) intento oferir les imatges i el so corresponent:

Closer, de Travis