M'ha agradat molt per tot el que descrius en poques paraules. I com ho fas, amb un ritme gairebé felí.
Felicitats

Ens vas posant en situació i quan ja no saps per on sortirà l'estirabot et despenges amb un final d'aquells de sotragada ràpida.
Em venia bé una sacsejada riallera per acabar el dia.

aquest elogi que fas dels tristos fruiters que malviuen enmig del pedregar i al final malden per oferir els seus fruits.
M'agraden molt el to i el ritme del poema.
Met

Li va anar d'un pél, però. Molt ben pensat i executat, en un tres i no res ho descabdelles.

De vegades cal capgirar el mjon que ens envolta i agafar-lo per la part simpàtica. Un relat excelent.

m'has deixat, donant-li la volta al tema d'aquesta manera tan delicada.

de riure. El cor em deia que acabaria d'alguna manera semblant la cosa tal i com s'anava preparant el terreny. Fantàsstic.

És la que fa servir. Ulls verds i tanga formen un conjunt capaç de fondre una galleda de "cubitos".
Molt ben parada la trampa.

per que tincs els ulls negats. M'ha agradat molt, el ritme, les expressions, i el final, insuperable.

Molt maco l'escrit. De vegades les situacions comporten aquest sentiment però cal donar-li la volta i veure que tot és interpretable.
Per cert, m'ha fet recordar la histórica cançó dels Jethro Tull "Too old to rock & roll, too young to die". No sé si la coneixes però te la recomano. El millor és la darrera frase.

http://www.goear.com/listen/a2605fc/too-old-to-rock%C2%B4n%C2%B4roll,-too-young-to-die-jethro-tull

Hola: gràcies per passar-te per aqui de tant en tant. Ja saps que darrerament no em prodigo massa per no dir gens. I això que dius del futbol, qué vols que et digui, no hi vaig pensar. De fet tampoc crec que sigui un tema estrella. Acostuma a sortir però no esdevé mai un dels temes predominants. Però si que he vist que és un tema que soluciona segons quines trobades. Ho vaig veure ahir en una visita a un malalt en una clinica. Com que tota la gent que erem allà només teniem com a relació el veinatge, doncs un tema fàcil i que no genera problemes és el futbol. Ja deia jo que per algun motiu l'havien inventat...

Sabia que li treuries suc a aquest tema. Tant de suc com sembla que ens volen treure els capitostos.
No n'hi ha per menys. I com en el final del relat qui sap quan hi arribarem, i qui sap si no ens aniran allargant l'agonia fins a deixar-nos només la pell arrugada i els ossos descalcificats.
En fi, i pensar que jo ja em volia apuntar a l'Imserso, ni que fos a tall de pre-matrícula. Poder anar als hotels de platja al mes de gener ha de ser la repera, ja m'imaginava veient com l'aigua gelada acaronava la sorra farcida de gandules apilades mentre llegia el darrerr relat en el R.E.C en el portàtil plegable de butxaca de darrera generació... Bé, ara sembla que ens caldrà esperar...
Si ho mirem pel vessant positiu, també tindrem més temps per somiar que ens toca la loto i ens podem pagar la nova prótesi dental de moda que ens haurà de permetre queixalar el nous fuets de xicoira i soja.
T'envio una forta abraçada joganera de cadell (com que no ens farem mai prou grans...).
Met

de les correcuites a anar a comprar les joguines que no trobem, ni dels viatges al súper carregats de cava i torrons (i pinya per fer-los baixar). I que m'en dius de la immens plaer que sentim després d'un d'aquests àpats amb familiars que gairebé no coneixem quan pensem que tenim per davant un altre any sense veurel's més.
I no ens oblidem de l'1 de gener. És aquell dia en que totohm es recorda del nostre compte corrent: que si els del Racc, els dels clubs esportius, les suscripcions, les assegurances de vida...
No,no, no ens solucioneu la vida, que si no aquestes dates no seràn res. Dies fresquets i prou.
Per cert, la adreça deu estar mal escrita i el telèfon comuniquen tota la estona. No coneixes cap més medi d'entrar-hi en contacte?

i em pensava que viuriem una escena lúbrica i extraconjugal. Però en el fons ja sabia que ens estaves enganyant per portar-nos a un terreny errat. El que no m'esperava era el final. Sorprenent, com sempre...

Feia molt que no passava per aquí i avui el cervell m'ha fet una jugada a tres bandes i m'ha recordat que tenía una carnívora a la nevera.
Perdona'm el retard. Per cert, trobo el poema sublim, mot a mot, frase a frase. I amb un final esclatant, apoteósic.
Ets carnívora, i jo, i convé que així sigui. El motor de la vida passa per ser i saber-nos carnívors.
Però no ens oblidem del peix, aquell sabor de pell suada amb regust d'aigua salada. I la recerca del musclo amagat entre els rocosos penyasegats de les natges...
Una abraçada vegetariana (cony de dieta...)